Hi entres i trobes un espai de 5x4 metres. “Aquí hi ha tota la casa! Això sí, té quatre plantes i sota coberta, escales per tot arreu... Un gratacel en miniatura. I la propietat ens diu: «Hi volem posar un ascensor...» Un repte increïble”. Així expressen Mercè Majoral i Andrea Tissino, de Majoral Tissino Arquitectes, la primera impressió que van tenir quan van veure la casa de cos que havien de reformar davant la llotja de Palamós. Amb una sola façana -això també, mirant al mar- i tres parets mitgeres, cegues, una de les quals insonoritzada perquè té una discoteca al costat, els reptes principals de la rehabilitació eren ordenar l’escala, que, juntament amb l’ascensor, relaciona les cinc plantes, i sobretot treure espai d’on no n’hi ha.

Avui, després de la reforma, aquesta casa unifamiliar és un micromon que aprofita els seus 126 m -més 9 m de terrassa a la planta superior- en un recorregut que, en comptes de l’horitzontalitat habitual, es fa en vertical. Un micromon perquè els arquitectes de Majoral Tissino, un estudi amb seu a Barcelona, van pensar fins al mínim detall: ho van dibuixar tot perquè tot tengui el seu lloc i tot encaixi. Des de la mateixa porta d’entrada del carrer, amb una finestreta que, quan està oberta, indica que hi ha gent a la casa -una enginyosa manera de substituir el cancell quan no hi té cabuda-, es concep la planta baixa com un espai diferenciat de la resta (l’únic amb microciment a terra en comptes de fusta), amb armaris, un lavabo amb dutxa i un banc, tot per deixar-hi des de les sabates fins a la sorra i la sal, protegint la casa de l’exterior: un món a fora, un altre a dintre.

A partir d’aquí i per amunt, la casa està pensada com un moble habitable amb obertures que s’encarreguen de transmetre la llum de les finestres per inundar l’escala de claror natural fins al punt de convertir-la en una mena de làmpara per a tot el recorregut vertical de la casa. Deixat el món exterior a la planta baixa, des del nivell d’entrada fins al darrer pis hi ha hagut espai per a dos dormitoris individuals a la primera planta -habitacions que disposen del bany de la planta baixa-, el dormitori principal amb el seu bany -a la segona-, la cuina i el menjador com un espai únic a la tercera i, a la planta més alta, la sala d’estar ben oberta a la terrassa i al dinamisme del port pesquer de Palamós.

Un tros d’àmfora des del mateix espai d’entrada parla de la història de la casa. Un espai vertical de cordes ben tibants que mostren o amaguen un tram de l’escala són una aclucada d’ull a la feina dels pescadors veïns. Certes zones del vell mur gratallós i ara emblanquinat contrasten amb la pulcritud del disseny -i de la factura- d’una fusteria mil·limètricament dissenyada. Mobles que, en certs espais, com el bany, han de tenir formes arrodonides per deixar pas. Fusta que a vegades acarona els vells revoltons i altres vegades cobreix el sostre. Ritmes marcats per la combinació de panells de fusta molt llisos, mancats fins i tot de nusos, amb zones fetes de llistons verticals. Definició dels espais, de les alçades, de les funcions. Vidre per a les necessàries transparències, el color de sorra suau i càlid de la fusta de l’interior i d’un blau molt marí a la fusteria de l’exterior, la presència del blanc lluminós marcant dinàmiques i espais. Res no és gratuït en aquesta renovada casa de cos de la costa gironina. Res no és gratuït, però tots els gestos són d’una subtilesa extrema, fins al punt d’aconseguir resoldre la complexitat dels espais escassos i de la verticalitat amb una exigència més que notable del disseny.