De la pastanaga de 10 quilos a un gos de 9 centímetres: un recull d’alguns del rècords Guinness més curiosos

L'any 1951, després d’haver sortit de cacera, Sir Hugh Beaver i els seus amics es van engrescar en una apassionada discussió sobre quina era l’au de caça més ràpida. No van aconseguir treure’n una conclusió clara, perquè no hi havia cap llibre que recopilés una llista oficial d’aquesta proesa. Resulta que Beaver era el director general de la cerveseria Guinness, i aquella discussió en un pub al comptat de Wexford el va portar a encarregar un llibre de fets i xifres que en un principi estava pensat com una campanya de promoció de la cervesa Guinness.

El llibre que van escriure Norris i Ross McWhirter, dos germans bessons que eren investigadors, va ser un èxit de vendes total. Va confirmar la fal·lera (irlandesa i mundial) per les llistes i per les proeses. Guinness Superlatives es va constituir el 30 de novembre del 1954, amb una oficina oberta en un gimnàs reformat a Londres. Avui dia, Guinness World Records és una marca global, amb oficines a Londres, Nova York, Pequín, Tòquio i Dubai, ambaixadors de marca i jurats sobre el terreny arreu del món. Cada any recullen les sol·licituds de milers de persones que diuen haver aconseguit o haver documentat una fita extraordinària. Ells la verifiquen i, si es confirma, la inclouen en la seva llista, avui virtual i en constant evolució.

D’aquella au de caça (sembla que seria el bec de serra mitjà) hem passat a rècords impossibles, com el fideu més llarg del món, el nombre més gran de gent abraçant arbres, i altres fites que, en alguns casos, freguen l’absurd. Però encara avui són un èxit d’audiència absolut. Aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords és el segell definitiu. La fita de les fites.

Alguns dels rècords més curiosos

Esports

Últimes incorporacions

Infografia al paper de l’ARA Diumenge