Quan un exercici no és fàcil, millor injectar-li alegria i bastant joc: són bones fonts de creativitat. La reforma d’una planta baixa a la ciutat de València no era un projecte fàcil. L’Estudi La Caseta, amb l’arquitecte Alberto Facundo al capdavant, va rebre l’encàrrec de transformar aquest espai de només 38,5 m² útils, tot obert, per ser l’habitatge d’una parella molt jove. Tenien un pressupost força escàs (en principi es va parlar de 25.000 euros, encara que la materialització de tot plegat va acabar tenint un cost de 30.000) per a una casa que volen per als cinc o deu anys vinents i que després sigui tan atractiva i singular que puguin llogar-la a persones soles o parelles també joves. I sí, si la concepció i l’execució de la reforma de la casa que els arquitectes han anomenat Parxís va ser com un joc, qualsevol que la coneix pot endevinar que, en molts sentits, també és un joc el fet de viure-hi. 

Alberto Facundo diu que, en primer lloc, van aprendre a jugar amb l’espai. Aquella planta baixa que no té ni 40 m² compta, però, amb una altura considerable. Així que allò que no els permetia l'amplada els hi permetria l’alçada. I és precisament amb aquesta alçada amb el que van establir el joc principal, el que els donaria l’ocasió de guanyar espai habitable i de poder disposar del més bàsic que una parella pot necessitar per viure amb confort. La idea de crear un cub emplafonat amb fusta de roure esdevindria una solució estupenda en molts sentits i els donaria molt de joc: organitza l’espai en principi unitari i defineix en certa manera la zona d’estar i la de cuina-menjador. A l'interior, el cub acull la part més íntima del dia a dia –el bany amb dutxa, el vestidor i també la rentadora i l'assecadora–; al damunt de la caixa, a 1,60 m del sostre, hi ha el llit, una habitació amb vistes, amb xarxa de seguretat i concepció juganera, que recorda els nens quan pugen a la llitera.

També ha sigut un joc fer servir una vella escala metàl·lica. Ho ha sigut conservar fusta i ferros de les portes i finestres que donen al carrer o la taula i les cadires de la mateixa casa, elements d’aspecte tradicional en un habitatge, ara sí, senzill i molt contemporani. Ha sigut un joc buscar per pàgines de revenda a internet mobles i objectes i, per exemple, comprar-hi un fanal de carrer que ara il·lumina la taula del menjador. Ha sigut tot un joc d’idees i, també, una bona manera d’estalviar. Les rajoles verdes de la cuina, la butaca groga, l’escala blava i les canonades que recorren el dormitori pintades de vermell són una picada d'ullet al joc del parxís i unes notes d’energia i d’alegria.