Un dels regals sol·licitats per algunes adolescents aquest Nadal segur que deu haver sorprès els barbudíssims Pare Noel i els Tres Reis d’Orient. Si sucumbeixen a la petició, per a sort seva l’obsequi no l’hauran de preparar ells sinó que no tindran més remei que entregar-lo en forma de val i deixar el procés en mans expertes. El regal de moda entre algunes noies aquestes festes consisteix en una depilació làser integral del pèl púbic. Si fa anys el dilema abans d’entrar en un centre d’estètica es limitava a decidir si amb la cera et feien els engonals normals o a l’estil brasiler, la nova tendència erradicarà per sempre el pèl i qualsevol futur debat. Perquè l’esquilada és irreversible. Sigui quina sigui la moda púbica de les properes dècades, totes aquelles adolescents que ara es depilin amb làser tota la zona púbica de manera integral mai més podran canviar d’opinió. No és estrany que moltes noies hagin agafat mania al seu pèl púbic. Només cal llegir les teories que els centres de depilació anuncien a les seves pàgines web, on el pèl púbic és sinònim de lletjor, molèsties, pudor, brutícia i fins i tot malalties. “Tenir aquesta zona sense pèls ajuda a veure’s millor estèticament, més llisa i bonica, seguint les modes de la societat actual. Però, a més, ens ajuda a fer més còmoda la nostra vida diària i ens facilita una bona higiene personal. És per aquest motiu que cada vegada més persones volen acabar amb els pèls a les zones íntimes de manera definitiva”. A la web d’un altre centre asseguren que el pèl púbic “pot produir pudors fortes i desagradables a la zona”, i en una altra afirmen que aquesta depilació definitiva “és recomanable perquè el pèl porta gèrmens i bactèries i l’eliminació del pèl disminueix el risc d’infeccions”. Em confirmen en un centre d’estètica especialitzat que totes les peticions de depilació integral del pubis són peticions de noies molt joves, fins i tot de quinze o setze anys.

Resulta paradoxal que quan més creiem que les adolescents han integrat els missatges feministes d’empoderament, se’ls hagi inoculat amb tanta virulència aquests missatges que transmeten fàstic pel propi cos al considerar el pèl que hi creix en certes zones com un risc per a la salut i un generador de pudors. La depilació làser és venuda com un mètode d’higiene definitiu. No l’ofereixen com una opció individual, com una moda irreversible -que t’acompanyarà sempre- sinó amb pretextos sanitaris.

La llibertat de la dona inclou el poder de decidir sobre tot el que té a veure amb el seu propi cos: mantenir-lo pelut, depilar-lo per parts o completament, fer-ho temporalment o de forma definitiva. És una elecció individual. Però el que és nociu és disfressar d’elecció voluntària una decisió irreversible que és fruit d’una pressió estètica, d’una manipulació o de l’estigmatització. Que ràpid que es fa créixer les nenes sexualitzant el seu estilisme i, un cop el seu cos comença a desenvolupar els trets de dona, la dictadura estètica força una regressió per tornar a infantilitzar els seus cossos. Tant la depilació com la cirurgia estètica ofereixen tractaments i intervencions per convertir les vulves de les dones en vulves prepúbers. Han de tornar a semblar nenes. La tossuderia adolescent els fa creure que sempre més voldran un pubis lliure de pèl però a la llarga ¿es penediran d’aquesta decisió? D’aquí cinc, deu o quinze anys sempre podran donar-li la culpa al Pare Noel o als Reis d’Orient per haver finançat un bonus de sis sessions de làser.