La fixació d’algunes persones per fer servir els diminutius per amorosir el llenguatge pot ser enervant. Només cal que et diguin que t’esperis un “segonet” per saber que hauràs d’esperar força estona. Però si et diuen que el metge encara trigarà “una estoneta”, ja saps que et passaràs més d’una hora mirant les musaranyes. Si amb cara llarga t’adverteixen que tot plegat s’allargarà “una horeta”, vol dir que en passaran unes quantes més. “¿Vols una bosseta?”, et pregunten a la botiga, com si el diminutiu t’estalviés els vint cèntims que pagaràs per ella. “Això potser et fa una miqueta de mal”, et diu el dentista perquè et preparis per a l’estrebada. Si la senyora de la botiga de cosmètics et dona una mostra d’una “cremeta”, saps que barata no serà. Però si a sobre et comunica que és per a les “arruguetes”, ja saps que has accedit a la categoria de les clientes madures. O potser hauríem de dir “maduretes”. Potser un matí la teva mare et pregunta si no has dormit bé perquè troba que tens la cara una mica “infladeta”. Que és una altra manera de dir-te que estàs fatal. I quan algú es refereix a una noia “grassoneta” et venen ganes de començar una revolució. Quan algú s’ha comprat un “piset” ja saps que és un cop de puny. Però si et comuniquen amb un somriure que s’han comprat “una caseta” a l’Empordà és que intenten minimitzar la morterada que s’han gastat en la finca. Si t’avisen que algú és un “pesadet” és que és insuportable. Igual que si algú fa “peneta” és que en realitat en fa molta. I si uns pares deixen la criatura a la llar d’infants avisant que té “moquets” o que està “encostipadet” és per justificar que senzillament avui ningú es podia quedar a casa amb ell. Perquè segur que la nit abans aquell nadó ja feia “carona” i com que van veure que tenia “febreta” li han dit a la mestra que només eren “decimetes”. La “tosseta” és allò que només tenia un pobre home abans de morir inesperadament. Si l’amiga t’avisa que la seva mare està “fotudeta”, intueixes que aviat us trobareu al tanatori. Si el dependent et diu que els “pantalonets” et queden de meravella, ho fa per minimitzar la talla que t’ha hagut de donar. Però si es tracta d’una “samarreteta” és que ja pots preparar la Visa. Si t’ensenyen unes arracades avisant-te que són més “caretes” és que ja et surten del pressupost. La “sopeta” només et ve de gust si fa molt fred. El “peixet” al vapor te’l fan si estàs malalt. I si et donen una “caldet” és que estàs a punt d’anar a l’altre barri. Però si al restaurant t’expliquen que fora de carta tenen uns “rovellonets” fantàstics, pregunta abans el preu. Si et conviden a fer un “soparet”, tens dues possibilitats. O que mengeu pa amb tomàquet i truita o que es vulgui acabar d’hora i s’acabin fent les tres del matí. Sobretot si algú proposa anar a fer “copeta”. Però segur que la nit s’haurà posat més interessant si algú et fa una “miradeta”. Una companya infermera amb molta paciència diu que els avis de la residència sempre li demanen un “petonet” quan acaba la jornada laboral. Si una mare diu que el seu fill té set “anyets” és que li sap greu que la criatura es faci gran. Però si un home explica que la noia amb qui surt té vint “anyets” és que, com a mínim, li dobla l’edat. Si per telèfon et diuen que t’han de dir una “coseta”, has de fixar-te molt en el to per discriminar si la notícia serà o molt bona o molt dolenta. El que està clar és que no hi ha el mateix amor si et diuen que et treguis les “calcetes” que si et diuen que et treguis “les calces”. En el futbol, quan és una “falteta” és que l’àrbitre s’hagués pogut estalviar xiular-la. Però si al banc et demanen que només queda fer una “firmeta” és que t’estàs a punt de vendre l’ànima al diable. Els diminutius són, sovint, inversament proporcionals a la dimensió d’allò que volen expressar. I potser per això fan tanta “rabieta”.