BarcelonaRicardo Feriche treu el mòbil i, emocionat, mostra una foto. “Era el dia de la presentació, al mateix lloc de la foto de portada, i mira, exactament la mateixa imatge”. Efectivament, dues dones vestides iguals travessen les arcades de la plaça Reial de Barcelona amb un glamur equivalent a les de la portada del llibre Barcelona. Les dues imatges són interessants perquè mostren, d’una banda, quina és la mirada del comissari i editor de la publicació sobre una ciutat que ell veu en femení i les imatges que la representen i, de l’altra, fins a quin punt hi ha llocs i maneres de ser de la ciutat que es mantenen immutables al llarg del temps.

I és que, malgrat els canvis i malgrat la gentrificació que pateix, Barcelona, com bé explica Isabel Coixet al text introductori del llibre, manté encara molts racons reconeixibles que no han canviat malgrat el temps.

Però més enllà dels llocs físics, dels edificis, dels carrers, de les places, el que fa que Barcelona sigui única, el que fa que te n’enamoris i la reconeguis, són les seves olors, la seva llum i, sobretot, la seva gent. Precisament d’això va aquest llibre, que editen conjuntament La Fàbrica i l’Ajuntament de Barcelona. És una oda a la gent, als ciutadans, a la vida que té la ciutat. Per això no hi ha fotos de paisatge, no hi ha ubicacions fredes. A totes hi apareix algú, gent retratada directament o passavolants. Pobres i rics, coneguts i sobretot anònims. La gent captada. “No és un llibre sobre Barcelona sinó sobre els barcelonins”, comenta Feriche, comissari d’aquesta publicació, que efectivament permet seguir-ne l’evolució de manera cronològica des del 1900, de la mà de grans fotògrafs —de Cartier-Bresson a Català-Roca, passant per Misserachs, Colom i Martin Parr— però també de fotògrafs anònims que ha trobat en diferents arxius, sobretot familiars. En relació a la publicació homònima que es va editar el 2015, hi ha moltes novetats. “Gairebé el 60% són fotos noves i moltes són inèdites —comenta Feriche—. Sobretot perquè una de les motivacions per tornar a editar el llibre va ser incoporar-hi una gran quantitat de fotògrafes que han deixat també la seva mirada sobre la ciutat. Des de Katie Horna, Margaret Michaelis, Dora Maar i Gerda Taro fins a Colita, Aymerich i Consuelo Bautista”.

És interessant fixar-s’hi, perquè sens dubte són imatges que modifiquen i completen la mirada sobre la ciutat dels grans fotògrafs més coneguts. Tots ells, tanmateix, en el seu conjunt, permeten reconciliar-se amb una ciutat que és el que és, precisament, pels ciutadans que hi apareixen retratats.