LA SEVERINE ALI MAHENNI VIU LA CRUESA DE L’INSOMNI des de fa vuit mesos. Aquesta dona de veu aspra i rostre seriós confessa que en tancar els ulls se li apareix com un llamp la imatge de la Sahra, la seva filla adolescent, que l’11 de març es va escapar de França per anar fins a Síria a servir com a esposa d’algun integrant del grup terrorista de l’Estat Islàmic (EI).

“Aquell divendres vaig parlar dues o tres vegades per telèfon amb la Sahra -explica la Severine-. Teníem una comunicació constant, diària. Tot semblava normal; em va explicar que en sortir de l’escola aniria a menjar amb les seves amigues, i que després m’avisaria perquè el seu pare l’anés a buscar a l’estació de tren”.

Però la Sahra mai va trucar. Aquell 11 de març, mentre parlava amb la seva mare per telèfon, l’adolescent emprenia un viatge fins a l’aeroport d’Istanbul. Des de la capital de Turquia, la Sahra va recórrer més de 800 quilòmetres per carretera fins a arribar a la frontera amb Síria. Així ho demostren les fotos captades per les càmeres de seguretat a l’estació de tren i a l’aeroport de Marsella, on la noia va iniciar el viatge, fins ara sense tornada. “Com pot ser que la meva filla, amb 17 anys, pogués viatjar amb el seu passaport i sense el permís dels seus pares? Com pot ser que una nena vestida amb jihab passi tots els controls sense que els policies s’adonin que va sense els seus pares?”, es pregunta la Severine. Des del menjador de casa seva, a Lézignan-Corbières, un petit poble majoritàriament immigrant i obrer situat al sud de França, ella i el seu marit, el Kamel, lamenten aquesta feblesa de la seguretat francesa.

La connexió d’aquesta adolescent francesa amb el grup de l’EI s’ha fet a través de les xarxes socials. És un patró que es repeteix en 60 famílies franceses més que han viscut el mateix malson: filles o fills adolescents reclutats a Síria. El Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització i la Violència Política (ICSR) calcula que l’EI ha rebut més de 2.500 joves provinents d’Europa Occidental, als quals convencen a través de les campanyes a les xarxes socials que aquest grup terrorista du a terme a escala mundial.

El 10% d’aquests occidentals pertanyen a grups tan vulnerables com el de les adolescents captivades per aquest perfil de “combatent etern” disposat a donar la seva vida per aconseguir l’eternitat. Els països més afectats són França (60), el Regne Unit (50), Alemanya (40) i Àustria (14). En el cas d’Espanya s’ha denunciat un cas a Ceuta, però es tracta d’una noia de 21 anys, i també ha sortit a la llum el cas d’uns altres nois marroquins residents a Catalunya també majors d’edat.

Aquests casos reflecteixen que l’EI té captadors en països occidentals que s’encarreguen de buscar nous seguidors, una tasca que reforcen amb gran èxit per mitjà de perfils molt actius en xarxes socials com Facebook, Twitter i Tumblr.

La Sahra va ser víctima d’aquest mètode. A Carassona va conèixer a l’escola una noia que va convidar-la a resar en una de les dues mesquites que hi ha en aquesta ciutat. Al cap de cinc mesos la Sahra es va convertir a l’islam i va decidir deixar l’escola.

La Severine explica que en aquesta etapa la seva filla va aïllar-se. La Sahra va decidir trencar tota relació amb el món exterior i es va passar dos mesos tancada a la seva habitació navegant per internet. Els seus pares van intentar més d’una vegada esbrinar quin material llegia la seva filla, però ella va paralitzar sense contemplacions qualsevol iniciativa d’aquest tipus.

Fins que, a principis del 2014, la jove francesa va canviar d’actitud. Els seus pares es van alegrar de saber que volia tornar a estudiar, i que només utilitzaria la seva vestimenta musulmana els divendres, el dia en què continuava anant a resar a la mesquita de Carcassona.

Cyrille Rogeau, conseller de l’ambaixada de França a Espanya, explica que l’augment de casos ha portat el govern de François Hollande a crear el Pla de Lluita contra la Radicalització Violenta i les Organitzacions Terroristes, que compta amb tres mil policies i inclourà 340 analistes, traductors i informàtics experts en la matèria.

Aquest pla encara no ha ajudat a millorar la situació que viu la família de la Sahra. Després de vuit mesos de sol·licituds i visites a diferents despatxos, la Severine assegura que només ha rebut una carta de la secretaria de la presidència (fa sis mesos) en la qual li confirmen que ja tenen constància del cas. A això s’hi suma que les adolescents reclutades podrien tenir por de tornar a França davant la política del govern francès d’empresonar els seus ciutadans que hagin col·laborat amb l’EI.

‘TERRORISTES PERIODISTES’

La Nora vivia amb la seva família a Avinyó fins que va decidir fugir a Síria, a principis del 2014. La seva família es va enfonsar en la desesperació. El Foad, el seu germà gran, va deixar de banda el camió amb què treballava i es va disposar a buscar entre les amistats de la Nora qualsevol pista que l’ajudés a esbrinar on era.

Però, poc dies després, el Foad mateix va trobar la pista definitiva a l’habitació de la Nora: roba islamista, un mòbil que no havia vist mai i un compte secret de Facebook en què abundaven els perfils de jihadistes que explicaven amb heroisme la lluita per l’eternitat a través de fotografies, vídeos i textos.

Mitjançant aquest compte clandestí de Facebook, l’adolescent, de 15 anys, va explicar a la seva família que era a la ciutat d’Alep, on assegurava que era completament feliç. El seu germà no es va creure ni una de les paraules d’aquell missatge, i va decidir viatjar fins a la frontera de Turquia amb Síria, on un grup de milicians islamistes el van ajudar a entrar al país i a arribar fins a Alep.

Després de conversar amb un gran grup de francesos que viuen en aquesta ciutat siriana, el Foad va trobar finalment la Nora, que en veure’l va començar a plorar, explica el germà, “de manera desesperada: fins i tot es donava cops de cap contra la paret”. L’adolescent va explicar al seu germà que havia aconseguit escapar d’un matrimoni arreglat per un reclutador francès, que ara viu amb un assessor pròxim a un emir i que s’encarrega de cuidar els nens dels jihadistes.

La Nora està decebuda: viu una realitat molt diferent de la que va conèixer a través de les xarxes socials. L’adolescent va confessar el desig desesperat de tornar a França, però els jihadistes no l’han deixat en llibertat malgrat tots els esforços de la família perquè tornés.

Les adolescents com la Nora i la Sahra han sigut víctimes d’una àmplia distribució de materials audiovisuals que els jihadistes i les seves esposes publiquen diàriament a través dels seus perfils a les xarxes socials. Entre els perfils més visitats hi ha Diari d’una muhajirah (migrant o pelegrina), escrit per Umm Layz, una jihadista britànica que en poques hores va aconseguir reunir més de 2.000 seguidors.

Una altra bloguera que es fa dir Ocell del Paradís es dedica a ressaltar diàriament els beneficis de formar part de l’EI com a dona. Per exemple: “No paguem lloguer. Les cases es donen gratis”. La seva companya cibernètica Umm Anwar explica com es poden superar els obstacles imposats per la família occidental a l’hora de casar-se amb un jihadista. Els seus consells més comuns són buscar un tutor o organitzar un matrimoni via Skype.

Manuel Torres, professor i investigador del terrorisme jihadista, detalla: “El conflicte de Síria és el que difon una quantitat més gran de material gràfic sota la figura de terrorista-periodista ”. Aquestes informacions atreuen les adolescents, que marxen creient en aquest estereotip de combatent valent.

“Ja hi ha fins i tot selfies jihadistes: no es publiquen caps decapitats sinó fotografies d’actes quotidians més humanitzats, com per exemple què esmorzen -comenta Torres-. S’ha trivialitzat el jihadisme perquè prevalen més les fotos editades amb filtres i marcs que no pas el contingut com a tal del missatge”.

SITE Group és una organització amb seu als Estats Units que investiga l’activitat a les xarxes socials dels terroristes i com les utilitzen com a estratègia de reclutament. En el seu últim informe, aquesta institució destaca: “A través de la creació de contingut dirigit específicament a dones simpatitzants jihadistes, l’Estat Islàmic és capaç d’establir una via per ajudar les dones occidentals a viatjar a Síria per casar-se amb combatents jihadistes i contribuir a la formació de la nova societat”. És un plantejament que comparteix Francisco José Vázquez, cap de la unitat de terrorisme internacional de la Guàrdia Civil a Madrid, que alerta sobre els processos exprés d’autoradicalització que viuen les víctimes en pocs mesos i sense base prèvia. “No hi ha dubte que internet és una eina multiús per als grups terroristes, i preocupa molt el seu efecte sobre els col·lectius vulnerables d’adhesió com els menors i els adolescents”, comenta.

Aquest reconeixement social de l’ús de les xarxes ha portat al fet que els governs o els mateixos terroristes hagin decidit cancel·lar les seves pàgines i perfils. Però segons els experts de SITE Group, l’EI ara utilitza una xarxa d’origen rus anomenada VK i un programa d’encriptament del MIT (Massachusetts Institute of Technology) creat el 1991 per comprovar que un arxiu digital no ha sigut manipulat ni hackejat abans de ser obert.

AGÈNCIA MATRIMONIAL

Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans (Regne Unit), a la ciutat siriana d’Al-Bab hi ha una agència matrimonial que opera des de començaments del 2014. Els experts asseguren que aquesta agència va ser creada per agilitar la unió legal de dones occidentals amb combatents de l’EI.

Les adolescents i dones que visiten aquesta oficina són persones de perfils sensibles, educació mitjana i convençudes que el jihadisme és una via honesta per aconseguir l’eternitat, malgrat que hagin d’utilitzar la violència. La bloguera Umm Anwar reafirma a la seva xarxa social que les dones occidentals tenen la capacitat d’utilitzar els seus coneixements i el seu cos per enfortir el jihadisme: “Les dones donen a llum els guerrers; elles els crien i ells els eduquen”.

La professora de la Universitat de Barcelona Dolors Bramon assegura que tot aquest devessall d’informació no fa més que convertir la jihad en un objecte de confusió. “Els grups islamistes que han sorgit en aquests últims temps i que protagonitzen accions terroristes no estan practicant cap tipus de jihad -alerta-. Els que s’anomenen així són, en realitat, assassins. Són terroristes sense cap altre qualificatiu, i convé que no ens deixem enganyar pel seu llenguatge pseudoreligiós. Si nosaltres acceptem anomenar-los jihadistas estarem donant-los ales”.

Bramon aclareix que el terme jihad té més a veure amb l’esforç individual i col·lectiu que fan els musulmans per millorar la seva condició com a tals.