Tothom parla de Mare of Easttown, la fantàstica sèrie d’HBO protagonitzada per la meravellosa Kate Winslet. Ja la veureu, si us ve de gust, és una sèrie delicada i trista, sobre la pèrdua, sobre la supervivència i, sobretot, sobre la maternitat. No vull escriure una crítica de la sèrie, sinó glosar modestament la seva protagonista. Va esclatar a Sentit i sensibilitat i es va fer una estrella amb Titanic. Des de llavors no ha parat de créixer i créixer. Recordo quan la vaig veure, més o menys en aquells primers anys a Jude, un drama rural duríssim que afrontava de forma descarnada la pèrdua d’un fill i l’absoluta indefensió que això suposa. Quan ara la veig a Mare en una situació dramàtica tan similar, no puc evitar que el cap em viatgi més de vint anys enrere cap a aquell descobriment enlluernador.

Winslet pertany a l’escassa estirp d’actors i actrius que no conceben el seu ofici sense la consciència del total despullament. El despullament íntim, interior, hi ha molts actors que el saben fer, que s’entreguen als seus personatges sense mitges tintes. També n’hi ha d’altres que poden despullar-se –treure’s la roba– sense pudor però que ho fan sense la consciència que signifiqui un gran valor afegit. Winslet –com Ewan McGregor, com Helen Hunt, com Julianne Moore– es despulla de les dues maneres talment com si fos una de sola. La recordo mostrant el seu cos nu a Jude, Titanic, Holly Smoke, El lector –el seu Oscar– i Jocs secrets. Recentment, ha exigit que no s’utilitzés el Photoshop per a “arreglar” el seu primer pla al cartell de Mare of Easttown. Forma tot part de la mateixa manera d’entendre l’art de l’actuació, de manera orgànica, verdadera, commovedora. Kate Winslet aposta per mostrar les entranyes davant la càmera. Gràcies.

Acaba 'Mare of Easttown', la sèrie que tothom del teu voltant està mirant