La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en Running up that hill, un hit del 1985 de la britànica Kate Bush que torna a sonar per tot arreu gràcies a la sèrie Stranger things. De fet, ha sigut número 1 a les llistes de cançons més escoltades de Suïssa, Austràlia i Nova Zelanda, on la majoria dels que l’escolten no coneixien la cantant fa un mes. Bush, retirada des del 2011, ha agraït a la sèrie aquest nou èxit.

He celebrat la notícia de la publicació, a l’octubre, del llibre pòstum d’Almudena Grandes. L’editarà Tusquets i portarà per títol Todo va a mejorar. La trama se situa a Espanya en un futur pròxim en què un nou partit polític, liderat a l’ombra per un empresari, està arrasant i comença a prendre mesures molt extremes per controlar la població.

M’he apuntat al taller de cosmètica natural que organitza l’entitat Zero Waste Barcelona. La cita és al cèntric imaginCafè, on es parlarà de les alternatives als productes cosmètics habituals i es donaran alguns consells per fer a casa productes com sabons, desodorants, cremes i repel·lents de mosquits.

He gaudit molt amb les pizzes de Sartoria Panatieri, un lloc on fan les pizzes amb productes de primera qualitat. Tenen les opcions clàssiques italianes i algun invent, com la que porta pastanaga en escabetx i crema d’avellanes, que val la pena tastar. Les postres també valen molt la pena.

He recordat que fa un any que ens va deixar la gran Raffaella Carrà. Madrid li acaba de dedicar una plaça i mentrestant jo, per mantenir viu el seu record, poso els seus hits als meus fills, perquè l’estiu és un dels millors moments per celebrar la vida com ella ho sabia fer.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Escoltaré un dels discs més esperats de l’estiu.Strange times forever és el debut de Marta Knight, cantant de Martorell que beu de totes les influències que valen la pena: de l’indie americà al so Glasgow i de les cantants d’avui –Phoebe Bridger, Cate Le Bon– a la british invasion. L’àlbum, presentat al Primavera Sound, l’ha produït un tàndem de luxe: Pau Riutort (Bad Gyal, Natalia Lacunza) i Jordi Matas (Ferran Palau).

Llegiré la primera novel·la de Francisco Cabezas, cap de la secció d’Esports a Catalunya del diari El Mundo. Les misèries del periodisme són una constant d’aquest debut en narrativa, que a Perder (Panenka, 2022) ressegueix l’auge i caiguda d’un cronista al qual se li torça tot quan el Barça comença a anar malament. Un retrat fidedigne de com funciona el món del periodisme de paper a través d’uns ulls tan cristal·lins que semblen els d’un mateix.

Inspeccionaré el meu nou compte d’Instagram favorit. En plena edició del Tour, cal aprofitar-ho per fer follow a @tourdulord. Ideal per a fans del ciclisme salvatge, de la carn i els rius de cervesa i dels insults als francesos, i per a seguidors de Sepp Kuss.

Menjaré l’hamburguesa definitiva d’aquesta ciutat. Ha estat un camí de tres anys amb molts entrebancs (com una pandèmia), però ja es pot cridar ben fort que avui dia el Folks té la millor hamburguesa de Barcelona. No hi ha dubte que la R+D ha funcionat en aquest restaurant, que va passar del Born a Sarrià i que ha aconseguit no tenir rival. Grosses, sense ser embafadores, amb producte de primera qualitat i un servei de luxe. Aneu al Folks.

Passaré per un dels indrets més bonics on pots gaudir d’un concert a Barcelona, la Finca Agustí Pedro i Pons, una antiga masia del segle XVI a la carretera de Vallvidrera. Des del juliol passat que s’hi celebra el cicle d’Els Vespres de la UB, i aquest pròxim dijous hi actua Ven’nus. Natural de Sabadell, la Valèria N. Saurí presentarà en aquest lloc idíl·lic el seu EP de debut. La cantant cultiva un pop d’autor molt personal que sap jugar amb encert entre l’ambient oníric i la penombra.