BarcelonaA les famílies reials passa el mateix que a les famílies plebees: l’amor i el desamor arriben sense avisar a tots els seus membres. El problema és que quan el segon fa acte de presència en el si d’una família reial, és molt més difícil desfer l’embolic d’haver-se casat, tant per l’atenció mediàtica a què els afectats viuen sotmesos com per la necessitat que aquest desamor no es converteixi, per la via del safareig, en un cataclisme per a l’estima que li té el poble. Amb tot, la història de les cases reials està plena de ruptures matrimonials. A continuació repassem els casos dels royals que han fracassat en el seu matrimoni i que s’han atrevit a fer-ho públic.

Carolina de Mònaco

La filla gran de Rainier de Mònaco tenia només 21 anys quan va decidir casar-se amb Philippe Junot. Els seus pares van acceptar a contracor la voluntat de la seva filla, que s’havia enamorat de l’expert en finances internacionals i inversor de professió mentre gaudia de les discoteques de París quan s’hi va traslladar a estudiar filosofia, carrera que mai va acabar. Ell llavors tenia 38 anys i no era de cap família reial, com hauria encantat als pares d’ella i al micropaís que posseïen. Havien pretès Carles d’Anglaterra, però els gèlids Windsor trobaven massa bohèmia mediterrània en aquella jove de la Costa Blava per al càrrec que l’esperaria. Carolina i Junot es van divorciar només dos anys després i sense fills. La Santa Seu no els va concedir la nul·litat en un primer moment, però deu anys de lluita contra el Tribunal de la Rota ho van poder tot. Mònaco volia poder reeditar un casament fully equipped per a la pubilla.

Amb 26 anys, Carolina es va tornar a casar. L’afortunat va ser Stéfano Casiraghi, amb qui va tenir tres fills. El matrimoni va acabar en tragèdia quan ell va morir en un accident nàutic. Amb els anys, es va tornar a casar. El tercer va ser Ernest de Hannover, cap de la família aristocràtica més important d’Alemanya. Van casar-se el 1999 i el 2009, amb una filla en comú, van decidir que viurien separats però no divorciats. Així, ella segueix sent tractada en els esdeveniments oficials internacionals amb el rang de reina i no amb el de princesa, que és el que li pertocaria per la seva posició jeràrquica secundària respecte al tron monegasc.

Les germanes de Beatriu d'Holanda

Divorciar-se no és nou. Les dues germanes de la reina emèrita holandesa, Beatriu, ja es van divorciar fa temps. Mentre la monarca va seguir mantenint les bones maneres amb el pare dels seus fills, les seves germanes, quan en van tenir prou, van engegar-ho tot a rodar. La primera va ser Irene, que es va casar el 1964 amb Carlos Hugo de Borbón Parma, pretendent carlista al tron espanyol. Van durar 17 anys i el 1981 es van divorciar oficialment. Va destacar en aquell temps la tutela compartida dels seus fills. Holanda tot ho pot. L’altra germana de la reina Beatriu, Cristina, cega de naixement, es va casar amb un exiliat cubà anomenat Jorge Pérez Guillermo. Van estar plegats des del 1975 fins al 1996. Ella va perdre els seus drets dinàstics per casar-s’hi. L’actual reina consort, Màxima, no és la primera integrant política dels Orange d’orígens transatlàntics. Un cop més: Holanda sempre ha estat pionera.

Elena de Borbó

Portar el cognom Borbó i habitar en un matrimoni en ruïnes sembla inevitable. Tot va començar el 1911, quan la infanta Maria Eulàlia de Borbó es va convertir en la primera Borbó divorciada legalment. Des que la filla d’Isabel II va decidir donar aquest pas, la llista de separats borbons és interminable. Venint al terreny més recent possible, destaca com, dels fills del rei Joan Carles i les seves dues germanes –10 persones en total–, només continuen casats el rei Felip VI i un cosí. I els que no s’han divorciat és perquè no s’han casat, perquè les seves relacions informals també han acabat en fracàs. De tots aquests, i a l’espera de veure com acaba el culebró entre Cristina i Iñaki Urdangarin, el divorci més recordat és el de la infanta Elena i Jaime de Marichalar. Els rumors de crisi s’intensificaven progressivament fins que la Zarzuela no va poder aguantar més la pressió i va haver de cedir. Sonades sonen encara ara les paraules que van elegir per no pronunciar el mot divorci, que temien que els convertiria automàticament en vulgars mortals. Ho van resoldre referint-s’hi com un “cese temporal de la convivencia”. El ridícul de l’eufemisme que es van inventar la Casa Reial el 2007 es va convertir en un divorci legal el 2009. Volien fer el que mediàticament es coneix com una detonació controlada. Com si això fos possible en un cas així... A cap dels dos se’ls ha conegut cap nova parella.

Lluís de Luxemburg

El març del 2006, Lluís de Luxemburg tenia només 19 anys i s’acabava de convertir en pare. És el tercer fill dels Grans Ducs de Luxemburg, però els va donar el seu primer net. El petit Gabriel, nascut a Suïssa –no al seu país!–, era fruit de l’amor del príncep luxemburguès per Tessy Antony, una jove un any més gran que ell a la qual havia conegut en un viatge oficial per visitar un destacament de l’exèrcit luxemburguès a Kosovo, on ella era l’única dona participant. Sis mesos després del naixement del seu primer fill, a palau ja els havien organitzat un casament. També veloçment, ell va renunciar als drets dinàstics per a ell i els seus descendents. L’amor amb la filla d’un lampista i una mestressa de casa que feia de soldat va durar fins al 2017, però els papers els van signar el 2019. La ruptura ha estat pacífica entre ells però agitada pel que fa la sogra, de la qual Tessy no ha dissimulat tenir un agre record. Ell està compromès de nou des del 2021. Ella continua implicada en les tasques solidàries d’abans de divorciar-se. Perquè el títol de princesa li han pres, però el de solidària, no.

Andreu de York

Tot i que el divorci més sonat sorgit de la casa Windsor és el de Carles i Diana, el del príncep Andreu no es queda enrere. Malgrat que del primer encara se’n parla actualment i ha donat per fer sèries, llibres, pel·lícules i és cultura pop en estat pur, el segon va ser encara més escandalós. L’escuma, però, no va créixer tant com en el primer perquè no afectava el futur rei del Regne Unit. El fill preferit de la reina Elisabet II es va casar el 1986 amb Sarah Ferguson, però quan va arribar el 1992, “un annus horribilis” en paraules de la mateixa monarca, la premsa ja anava plena de rumors d’infidelitat de l’un i de l’altra. No va acabar aquell any que ja s’estaven separant. El divorci, que potser era una opció que per la bona relació que encara tenen mai hauria arribat, es va precipitar després d’una bomba publicada pel Daily Mail: unes fotos d’ella en les quals el milionari nord-americà John Bryan li llepava els dits dels peus mentre ella estava en topless. La moralista família reial va haver d’escenificar un gran daltabaix, però la realitat és que no li van demanar mai que tornés el títol de duquessa de York. El 2019 es va descobrir que vivia al Royal Lodge, la casa on viu el príncep Andreu. Això 27 anys després de separar-se’n. Separar-se’n.