Dues de les sèries de televisió que provoquen més nostàlgia en els espectadors de TV3 es van emetre als inicis de la cadena. Una era La dimensió desconeguda (The twilight zone), de Rod Sterling, on cada història combinava la fantasia i el terror per portar-nos a finals sorprenents i inquietants. L’altra era Històries imprevistes (Tales of unexpected), basada en contes de Roald Dahl. Aquella sèrie començava amb cartes del tarot girant en cercle amb la falsa alegria d’una música pròpia d’un parc d’atraccions que t’abocava al terror. Com les històries: en una aparent quotidianitat despreocupada neix la llavor de quelcom insòlit que creix fins a convertir-se en monstruós.

El nou podcast de Toni de la Torre a la plataforma de Catalunya Ràdio transporta, ja des dels primers minuts del primer capítol, a aquest clima inquietant i tan addictiu a la vegada del qual van saber imbuir-nos aquestes sèries. El llindar convida a personalitats de la cultura i els mitjans a submergir-se en unes històries inaudites. “És un programa en el qual viatgem a un altre món, un món estrany, sorprenent, més enllà de la realitat que coneixem. Un món impossible” ens anuncia només començar la poderosa veu de l’actor Jordi Boixaderas. Perquè aquest és un altre factor que et transporta a aquest llindar fantàstic i inquietant. La narració de Boixaderas et fa participar del joc de forma automàtica, tant a l’oient com al protagonista. És impossible resistir-s’hi. La proposta és magnètica. De moment ja s’han emès els capítols amb l’humorista Peyu, l’actor Carlos Cuevas i l’actriu Diana Gómez. Abans d’iniciar la gravació, els convidats es posen un antifaç que els tapa la visió. Els capbussa en un negre absolut que facilita el viatge pel relat. Boixaderas comença a explicar una història i de seguida demana als convidats que s’integrin en la trama. Els proposa situacions, els demana que reaccionin als esdeveniments i, en molts casos, que triïn l’opció que prefereixen. La història s’adaptarà als camins escollits. L’aventura creix a partir de les decisions que prenguin, obrint-se per dreceres i situacions inesperades. El guió es va farcint de veus, persones i efectes sonors que sovint tenen un vincle directe amb la realitat d’aquells convidats: els noms dels personatges, el timbre de la porta i un context que té a veure amb la quotidianitat del convidat. És un joc on el protagonista ha de decidir participar amb una dificultat: la trama no l'hi posa fàcil. Les circumstàncies poden portar a una incomoditat que explora la condició humana, especialment les febleses i les pors. I, en aquest sentit, Toni de la Torre, l’expert en sèries, s’erigeix també en un guionista extraordinari. No només per la fluïdesa del text sinó perquè sap prémer les tecles òptimes per acostar-se, d’una manera original i molt sibil·lina, a situacions que ressonen de manera molt potent en el convidat. En Peyu adquireix la possibilitat de veure el futur d’una manera gens agradable. En Carlos Cuevas és arrossegat a un malson que l’encara a la seva pròpia fama i imatge. La Diana Gómez és víctima d’un terrorífic giny tecnològic que carrega contra ella tota l’opressió i hiperresponsabilitat que la societat projecta sobre les dones. Després de l’experiència immersiva, en Toni de la Torre conversa amb els convidats per saber com han viscut la història. Ningú li ha fet una entrevista millor que aquesta a Carlos Cuevas. El llindar permet descobrir d’una manera molt diferent com són els protagonistes, palpar les seves pors i inseguretats. I gaudir d’un espectacle auditiu treballat, minuciós, d’execució impecable. El plaer de parar l’orella i navegar cap a llocs i instants que no t’esperaves.