Les dones estem acostumades al fet que la nostra anatomia inclogui parts misterioses de les quals es parla poc o es parla tard, o se'n parla però no adequadament. El biaix en salut fa temps que es denuncia (llegiu l’últim llibre sobre el tema, Ets una exagerada, de Blanca Coll-Vinent i Isabel Muntaner) i les dones el vivim i patim en el nostre dia a dia.

El sòl pelvià és una d’aquestes parts ignotes. A mi me’n van parlar per primera vegada quan tenia trenta anys i perquè em vaig quedar embarassada. Si no, ves a saber. I això que anava al gimnàs, he estat escolaritzada i passava controls ginecològics rutinaris. Aquest conjunt de músculs i fibres són importantíssims per als homes i les dones, però en el cas de les dones patim un nombre més gran de problemes si el sòl pelvià està massa tonificat o massa poc. Perquè poden passar les dues coses. I ens pot passar amb embarassos o sense.

Al meu gimnàs, per exemple (que m’encanta!) i el de totes les meves amigues, ningú ens en parla. I és clau a l’hora de fer exercicis d’impacte o força. I no passa només als gimnasos. Moltes esportistes d’elit s’han queixat que ningú va tenir en compte el seu sòl pelvià a l’hora d’entrenar-se i han patit problemes greus (es calcula que un 50% de les esportistes pateixen disfuncions del sòl pelvià... la meitat!). Perquè, és clar, la majoria d’entrenadors són homes...

Quan et quedes embarassada aprens els exercicis de Kegel, però també quan t’interesses una mica per com gaudir millor del sexe. I durant un temps es van fer famoses les boles xineses o els pesos vaginals per ajudar a tonificar la musculatura. Però tinc la sort de comptar amb l’Imma Sust d'amiga i ella, a partir de la seva experiència a la botiga Amantis del carrer Casanova, m’explica que massa dones volen tonificar el sòl pelvià quan no tenen ni idea de si cal o de si potser el tenen massa tonificat. Perquè n'hi ha un desconeixement general, no només de les mateixes dones, sinó també de massa ginecòlegs, que no en parlen ni el tenen en compte.

Jo mateixa el dia que vaig descobrir que existien les fisioterapeutes especialitzades en sòl pelvià vaig flipar i no vaig dubtar a anar-hi. Però el sistema sanitari encara no ens acaba d’acompanyar. Per exemple, les mútues no preveuen la rehabilitació a la menopausa (només per postpart). I tot i que la salut pública sí que ens atén, no ho fa amb els mateixos mitjans que a la privada. I la investigació en aquesta àrea encara és massa escassa.

Són moltes les dones que encara no saben la importància que té aquesta part del cos. O perquè ningú els ho ha explicat i no saben ni posar-hi nom, o perquè la salut pròpia en determinats temes sempre és a l’últim lloc de la llista. Ens hem criat resignant-nos a dolors de regla, part, postpart, a l’apocalipsi dels símptomes de la menopausa, i saber que podem fer-hi alguna cosa, encara que sigui demanar ajuda, posant nom a una part del cos o alçant la veu i exigint més cura i més investigació, és un gran pas.