Info/gràfica

Dels cirrocúmulus als cumulonimbus: què ens diuen els núvols?

L’aparença d’un núvol la determinen les dimensions, la forma, l’estructura, la textura, la luminància i el color i es poden classificar segons la seva forma, però també segons la seva altura

portadanuttt
Info/gràfica
Maria Pii Aure Farran
17/11/2025
2 min

Els catalans som d’observar el cel, de consultar termòmetres i pluviòmetres. Ens agrada la meteorologia i ens agrada mirar cap amunt. Veure un cel blau, sense fissures, o esquitxat de núvols de diferents formes ens ajuda a preveure el temps que vindrà. I el refranyer català n’és una bona mostra. Els núvols són hidrometeors formats per diminutes partícules d’aigua líquida o gel, o de totes dues coses, suspeses a l’atmosfera i que, en general, no toquen el terra. També poden contenir partícules d’aigua líquida o gel de dimensions més grans, així com partícules líquides no aquoses o partícules sòlides procedents, per exemple, de gasos industrials, fum o pols. Si en voleu saber més, és interessant el llibre iŀlustrat que acaba de publicar l’editorial Cinco Tintas i que repassa tot el que té a veure amb els núvols. Amb Observar las nubes, els seus autors, Gavin Pretor-Pinney –cofundador de la Cloud Appreciation Society– i William Grill –il·lustrador–, han ideat una guia il·lustrada per a tots els públics que revela les dades, els secrets i les històries dels principals tipus de núvols i explica com donen forma al clima que els envolta.

Els tipus principals

L’aparença d’un núvol la determinen les dimensions, la forma, l’estructura, la textura, la luminància i el color. Es poden classificar els núvols segons la seva forma –cirrus, estrats i cúmuls–, però també segons la seva altura.

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

Núvols alts / Per sobre dels 6.000 m

1.
Cirrocúmulus
Dels menys freqüents entre els principals, formats per núvols petits que tenen tendència a transformar-se ràpidament en cirrus o cirroestrats.
cirrus
2.
Cirrus
Es formen entre els 7 i 12 km d'altitud. Formats per cristalls de gel poden ocupar centenars de quilòmetres. Es presenten separats, en forma de filaments blancs, o de bancs o bandes estretes, blanques o gairebé blanques.
Cirrus
3.
Cirroestrats
Els núvols discrets formats per una capa de cristalls de gel que amb prou feines emblanquinen el cel. Poden donar lloc a halos.
Cirroestrats

Núvols mitjans / Entre 2.000 i 6.000 m

4.
Altostrats
Un dels núvols amb menys personalitat. Forma una capa que amaga el cel i com a molt pot portar algun plugim. Amb la sortida i la posta de sol ens regala tonalitats vermelloses que enamoren.
altostratus
5.
Altocúmuls

Se solen organitzar en multitud de petits núvols amb patrons ordenats que recorden els terres amb llambordes. Pronostiquen pluja.
altocumulus

Núvols baixos / Menys de 2.000 metres

6.
Estratocúmuls
Els núvols més abundants del planeta. Es formen sobre els oceans. Des de la Terra els veiem com una capa força compacta, però si els sobrevolem amb avió, dibuixen valls i turons.
estratus
7.
Estrats

Els que formen una capa compacta, de color gris o blanc, que sovint tapa les parts altes d’edificis i muntanyes. Si arriben arran de terra ens hi referim com a boira.
estrats
8.
Nimbostrats
Els que formen un mantell fosc i uniforme i anuncien pluja o neu.
nimbo
9.
Cumulonimbus
Probablement, els més famosos dels núvols. Són els més alts i produeixen pluges torrencials, trons, llamps o pedregades. Sovint, la seva part més alta s’estén com el barret d’un bolet.
cumulus
10.
Cúmuls
Els núvols esponjosos i multiformes amb una base relativament plana i formes més arrodonides a la part superior. Es formen principalment els dies d’estiu, a baixa altura impulsats per columnes d’aire calent
cumulusss

Núvols particulars

11.
Lenticulars
Planegen prop de turons i muntanyes i recorden un plat volador. Perquè es formin cal que hi hagi vent fort.
Lenticulats
12.
Fluctus
Quan la part superior del núvol forma uns arcs que recorden onades. Es forma quan el vent que bufa per sobre del núvol ho fa molt més ràpid que el que bufa per sota. Es dissolen força ràpid.
Fluctus
12.
Mamatocúmuls

Bosses de núvols que pengen de la part inferior d’una capa de núvols més alta, com si fossin mames. Acostumen a ser presagi de tempesta.
mamam
13.
Pirocúmul

Núvols vinculats als incendis. La combinació de temperatura alta i cendres amb la humitat de vegetació cremada pot afavorir-ne la formació.
pirus
14.
De bandera i de casquet
Ambdós formen part dels denominats núvols orogràfics i es veuen al capdamunt de les muntanyes per acció del vent. Els de bandera onegen sobre el pic, mentre que els de casquet semblen un barret que oculta el pic.
picicic

Alguns refranys en català

  • Dia núvol i posta clara mal temps prepara
  • Llamps a llevant i núvols rojos a ponent, senyal de vent
  • Núvols barbats, camps mullats
  • Núvol rodó, vent o neu en abundor
  • Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes
Infografia al paper de l’ARA Diumenge
Font: Observar las nubes. Una guía ilustrada para descubrir los secretos del cielo, de Gavin Pretor-Pinney i William Grill (Editorial Cinco Tintas), i Meteo.cat / Fotografies de Getty i de Wikipedia
stats