El compte enrere ja està en marxa perquè als àpats familiars hàgim de suportar el cunyat de torn lluint orgullós un jersei espantós, desitjós que se li reconegui la seva agudesa humorística. És l’ugly Christmas sweaters, que ja ha envaït botigues de moda ràpida, marques de disseny i, fins i tot, cadenes de supermercats. Un espècimen de roba amb una gamma cromàtica estrident i limitada pel cosmos nadalenc, dominada per verds i vermells. A més, presenta motius com ninots de neu, boles de Nadal, rens, pares Noel, elfs, avets, cascavells, bastons de caramel o galetes de Nadal, molts dels quals tractats amb leds de colors, materials brillants o efectes tridimensionals. Les categories estètiques sovint són subjectives, però, en aquest cas, la seva lletjor és d’una objectivitat sense fissures. Perquè, de fet, aquí està la gràcia: com més lleig, més complicitats i reconeixements d’èxit social s’obtindrà. Però va néixer amb aquesta finalitat?

Els seus orígens els trobem als països escandinaus, on era tradició que les dones grans teixissin jerseis gruixuts de llana pels pescadors, que bregaven amb una climatologia adversa. Els colors estridents servien per localitzar amb més facilitat un pescador en cas de caure a l’aigua i, a més, si es produïa una tragèdia a alta mar i apareixia el cos a la costa, cada dona podia reconèixer el seu marit pel jersei. L’auge capitalista dels anys 50 va suposar el viratge comercial del Nadal, com a context idoni per a incrementar el consum. La bonança econòmica de la dècada va popularitzar els regals entre les classes mitjanes i baixes, que sovint consistien en jerseis artesanals nadalencs per a passar l’hivern.

L’hiperconsum dels 80 i el barroquisme postmodern van posar de moda aquesta peça, a través d’actors com Chevi Chase, Ted Danson i Bill Cosby. Els 2000 van revifar la seva presència amb el gènere fílmic de dubtosa qualitat, que té com a argument rescatar l’autèntic esperit de Nadal, mentre ens colen el model tradicional de família nord-americana. Un jersei que de mica en mica s’ha convertit en una paròdia, gràcies a pel·lícules com El diari de Bridget Jones, Love Actually, Grinch, Modern Family o How I met your mother.

El 2002 a Vancouver va néixer la festa del jersei lleig de Nadal, que se celebra anualment el tercer divendres de desembre. Per a participar-hi, s’ha de dur aquesta peça tot el dia i compartir l’heroïcitat amb el màxim de contactes. Últimament, no hi ha celebritat sense foto amb aquest jersei lleig, des de Hilary Clinton o la difunta reina d’Anglaterra, passant pels Beckham, Miley Cyrus, Taylor Swift, Kanye West o Pharrell William.

Però, si analitzem el fenomen, veurem que té especial èxit entre un públic benestant, de cultureta hipster i deix alternatiu. Sota la pretensió de reivindicar la lletjor, tot creient que subverteixen quelcom, no estan fent altra cosa que burlar-se de la passió kitsch de les classes mitjanes i baixes per aquestes festes. Una mirada condescendent i classista que els porta a comprar un jersei que, en la majoria dels casos, només s’usarà una vegada a la vida. Una broma que surt cara a la sostenibilitat, ja que molts d’aquests jerseis contenen elements de plàstic que en fan difícil el reciclatge. Per tant, cunyats de Catalunya, si us plau, estalvieu-nos-ho. Bon Nadal!