Moltes de les espècies de rosers es diferencien entre si per petits detalls, i com més en saps sembla que més complicat és tot. Ja ho deia Carl von Linné (1707-1778), un dels pares de la botànica moderna i autor d’un nou sistema de classificació de les espècies naturals que encara es fa servir. L’any 1737 el naturalista suec va publicar l’obra Systema naturae ( Sistema natural ), en què estableix una nova classificació basada en categories o tàxons i fa també una classificació numèrica, per exemple, en el regne vegetal: nombre d’estams i pistils de cada flor. En les classificacions naturals es tracta de comparar la màxima quantitat de caràcters que presenten les plantes i els animals. A Linné se li va acudir donar a les plantes i els animals un doble nom en llatí, perquè aquesta era la llengua escrita de les persones cultes, i així neix la nomenclatura binomial o binària, que consisteix en designar cada ésser viu amb dos noms. Un que correspon al gènere, escrit amb majúscula i un altre que correspon a l’espècie, amb minúscula. Al gènere i a l’espècie se’ls denomina nom científic, però a més cada espècie es designa amb un nom vulgar, que és aquell amb què es coneix popularment. Per exemple, Rosa canina (nom científic) i gavarrera (nom vulgar).