Pren una posició singular. Des del moment que els arquitectes de TEd’A van proposar situar la que seria la casa d’en Guillem i na Cati a Montuïri en el sentit més llarg de la parcel·la, en comptes de fer-ho ocupant l’ample, es van obrir tot un seguit de possibilitats de viure de manera diferent, de guanyar qualitat de vida i també de fer un estalvi energètic. Els habitatges veïns, com la immensa majoria dels unifamiliars que hi ha entre mitgeres als pobles arreu del país, fan façana esgotant els metres que tenen de carrer, mentre que el pati se situa al fons de la parcel·la, als metres sobrants i, segons la ubicació, gairebé sempre molt a l’ombra de la casa. La vida a l’exterior queda en un pla secundari.

Al projecte de Jaume Mayol i Irene Pérez -arquitectes fundadors de TEd’A, estudi amb seu a Palma-, a l’alliberar espai per tenir més pati, la vida a l’exterior passa a tenir tant de pes com la que es fa dins la casa. Amb obertura al carrer del davant i al del darrere, amb la forma tan longitudinal que té, el pati de can Guillem i na Cati esdevé un carrer particular en el qual jugar, menjar, estar-se al sol o a l’ombra, sembrar i, sobretot, tenir sempre un defora a una passa, a una sola passa, des de dins. Als de TEd’A els agrada dir que “la casa i el pati són complementaris”: “Un no és l’espai residual deixat per l’altre, ni viceversa. L’espai ocupat i l’espai lliure es retroalimenten”. És així, es donen vida l’una a l’altre.

I és que el mateix sentit longitudinal que té el pati-carrer també el té l’edificació. Per reforçar-ho i, sobretot, per potenciar aquesta relació tan estreta entre l’exterior i l’interior de la casa, a la planta baixa -no al pis de dalt, on se situen els dormitoris- s’han disposat les distintes estances una rere l’altra, en una enfilada clàssica. Aquesta distribució, que té el seu origen en el barroc dels palaus, presenta una successió d’estances alineades, amb les portes també alineades, amb una llarga perspectiva de l’interior que a cada cap s’obre cap a l’exterior. Això és el que els arquitectes de TEd’A han fet a la planta baixa d’aquesta casa que toca els afores de Montuïri. I fer-ho els ha permès, d’una banda, que totes les estances estiguin obertes al pati i al carrer lateral alhora i, de l’altra, una ventilació creuada i un moviment de l’aire a totes bandes que, ajudat per la façana de marès, amb la seva inèrcia, fa que hi hagi un considerable estalvi energètic. És més, l’eix longitudinal de la casa apunta a la direcció dominant de l’embat. Els vents ajuden.

Un gir a la cultura local

Els TEd’A Arquitectes sempre miren sota una llum nova la cultura local, els materials pròxims i els coneixements que neixen d’uns artesans que ells adoren. Miren cap a la contemporaneïtat. És així també a can Guillem i na Cati. Ho és en la manera tan senzilla -i econòmica- de tallar un cantonet a les peces de marès per crear una gelosia de petits i subtils triangles. Ho és en la manera de posar mida a les estances de l’interior en funció de les dimensions del material amb el qual es construeixen. Ho és triar les rajoles de test, el marès mateix o la marmolina que fan a Huguet per a les piques, els graons i altres peces de cuina i bany. I ho és optar per unes persianes que tenen la humilitat de les dels vells colomers, que només deixaven un petit badall perquè l’aire circulés. Un gir és l’expressió suficient de la capacitat transformadora.