Corre per Instagram una nova tendència estilística que és la prova definitiva de l’estultícia humana a la qual sembla que vivim abocats. L’esperpent més ridícul agafa una deriva tragicòmica en el súmmum de la normalització d’idees aberrants. També delata fins a quin punt les xarxes socials contribueixen a la pressió estètica construint inseguretats sobre els cossos a uns nivells impensables. Converteixen aspectes absolutament lògics de l’anatomia humana en un niu de complexos i teories perceptives dignes de ments recargolades.

Algunes influencers han començat a promocionar calcomanies de melics per substituir el melic original i obtenir-ne un de nou en un lloc més adequat. Venen una desena de fulls de calcomanies on, a cada paper, hi ha vint melics que pots retallar individualment. Per tant, calculant que cada calcomania t’aguanta una setmana ben bona, tens melics de recanvi per a un parell d’anys. L’exercici de reemplaçament de melic és absolutament rudimentari. El melic original te l’has de tapar amb la cintura dels pantalons o la faldilla que portis. Només cal que tingui una cintura prou alta per cobrir el foradet de la panxa que demostra que ets un humà que un dia va viure connectat a una placenta. Després, agafes la calcomania i amb l’ajuda d’una baieta mullada te l’enganxes set o vuit centímetres més amunt del melic autèntic. L’efecte òptic del disseny de la calcomania, absolutament realista, crea l’efecte d’un forat en aquell punt. Segons asseguren les influencers que promocionen aquests adhesius, la intenció d’aquesta sobirana tonteria és crear la sensació que la persona és més alta. És a dir, com que es modifica la proporció entre els malucs i el melic, asseguren que estimula la percepció que aquella persona té les cames més llargues.

El procés de demostració d’aquest enginy és delirant. Primer, la model ensenya el ventall de cartrons farcits de melics. Després passa a posar-se una de les calcomanies a mig camí entre l’estèrnum i el melic primigeni. Un cop el té ben enganxat, t’ensenya el resultat exhibint el doble forat: l’autèntic i el fals. L’impacte perceptiu és obvi, perquè una persona amb dos melics no l’hem vist mai. Després procedeix a tapar-se el melic de veritat amb la roba que porta posada i ens ensenya el realisme del nou forat mentre fa un ball sensual. De lluny, el melic sembla de veritat, tot i que eviten fer un pla més proper.

Posades a ser úniques i originals, aquestes influencers podrien enganxar-se la pàgina sencera de melics a la panxa i convertir-se en éssers màgics de vint-i-un melics: els vint de calcomania i, al centre, l’autèntic. O posar-se el melic en altres parts del cos: la galta del cul, el front, els omòplats, l’escot, el dors de la mà o la planta del peu.

Tenint en compte que la dismòrfia corporal està adquirint nivells delirants amb aquest tipus d’estratègies, no seria estrany veure persones que s’han col·locat la calcomania del nou melic a sota l’estèrnum per, suposadament, potenciar l’alçada. Ara resulta que el lloc on tenim el melic també és un problema. No és estrany si tenim en compte que es tracta de generacions que només saben mirar-se’l. Potser per això necessiten tenir-ne tants de recanvi.