PalmaEntrem en un pis de passeig Mallorca, 15, però ens hauríem de fixar en tot l’edifici. És un dels pisos alts, uns àtics situats en distintes altures per guanyar unes generoses terrasses amb un poc de jardí i piscina. D’aquest pis, així com de tot l’edifici que és un projecte de l’estudi d’arquitectura OHLAB, destaca la conjunció entre una originalitat serena, sense estridències, la qualitat que transpira i molt especialment un compromís ferm amb la responsabilitat del sector de la construcció en la lluita contra el canvi climàtic i amb la necessitat d’aconseguir la màxima eficiència energètica. Així varen presentar els arquitectes Paloma Hernaiz i Jaime Oliver, fundadors i directors d’OHLAB, aquesta obra a la Setmana d’Arquitectura del Club Pollença.

Des de la façana de doble pell, amb un joc de lamel·les de fusta corredisses que permeten filtrar el sol a les distintes hores i a més crear un bonic joc de llums i ombres a l’interior dels habitatges, fins als aïllaments, els materials i, entre d’altres, les estratègies per afavorir la ventilació creuada o la conversió del pati interior de la finca en un jardí amb aigua que refresca i dona pau als distints pisos, tot està pensat per aconseguir un confort màxim sense gairebé cost per als que l’habiten i sense agredir el planeta. De fet, en aquest edifici del centre de la ciutat de Palma s’ha aconseguit reduir fins al 90% la necessitat de climatització i refrigeració respecte d’una edificació convencional, amb una demanda de només 15 kWh/m²a. És una casa passiva, que respon als estàndards d’un consum gairebé nul o nearly zero energy building (nZEB). I això, es miri com es miri, avui és un luxe.

Ho és, un luxe, perquè, a més de la façana que protegeix el confort climàtic però també la intimitat dels habitants en aquest doble joc de barres de fusta i grans panells de vidre perquè les zones de dia de l’habitatge –sala d'estar, menjador, cuina– tinguin les millors vistes del passeig amb riera on està ubicat aquest edifici, hi ha una segona façana, aquesta de pedra, que abraça la zona dels dormitoris situats als carrers secundaris i més tranquils de la cèntrica cantonada. Els d’OHLAB asseguren que, per crear tots aquests jocs de llums i ombres, per a l’obertura discreta dels espais col·lectius, per a la protecció dels més privats, però també per generar patis que siguin espais de verdor, frescor i tranquil·litat, han tingut molt presents les arrels mediterrànies de la construcció i la forma de vida. Han pensat, i han fet una nova lectura de les pèrgoles, de les persianes mallorquines, de les piques o abeuradors i que ara són els lavabos de pedra massissa en uns banys sovint amb extraordinàries vistes. Així, entre la tradició constructiva renovada i la noblesa dels materials posada a disposició de la contemporaneïtat, però també amb la distensió dels espais i una gamma cromàtica natural, s’ha fet d’aquesta casa un oasi al cor de la ciutat.