BarcelonaEn uns temps tan convulsos com els actuals cada vegada és més difícil sentir parlar de la bellesa, o veure exposicions d’artistes per a qui experimentar la bellesa sigui un puntal de la seva obra. Així que l’exposició que la Fundació Foto Colectania dedicarà al duet format per Ángel Albarrán (Barcelona, 1969) i Anna Cabrera (Sevilla, 1969) a partir del dia 28 de juny serà una oportunitat per evadir-se de les vicissituds de la vida diària i submergir-se en un món de somni ple d’imatges amarades de referències artístiques i literàries, sovint orientals, en les quals les idees preconcebudes del temps, el lloc o la identitat no són vàlides.

“La bellesa és una cosa que avui no està en voga, és com si fos banal. La bellesa ens permet suportar la duresa de viure”, afirmen els artistes, coneguts com a Albarrán Cabrera. “Busquem experimentar la bellesa del descobriment”, subratllen. Albarrán Cabrera també volen que l’espectador es faci seves les obres: “No ens interessa que la imatge reprodueixi la realitat, sinó que intentem crear un objecte que tingui prou informació i interès perquè entri a formar part de les narratives del que mira. És aquí on cada procés amb les seves característiques concretes és capaç de crear una realitat amb un estil propi”. La mostra, titulada Albarrán Cabrera. L’indestructible inclourà prop de 90 fotografies de les sèries més emblemàtiques dels artistes, propietat d’ells mateixos, de la galeria Elvira González i de la Fundació Foto Colectania. També es podran veure elements que formen part del complex procés de creació de les imatges, que pot incloure des de tècniques del segle XIX fins a tecnologies digitals i que pot arribar a durar diversos dies. “La fotografia ens ajuda a comprendre la realitat, les imatges són com anotacions visuals en un quadern”, expliquen els artistes.

La sèrie troncal en l’obra d’Albarrán Cabrera i la que estarà més representada a la mostra és The mouth of Krishna, encara oberta. Està inspirada en la llegenda del déu Krishna quan era un nen: la seva mare el va renyar perquè es menjava la fruita que queia d’un arbre, i quan li va fer obrir la boca, el que ella hi va veure a dins va ser “l’aclaparadora immensitat de l’Univers”.