El David i el Fidel tenen una doble vida i tothom ho sap. El primer escriu llibres de cuina quan pot i el segon pinta quadres al seu estudi fins a altes hores de la matinada. Al matí, però, uneixen esforços i porten amb excel·lència el Barquet de Tarragona. Són germans, i la tercera generació de la família Solé, que l’any 1954 va decidir obrir un bar al centre de la ciutat. Un local que ha passat per diferents etapes. L’àvia Angeleta, enmig de la postguerra, va aixecar el negoci amb la intenció de vendre només cafès i copes i envasar sifons, taronjades i gasoses. Més tard, els pares del David i el Fidel hi oferien platets i tapes marineres. Però va ser l’any 1992 quan els dos germans van decidir consolidar i ampliar aquesta oferta fent evolucionar les receptes existents fins a arribar a reproduir fidelment els plats tradicionals de la cuina tarragonina com els arrossos o els romesquets, una variació del suquet de peix tradicional amb salsa romesco que els pescadors menjaven al mateix vaixell.

Les feines del restaurant les tenen ben definides: a la cuina, el David, i a la sala, el Fidel. I és aquest últim qui ens aconsella demanar de primer un bon manat de canyuts de la Ràpita a la planxa, gambot fregit i sepionetes saltejades amb ceba, pera i sobrassada. De segon, necessitem novament l’assessorament del Fidel. Volem un arròs i comptem fins a vint varietats a la carta. Finalment els escollits són l’arròs caldós amb llagosta i el de romesco picantet amb anguila i tripa de bacallà. Tots dos excel·lents. Les postres, el pastís de poma i coco amb iogurt d’anís estrellat i el pastís de formatge amb xocolata i gelat de pera, són obra de l’Anna, la filla del David i membre de la quarta generació. “Per sort el Barquet té el viatge assegurat”, ens diu orgullós el pare.

Val la pena donar un cop d’ull a la sala. Les pintures del Fidel vesteixen com si fos un museu les parets del Barquet. “És la seva passió, fins i tot més que el restaurant”, ens confessa el seu germà entre rialles. Però ens crida l’atenció la frase que presideix la taula on estem asseguts i que demostra l’hospitalitat del Fidel: “Venite ad me omnes qui stomacho laboratis, et ego restaurabo vos ” (Veniu a mi, homes d’estómacs cansats, i jo us restauraré). S’explica als llibres d’història de la gastronomia que aquesta frase es va trobar dins un sobre, amagat a la carta del que es considera el primer restaurant del món -en el sentit modern del terme-, el Boulanger de França l’any 1765. I aquest és l’anhel dels germans Solé, que els clients estiguin a gust, que se sentin com a casa. És la manera que tenen de fer navegar el seu barquet.