Hanga RoaL'illa de Pasqua, la petita part de terra remota al mig de l'oceà Pacífic, està atrapada en un vòrtex oceànic de plàstic. Segons dades municipals de Rapa Nui –el nom local– aquesta illa rep unes cinquanta vegades més plàstics i microplàstics que les costes de Xile. Això es deu en gran part a la seva ubicació al gir del Pacífic Sud, que porta escombraries d'Austràlia, d'Amèrica del Sud i també de vaixells de pesca. "El microplàstic que trobem a les costes no és nostre", explica Moiko Pakomio, biòloga marina del govern local, que afegeix que en l'àmbit mundial la majoria de microplàstics provenen de vaixells pesquers que llencen els seus residus a l'oceà. "Aquests residus plàstics es descomponen a mesura que viatgen pels corrents i es degrada fins a convertir-se en microplàstics", denuncia.

Els microplàstics també han contaminat la fauna local, lamenta Pakomio, inclosos els eriçons de mar que mengen tant els residents com la resta de fauna marina, i contaminen tota la cadena alimentària. "Els microplàstics han anat creixent de manera exponencial i és terrible", es lamenta Pedro Edmunds, alcalde de Rapa Nui. "Està afectant les nostres vides, està afectant el nostre menjar, els peixos blaus que viuen al nostre oceà i dels quals depenem per a les proteïnes".

Això ha portat Edmunds i altres habitants de l'illa a liderar una campanya contra la contaminació per plàstics. Edmunds esperava que s'arribés a un acord a la cimera de Corea del Sud del desembre passat per ajudar a reduir l'ús de polímers plàstics, però no es va aconseguir i els participants es van instar a intentar trobar una solució aquest 2025.