Ha caigut a les meves mans L’etern femení, un bestseller català de principis del segle passat que es regalava a les noies perquè fossin com cal. El va escriure Llucieta Canyà, considerada la màxima representant al país del feminisme catòlic conservador. Era escriptora i conferenciant i el seu llibre es va reeditar múltiples vegades des que es va editar el 1934. Té un pròleg condescendent de Josep Maria de Sagarra que és tan terrible com tots els capítols que el segueixen.

L’etern femení més que un tractat feminista és un compendi masclista i misogin molt exhaustiu perquè les dones se sotmetessin als seus marits des de l’alegria. I de passada les instruïa en l’art de desconfiar de les altres dones i comportar-se amb hipocresia. El llibre és un pou de disbarats que estructura la lliçó en quatre etapes: la noia, la muller, la mare i l’actuació política i social de la dona. El decàleg dedicat a la muller resumeix l’essència de l’obra.

• Estima el teu marit per damunt de tot. Canyà aconsellava desviure’s per ell cada dia amb més intensitat per aconseguir que el sentiment fos recíproc. I així “pagarà sense dir ni piu el compte de la modista”.
• Fes per manera que el teu marit es trobi més bé a casa que no a qualsevol altra banda. Proposava que l’abnegada esposa aprengués les aficions del marit per poder-lo entretenir. “Si li agrada la música” -deia-, “fes-te la filharmònica”. “Si és metge interessa’t pels seus casos, però a la taula i al llit no li parlis dels malalts”. I advertia: “No li diguis mai que no entens una cosa”.
• Vulgues ésser en tot col·laboradora del teu marit. I deia que ho havia de fer encara que li semblés una pèrdua de temps.
• Estalvia de fer al teu marit escenes violentes. Com a exemple aconsellava: “No pensis mai que et pot ésser infidel amb el servei”.
• Al teu marit no li parlis malament d'una altra dona. Alertava que en cas de fer-ho hi sortirien perdent, perquè aleshores ell es fixaria en aquella dona i potser li trobaria més gràcies que a la seva muller.
• Esforça't a ésser amable i, més que res, a fer goig. I deia que la muller ho havia de fer encara que no en tingués ganes perquè això era un reconstituent vital pel marit. Sospito que el consell amagava un doble sentit per a les “intimitats conjugals”.
• Si una dona regala una gardènia al teu marit, tu ofrena-li una magnòlia. En aquest recurs simbòlic donava a entendre que la muller havia de tenir clar que ella era la que perdurava mentre que les altres eren passatgeres.
• Si ell, pel que sigui, no et fa un petó, tu fes-n'hi quatre. No calen més explicacions.
• Allà on va el cotxe, va el senyor. Recomanava sempre acompanyar l’espòs a tot arreu i prioritzar-ho sobre qualsevol altra activitat personal.
• No atabalis al teu marit. Cinc paraules que deixaven clar que els maldecaps familiars se’ls mengessin les dones soletes perquè aquesta era la seva funció.

La gran difusió que va tenir aquest llibre, convertint-se en un obsequi habitual per a les noies en edat de merèixer, permet fer-se una idea de l'enorme frustració, desesperació i culpabilitat femenina que hi havia amagada en tantes i tantes llars del país.