Espia, gigoló i rei d'Andorra durant una setmana: qui va ser Boris Skossyreff?

AndorraNingú hauria sigut capaç d’escriure la seva història. Un espia, un gigoló, un estafador, un farsant que va ser monarca d’Andorra l’any 1934, poc més d'una setmana. Si no existissin milers de documents que ho acrediten, la vida de Boris Skossyreff semblaria una ficció delirant, una novel·la d’espionatge escrita sota els efectes de la morfina en ple modernisme. Durant dotze dies de l’estiu del 1934, un estafador d’origen rus, amb vincles amb el règim nazi, es va proclamar rei d’Andorra i va situar el petit Principat pirinenc al centre de l’actualitat internacional.

La figura de Skossyreff ha estat durant dècades envoltada de mites, exageracions i relats contradictoris. El director i escriptor Jorge Cebrián, però, ha dedicat més de deu anys a seguir-ne el rastre per arxius d’arreu d’Europa, i ha reunit prop de 6.000 documents que permeten reconstruir al llibre i al documental Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei part del misteri i la trajectòria del mentider. “És un personatge de pel·lícula, però amb una cara molt detestable”, afirma Cebrián. “La meva intenció era mostrar-lo tal com era, perquè fos el públic qui en tragués les seves pròpies conclusions”. Si més no, Cebrián confessa que en Boris I d’Andorra “és un personatge que no pots dulcificar ni estimar sense reserves”, va ser un monstre i un heroi, un farsant que per molt que fos “divertit o enginyós” va ser “deplorable”.

Boris Skossyreff va néixer a Vílnius (actual Lituània), al voltant del 1896 o el 1898, en el si d’una família aristòcrata en època tsarista. La Revolució Russa del 1917 va marcar el seu exili. Com molts altres “russos blancs”, va fugir del país després de patir persecucions i la mort de diversos familiars. Aquella fugida forçada el va convertir en un apàtrida en una Europa d'entreguerres, sacsejada per la crisi econòmica, els nacionalismes i l’auge del nazisme. “Boris creix amb la idea que pertany a una elit que de sobte és expulsada de la història”, explica Cebrián. “Això marca profundament el seu caràcter. Sempre tindrà la sensació que el món li deu alguna cosa”.

L’estafador Skossyreff va treballar inicialment com a traductor per a unitats militars britàniques, donat que parlava més de 22 idiomes. El 1919 va ser detingut al Regne Unit per frau amb xecs i per irregularitats administratives, fet que va comportar la seva expulsió del país. A partir d’aquí, la seva vida es va convertir en una successió de fugides, identitats falses i estafes.

Durant els anys d’entreguerres, Skossyreff va circular per Europa gràcies a un passaport Nansen, destinat als refugiats russos, i més endavant va aconseguir documentació holandesa fent-se passar pel comte d’Orange fins a arribar a Mallorca, on va portar una vida marcada pel luxe, els excessos i les relacions amb dones adinerades que el mantenien econòmicament. “No volia treballar; volia viure per sobre de la resta”, explica Cebrián, i tot indica que ho feia com fos, amb menyspreus i enganys. Especialment a les dones, com l’americana Florence Marmon, l’anglesa Phyllis Herd o María Luisa Parat, amb qui va arribar a casar-se. Totes enganyades i vampiritzades per la seva riquesa i estatus, que li permetien viure amb comoditat per recuperar així breument la vella vida d’aristòcrata.

A Mallorca contacta per primera vegada amb el Partit Nacional Socialista Alemany. “Tenim proves clares de la seva col·laboració amb els nazis”, assegura Cebrián. “No era una relació circumstancial; hi va tenir un paper actiu”. D’aquella reunió s’extreu la idea de conquerir Andorra amb la paraula. “Skossyreff era molt intel·ligent, àvid lector i coneixedor de l’actualitat d’arreu. La situació d’inestabilitat el va convèncer que era el moment per proclamar-se rei del petit estat entre Espanya i França”, detalla Cebrián. Andorra era estratègica, un camí entre nacions, on els alemanys van tenir activitat durant la Segona Guerra Mundial. A inicis dels anys trenta, el Principat era un microestat amb estructures polítiques d’arrel medieval, governat pel sistema de coprincipat i amb una sobirania popular pràcticament inexistent. El malestar social creixia. “Prometia exactament el que tothom volia sentir”.

D’Andorra al calabós

L’autoproclamat aristòcrata es presenta com un reformista amb contactes internacionals i un projecte polític seductor. Promet l’exempció d’impostos, la transformació d’Andorra en un paradís fiscal a l’estil de Mònaco, l’impuls del turisme i dels esports de muntanya, la creació d’un Casino, la connexió de Mallorca amb la Seu i, sobretot, la recuperació de la sobirania del poble andorrà. “Sabia que estaven cansats que els coprínceps i els veguers tinguessin sempre l’última paraula”. Després d’obtenir la nacionalitat andorrana, les autoritats aconsegueixen expulsar-lo arran d’una baralla entre l’estafador i un altre home en un bar en què hi havia involucrada una pistola de fabricació nazi. En ser expulsat del país, s'instal·la a la Seu d’Urgell, on carrega contra el copríncep episcopal, el llavors bisbe Justí Guitart i Vilardebò, a qui arriba a desafiar a un duel a mort i a declarar-li la guerra.

La seva estratègia no es va limitar al discurs polític. Skossyreff desplega una intensa campanya mediàtica que aconsegueix ressò internacional. Diaris dels Estats Units, d’Alemanya o de l’Argentina, així com d’Espanya i França, es fan ressò del personatge i de la seva proposta. “Va fer una campanya de comunicació absolutament espectacular”, remarca Cebrián. “Tenia molt clar com utilitzar els mitjans per construir-se una imatge de legitimitat”.

L’estiu del 1934 arriba el moment culminant. Skossyreff redacta una Carta Constitucional que proclama la igualtat de drets i un liberalisme econòmic radical, i en distribueix còpies entre autoritats espanyoles, franceses i andorranes. S’autoproclama Boris I, rei d’Andorra. El seu regnat, però, dura només poc més d'una setmana i mitja. El 20 de juliol del 1934, Borís Skossyreff és detingut per la Guàrdia Civil, traslladat primer a Barcelona i després a Madrid, on és condemnat i expulsat a Portugal amb la ley de vagos y maleantes, per primer cop usada amb un rei. “L’Estat va reaccionar de pressa quan va veure que allò anava més enllà d’una extravagància”, explica el director.

Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb els nazis com a agent especial dins dels camps de treball francesos, i, posteriorment, en interrogatoris dels alemanys, fet que li va costar la detenció per part de les forces soviètiques i l’enviament a Sibèria. Va acabar els seus dies a l'Alemanya Occidental, a Boppard, el 1989, i encara es presentava com un rei a l’exili. Va escriure una autobiografia en la qual afirmava que, disfressat com a oficial francès, va estar present en la reunió entre els mandataris aliats on van exposar els seus plans per llançar la bomba atòmica sobre Berlín. Skossyreff afirma que va escriure una carta al führer per advertir-l'hi. L'estafador defensava que gràcies a ell va acabar la guerra, donat que en rebre la carta Adolf Hitler va suïcidar-se. Per descomptat, una última mentida per recuperar l'estatus d'heroi.

Per a Cebrián, explicar aquesta història sense edulcorar-la era imprescindible. "Si en traiem la part fosca, el convertim en un personatge simpàtic, i no ho era", sentencia. "Era fascinant, sí, però també profundament detestable en molts moments". Tant el llibre d’Anem Editors com el documental, disponible a la carta a 3cat, Filmin i RTVA, volen deixar que l’espectador triï. “Jo no soc bon escriptor”, confessa Cebrián. “No hi havia necessitat d’inventar-me res”. La ficció no ho hauria superat.