En un vídeo d’Instagram una mare vol demostrar a l’audiència l’enorme talent del seu bebè de poc més de sis mesos. Es passegen per un jardí i la criatura està relaxada als seus braços. La dona s’acosta a la piscina i, inesperadament, llança el fill a la piscina. Vol demostrar que ha ensenyat al nen a surar si cau a l’aigua. Veiem el nadó submergit que va donant voltes. Una dona que ja estava dins la piscina s’ho mira de prop per si l’exhibició falla. La imatge provoca molta angoixa. Finalment, el plançó queda girat cap per amunt a la superfície i pot respirar. Les dones aplaudeixen i fan gala dels seus mètodes d’entrenament. L’experiment sembla un èxit. Però és inquietant com la dona no ha tingut cap escrúpol a l’hora de llançar el bebè sobtadament, com si fos una pilota, com si fos un ninot de drap sense emocions. Les etiquetes que hi ha sota el vídeo porten a altres imatges. Pares disfressats de monstres horribles que irrompen en festes d’aniversari de nens de dos o tres anys. El pànic s’apodera d’ells i se suposa que l’estampida de canalla terroritzada amb dificultats per coordinar els moviments ha de fer riure. Hi ha uns altres pares que enregistren els seus fills fent-los creure que s’han embrutat de caca d’un adult. Un senyor demana a la seva filla petitona que li porti el paper de vàter al lavabo i quan li agafa el rotlle, li passa la mà per la cara i els braços de manera maldestra. Sembla que l’embruti de merda, però en realitat és xocolata. La nena, d’uns cinc anys, queda en estat de xoc. No entén per què el seu pare l’ha omplert de caca. Li fa fàstic però s’aguanta el plor. No té clar si ha sigut sense voler o si el pare té un problema. L’home, davant del desconcert de la criatura, riu sorollosament, humiliant-la per la seva reacció. En un altre vídeo, una dona vol immortalitzar una idea divertidíssima. La criatura que té al seu davant, d’uns quatre o cinc anys, confia plenament en ella perquè obeeix totes les instruccions. Li tapen els ulls i li demanen que aixequi el dit índex. Li fiquen el dit dins d’una mandarina foradada i plena de xocolata desfeta. Després amaguen la mandarina i col·loquen el gat, de cul, just al seu davant. Quan li destapen els ulls li fan creure a la pobra criatura que ha ficat el dit a l’anus del gat. Quan la nena plora, la família arrenca a riure perquè l’engany ha funcionat. Els disbarats es multipliquen. Una senyora obliga els seus fills petits que s’han barallat a ficar-se dins de la mateixa samarreta. El càstig els obliga a conviure comprimits com si fossin siamesos. També hi ha reptes virals. Pares i mares que preparen una recepta amb els seus fills petits, però hi ha una intenció secreta. De manera sobtada esclafen un ou al cap de la criatureta per comprovar com reacciona. El #cheeseChallenge consisteix a llançar una llenca de formatge a la cara d’un nadó quan està plorant. Pretenen demostrar la misteriosa eficàcia de l’invent: quan el formatge queda enganxat a la cara del bebè, la criatura talla el plor de manera instantània. Molt pedagògic.

Hi ha persones que es pensen que els seus fills són com titelles. Són objectes de la seva propietat. No es plantegen que els menors d’edat tinguin dret al respecte o a la dignitat. Traeixen la seva confiança sense escrúpols perquè només són això: ninots per manipular. Les xarxes socials tampoc posen límits a aquest tipus de contingut. Els sembla més escandalós un mugró de dona que un bebè que pateix abús emocional per part dels adults del seu voltant. Alguns d’aquests vídeos fa anys que corren. És inevitable preguntar-se si algun dia, tota aquesta canalla, quan hagi crescut, trobarà aquestes imatges. Potser alguns se senten injustament exposats davant vivències humiliants. I d’altres potser hauran normalitzat el desig per vexar els altres.