Info/gràfica
Diumenge 01/05/2021

Un món que envelleix

3 min
pira

El 1950 hi havia 2.500 milions de persones al planeta. A finals d’aquest segle, l’ONU estima una població global d’11.200 milions. L’esperança de vida (la mitjana de la quantitat d’anys que viu una determinada població en un període de temps concret) ha anat augmentant en les últimes dècades. Els europeus, per exemple, viuen dos anys més de mitjana cada dècada que ha passat des del 1960 segons dades de l’Eurostat. “Hi ha patrons molt diversos entre diferents països i regions, però l’increment generalitzat de l’esperança de vida suposa un èxit sense precedents”, assegura l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós. L’increment de l’esperança de vida i, en alguns països, la baixa taxa de natalitat, han portat a un creixement accelerat del percentatge de persones grans, que té com a conseqüència l’envelliment de la població.

¿La pandèmia canviarà aquesta tendència? “L’envelliment de la població no té aturador. És una cosa constant i que va fent. Si no hi ha obstacles en els plans de vacunació, recuperarem els nivells d’esperança de vida precovid”, explica Trias-Llimós. “A Espanya, la pandèmia ha afectat tremendament la mortalitat i ha provocat una reducció de l’esperança de vida respecte al 2019, però s’està observant una recuperació ràpida”. Pel que fa als nivells de fecunditat, el demògraf constata que la natalitat està molt lligada a l’economia i el covid-19 ha accentuat les desigualtats. “No hi ha signes que es pugui revertir immediatament”, augura. Tot i que els índexs de mortalitat i natalitat i els moviments migratoris s’han vist molt afectats per la pandèmia, els experts no preveuen que això canviï la dinàmica de la piràmide poblacional a llarg termini, almenys a casa nostra. “Els moviments migratoris són els més difícils de predir. La tendència s’ha trencat i és difícil preveure què passarà”.

Des de la pandèmia de grip del 1918, els avenços de la medicina moderna han permès que augmenti l’esperança de vida arreu del món. Entre el 1960 i el 2018 ha passat dels 50,7 anys als 70,4 per als homes i dels 54,6 als 74,9 per a les dones. Segons l’Eurostat, l’any 2020 el covid-19 ha reduït en 1,6 anys l’esperança de vida a Espanya, que s’ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d’aquest indicador. Una tendència que els demògrafs preveuen que es reverteixi gràcies als plans de vacunació. 

Els països de tot el món han passat per una important transició demogràfica: d’una població jove a una població cada vegada més envellida. L’any 2018 el nombre de persones de més 64 anys va superar el de menys de 5 per primera vegada a la història. Podem veure aquesta transició quan observem la població per trams d’edat a partir del 1950 amb projeccions de les Nacions Unides fins al 2100.

Els països amb ingressos més baixos solen tenir una edat mitjana inferior. Això es deu al fet que tenen una població més jove en general: les taxes elevades de fecunditat en aquestes regions fan que hi hagi una població més gran d’infants i adolescents.

L’increment de l’esperança de vida i, en alguns països com Espanya, la baixa taxa de natalitat, estan originant un creixement accelerat en el percentatge de persones grans, que té com a conseqüència l’envelliment de la població. Les tendències demogràfiques de les últimes dècades perfilen les societats desenvolupades com a fortament envellides.