La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en el llibre Menors i migrants, de Marina Sonadellas, publicat per Angle Editorial. El llibre és el testimoni de l’autora com a educadora social en un centre de menors migrants. Amb detalls del dia a dia, el relat ens permet endinsar-nos en la intimitat d’aquests joves que han arribat sols i desemparats al nostre país i que tot sovint pateixen un gran rebuig social.

He començat a veure Slow horses, la sèrie d’espies d’Apple TV amb Gary Oldman i Kristin Scott Thomas. Té la dosi justa de misteri i intriga i una gran quantitat d’humanitat, retratada a través d’un grup de perdedors relegats a treballs de segona a l’MI5 que demostren ser, en realitat, claus per resoldre un cas important.

He estrenat un parell de peces de roba de Designers Society comprades ara que fan rebaixes. És una marca catalana nascuda el 2017 que aposta per treballar amb teixits de qualitat –la roba dura molt més que una temporada– i amb peces bàsiques que poden servir de fons d’armari. Tenen botiga a Barcelona, Girona i Palma.

He comprat el llibre De dónde soy de Joan Didion, publicat per Literatura Random House. L’escriptora nord-americana busseja en el seu arbre genealògic per explicar les arrels i la història de Califòrnia i de la seva pròpia família. Un llibre que barreja l’assaig històric amb els relats personals.

He sopat a La Base by Barré, un restaurant per als que els agrada menjar a tocar de la sorra veient el mar. Preus decents i menjar bo en un local que és dins les instal·lacions de la Base Nàutica Municipal de Barcelona i permet tenir la sensació de nit d’estiu en un poble vora el mar.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Tornaré a Simenon, perquè l’estiu és un moment excel·lent per rellegir les seves novel·les negres breus. A Anagrama i Acantilado estan reeditant part de la seva obra, amb l’immortal comissari Maigret i sense, i val la pena acostar-s’hi sempre que sigui possible. Maigret duda és ideal per començar: un cas claustrofòbic en una casa de l’alta societat parisenca. A més, a Navona també s’hi han posat en català, de moment amb un títol ideal per a aquestes dates: Les vacances de Maigret. Crònica, ironia i la imaginació desbordant d’un dels grans autors del segle XX.

Escoltaré l’últim episodi del meu nou podcast preferit, Colmado Club, també disponible en format newsletter. És l’espai de recomanacions de cultura, oci i gastromia d’Òscar Broc i Toni Garcia Ramon. Com passava en la seva anterior aventura radiofònica, Seriefobia, el fil conductor és una excusa com una altra: aquí el que importa és l’absència total d’autocensura i la creació d’un univers propi. Hem passat d’El senyor de les Cols al nan de Twin Peaks. Ets colmader? Soc colmader.

Repetiré una vegada i una altra el nou senzill de Lizzo. 2 Be Loved (Am I Ready ) hauria de ser la cançó d’aquest estiu: un homenatge als vuitanta que recorda tant A-Ha com Black Eyed Peas. Forma part del nou disc de la de Detroit, Special, publicat la setmana passada.

Visitaré una de les zones més espectaculars del país, les Valls d’Àneu, perquè la setmana que ve s’hi celebra el Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu. Tindrà lloc entre el 24 i el 31 de juliol en diferents pobles de la regió, combinant música, dansa i patrimoni amb el segell de qualitat d’acabar de rebre el Premi Nacional de Cultura que atorga el ConCa. La programació inclou els espectacles de Tarta Relena i Maria Arnal, dimarts a Santa Maria d’Àneu.

Descobriré els jardins que mai s’acaben del Zia Piera, un antic palau del sud d’Itàlia reconvertit en hotel en el qual dos adults es coneixeran en una boda que els és aliena. Són el Germano i l’Elena, desconeguts que divagaran durant tota la nit al voltant de la soledat i la necessitat de sentir-se estimats entre alcohol, sexe i passejos amb barca. Tot això és Senso, el còmic de l’autor francès Alfred, que arriba al castellà de la mà de Salamandra Graphic i que va endur-se el Premi a la Millor Obra al Festival d’Angulema el 2014.