La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he enganxat al Paraulògic. Aquest joc de paraules creat per l’equip de Rodamots s’inspira en l’SpellingBee del New York Times i proposa, cada dia, formar paraules a partir d’un grup de 7 lletres. Només s’admeten paraules que apareguin al DIEC i per fer-ho més difícil s’ha d’utilitzar sempre la lletra del mig. Si ho proveu, us hi enganxareu segur.

M’he rendit als encants dels jerseis nadalencs. I tot per motius ben simples i ben britànics: el primer, òbviament, és Colin Firth a El diario de Bridget Jones. Respect màxim. El segon és que els responsables del Museu d’Història Natural de Londres han decidit abrigar el seu Tyrannosaurus rex amb un jersei nadalenc que m’ha robat el cor. L’últim motiu és que els Beckham també se n’han posat un i han acabat així amb la idea que aquests jerseis són de losers. Què més necessiteu?

M’he emocionat llegint el llibre Madreh? de la il·lustradora Lyona, publicat per Random Comics. L’artista hi explica el seu viatge per aconseguir ser mare a través de diversos processos de reproducció assistida. És una història en què moltes dones es veuran reflectides i que mostra, per fi, com pot ser de llarg i dolorós aquest procés, que en el seu cas té un final feliç. Un llibre necessari i valent.

He trobat a faltar les 4 protagonistes de la sèrie La vida sexual de las universitarias des que la vaig acabar. La podeu veure a HBO Max. És una proposta que ens parla de quatre dones joves i les seves il·lusions i inquietuds des de l’humor i la sinceritat d’una generació que no té pèls a la llengua i que tot just ara comença el seu camí cap a la vida adulta.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Coneixeré com va ser la vida d’un dels personatges més fascinants de tot el segle XX. Bobby Fisher passa a la vinyeta gràcies a Blanco y Negro. Auge y caída de Bobby Fisher (Salamandra), de Julian Voloj i Wagner Willian, que ressegueix la increïble vida del mestre dels escacs rebel, que va passar de nen prodigi a heroi i d’aquí a enemic número 1 dels Estats Units, on no va poder tornar mai després d’exiliar-se a Islàndia. Un còmic que també és una lliçó d’història.

Començaré el que ja s’ha convertit en una de les millors tradicions quan fem vacances. Després d’alegrar-nos cada agost durant una dècada amb el quadern estiuenc, l’any passat es va estrenar Cuaderno de Invierno, el seu homòleg nadalenc. De nou, l’editorial Blackie Books fa un gir de 180 graus al llibre d’exercicis i passatemps pop que combinen lògica i cultura general d’una manera amena, divertida i gens elitista. El seu èxit és arribar absolutament a tot arreu.

Celebraré la tradició nadalenca més eufòrica. El duet vàlius fa un grapat d’anys que cada 25 de desembre organitza un karaoke tan etílic i desendreçat com irresistible. Es fa a la Sala Vol del Poblenou i s’ha ampliat a dos dies a causa de l’alta demanda. És el lloc ideal per cantar-hi des de Maria Carey fins a Astrud, passant per Rosalía, Mujeres o els Pixies, sense recordar que l’endemà tocarà fer un dinar familiar que necessitarà paracetamol d’1 gram.

Sabré com es van escriure Jesus, etc., Hummingbird oImpossible Germany, algunes de les grans cançons del productiu catàleg de Wilco, un dels grups emblema de la reversió indie del country. El sempre sensible i talentós Jeff Tweedy és prou generós per desxifrar la seva fórmula per compondre cançons pop tan rodones. Ho explica a Cómo componer una canción (Contra), la seva nova incursió literària.