La revista científica Cell ha publicat aquesta setmana un article on aporta una novetat important en el món de la paleontologia: per primera vegada han pogut explicar com era el forat del cul d’un dinosaure. Fins fa relativament poc aquesta part de la seva anatomia era un misteri. Com que els teixits tous d’aquestes bèsties no es conservaven i només se’n trobaven restes òssies, els experts no havien mostrat gaire interès per explicar aquesta zona d’evacuació. Però fa uns anys, a la Xina, es va descobrir un fòssil de Psittacosaurus extraordinàriament ben conservat. Tant, que aquest animal de la mida d’un gos mantenia restes de la seva pell. Gràcies a un estudi molt complex i a l’ajuda de la tecnologia van comprovar que era un dinosaure que havia viscut fa cent deu milions d’anys, durant el Cretaci. Ara es conserva al Museu Senckenberg d’Història Natural, a Frankfurt.

Jakob Vinther, paleobiòleg de la Universitat de Bristol, és un dels tres experts que ha publicat l’article científic. Vinther es va fixar que en la pell de la part inferior de l’animal, just abans del naixement de la cua, s’hi podia observar una obertura que no generava cap dubte sobre la seva funció. Ell i els seus col·legues van constatar que al costat del forat també s’hi detectaven dues petites protuberàncies que creuen que segurament podien contenir unes glàndules de mesc que ajudaven el dinosaure en l’aparellament. La publicació també l’ha firmat Robert Nicholls, un paleoartista. Ha sigut el responsable de representar visualment el descobriment, però no des de la fantasia sinó a partir de les conclusions dels científics, combinant amb rigor el coneixement amb el sentit estètic. El seu paper ha sigut rellevant perquè es tractava de representar per primera vegada una part de l’anatomia dels dinosaures que no s’havia pogut explicar mai amb tanta certesa. Nicholls ha representat un Psittacosaurus d’ulls amorosos observant amb curiositat el forat del cul d’un altre Psittacosaurus. L’altra experta que ha col·laborat en l’estudi ha sigut la biòloga Diane Kelly. Ella és especialista en penis de vertebrats i sistemes copulatoris a la Universitat de Massachusetts Amherst i ha fet múltiples estudis al voltant de la biomecànica del sexe.

La conclusió del descobriment és que aquest forat servia per a tot: defecar, orinar, copular i pondre ous. En el cas dels mascles aquesta cavitat també hauria contingut un penis. Per tant, aquest forat musculós era una mena de cloaca universal. Al voltant d’aquesta cloaca els experts hi han detectat uns llavis amb una pigmentació més fosca que serviria de senyal visual. I aquí és on la Dra. Diane Kelly vol posar l’èmfasi de la transcendència de la troballa. Els dinosaures coberts d’escates en lloc de plomes vistoses haurien utilitzat molt probablement aquest forat envoltat d’una taca fosca com a forma essencial de comunicació, per relacionar-se i fer-se veure.

Sens dubte, una conducta que diu molt de com han continuat després les coses a la Terra.