BarcelonaQ ue Barcelona s’està gentrificant a marxes forçades no és cap secret per a ningú. Això també ha facilitat que aparegui molt local que dona gat per llebre als turistes. Però entre tanta enganyifa trobem algunes perles. Avui us proposo dos restaurants que, tot i no estar excessivament lluny de zones turístiques, són oasis gastronòmics. Només cal caminar uns minuts.

No sé si heu vist que al capvespre les escales del MNAC s’omplen de turistes que volen veure com cau el sol. Doncs no gaire lluny, darrere del CaixaForum, hi trobem el primer oasi: la Bodega Amposta (carrer d’Amposta, 1). Us en podria dir moltes coses, però començo per la més important: heu de demanar tant sí com no els cigrons amb carabiners (i pa per sucar-hi). Abordada aquesta qüestió, us en faig cinc cèntims. És un local bonic, a mig camí entre el que havia sigut i una modernització feta amb gust. La carta és molt completa.

Aquest restaurant el posaria en la categoria “festival”, per anar-hi amb gent a qui li agrada endrapar. Anem a la teca. Hi tenen tot el que esperes d’una taverna: seitons, matrimoni, moixama amb ametlles... També toquen les tapes tipus braves, la bomba de melós de vedella i els musclos a la marinera. L’ensaladilla és un must, només cal veure la velocitat a què van sortint. També les croquetes. En tenen de cua de bou, de calamar, de pernil i de rap i gambes. Amb la xarcuteria van forts (fixeu-vos en les meravelles que tenen penjades sobre la barra): ibèrics, sobrassada, foie-gras d’ànec semicuit al vi de Porto... També hi ha, esclar, formatges, fumats, caviar, ostres. Plats que sempre triomfen, com els ous de Calaf amb carxofes i les gambetes vermelles a la brasa. O teca contundent com la costella melosa de porc Duroc i l’entrecot. Si us costa triar, tenen un menú molt complet per 32,50 euros. La carta de vins és extensa i amb molt bones referències. Les postres mantenen el nivell. El servei de sala, que no para ni un segon, és excel·lent.

El segon oasi el trobem al Poble-sec, fugint de l’atapeït carrer Blai. Es diu La Platilleria (carrer del Roser, 82). Que el restaurant es digui així té tot el sentit perquè els platets són petits, per compartir, i n’acabareu menjant molts (no patiu, que els preus són correctes). En recomanen dos per comensal. Es descriuen com a “cuina honesta, sense floritures”, i jo diria que tant el servei com l’espai també segueixen aquesta màxima.

El local és petitó i cantoner. És un lloc d’aquells que t’hi sents a gust. La reserva és imprescindible si voleu assegurar el tret, ja que tenen unes quantes taules altes i la barra. Ideal per a cites i per a grups de tres o quatre persones (si sou quatre podreu tastar moltes més coses, esclar). La carta està escrita amb guix en una pissarra de manera molt resumida i llavors la cambrera te l’explica amb molt deteniment i salero. Tot el que vaig tastar va triomfar, però en especial el trinxat de la Cerdanya. La carta va canviant, així que hi ha excusa per repetir.

DECLARACIÓ D’INTENCIONS: Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.