Som en un mas de Pals que té un ampli menjador interior -reformat amb molt de gust fa tres anys-, una molt bona bodega i una esplèndida terrassa on poder començar l’àpat amb un aperitiu i acabar-lo amb un gintònic. El Jordi Ribas i la Sònia Labrador han convertit el restaurant Sol Blanc en el tipus de restaurant a què a ells els agrada anar.
El mas és envoltat d’arrossars. A més, el Jordi i la Sònia tenen un hort ben treballat que proporciona bona part dels productes que es necessiten per fer les grans elaboracions, amb una atenció especial als tomàquets. Basen la seva cuina en el producte. Temporalitat, proximitat i qualitat. Tot això, en un entorn familiar agradable. El Jordi des de la cuina i la Sònia des de la sala, fan un bon tàndem.
Tot i que venim decidits a tastar els arrossos i algun dels plats més clàssics, ens deixem aconsellar per la Sònia. Comencem amb una coca d’anguila fresca marcada a la brasa amb magret d’ànec fumat. La coca és tipus focaccia, amb fruits secs, cereals i mantega fumada. Parlant de clàssics, arriba l’hora del caneló de pasta fresca elaborat a partir d’un rostit de tres carns -pollastre, porc i vedella- amb un toc de fetge d’ànec. Aquest és un d’aquells canelons que entrarien a la part alta del nostre particular rànquing dels millors canelons del país. Per acabar els primers ens serveixen un dels plats més aclamats i reconeguts de la clientela més fidel: el tàrtar de gambes de Palamós. Caps passats per la planxa, potes cruixents i la carn melosa de la gamba que es desfà en boca, marinada amb tomàquets confitats de l’hort, oli d’oliva, sal i pebre. Si sou de tàrtars, no us el deixeu perdre.
El Jordi té la mà trencada a la cuina, un talent que es demostra en cada un dels seus plats, especialment en els arrossos. Les varietats autòctones de l’arròs de Pals són molt reconegudes. El clima de l’Empordà, l’aigua, el sol i una producció natural i respectuosa amb el medi ambient el converteixen en un bé molt preuat pels xefs. Nosaltres en volem tastar un parell: un d’espardenyes i un altre de gambes i sepionetes. Difícil triar el millor. Debatem una estona sobre quin dels dos ens ha agradat més, i finalment l’arròs de gambes guanya per un marge molt estret.
Gaudim amb delit d’una ampolla de LesTerrasses d’Álvaro Palacios que ens arriba just per a les postres. El Jordi i la Sònia ja tenien un recorregut destacat en el món de la restauració abans de liderar el Sol Blanc. En homenatge a aquesta trajectòria acabem l’àpat amb una de les joies que han importat a Pals des de la seva experiència prèvia al Barri Vell de Girona: el xuixo. Fregit al moment, calent i cruixent, dona el contrapunt dolç a un dinar per recordar.
Ens traslladem a la terrassa per gaudir de la bona temperatura, acompanyats del Jordi i de l’inefable gintònic que sempre ens indica que l’espectacle arriba al final. El Jordi ens explica el seu trajecte professional amb la Sònia i la seva filosofia: “Soc un apassionat de les màquines per a la cuina. Ens fan la vida més fàcil i d’aquesta manera puc dedicar més temps a crear noves elaboracions i satisfer cada vegada més els nostres clients”. El mas, el talent del Jordi, la professionalitat de la Sònia, els arrossars i tot el que envolta el Sol Blanc es mereixen una visita a Pals.
