En una magnífica classe magistral al Col·legi de Periodistes impartida per la doctora Patricia Ventura, experta en comunicació digital i investigadora sobre ètica i intel·ligència artificial, se’ns va fer notar als assistents l’obsessió dels mitjans de comunicació per antropomorfitzar aquesta tecnologia. Es té tendència a donar forma humana a les màquines. Serveix per crear una falsa analogia entre la intel·ligència artificial i les persones.

La comprovació a internet d’aquest fenomen, però, em fa evident una tendència afegida. A la intel·ligència artificial no només li atribuïm forma humana sinó que li atorguem un gènere: el femení. És paradoxal que, en un moment de revolució social en què s’aspira a diluir les diferències entre homes i dones, a aniquilar el sistema binari, la tecnologia més avançada ens transporti als estereotips femenins més tòpics i tradicionals. Bona part de les fotografies i il·lustracions que complementen notícies sobre intel·ligència artificial i tot el que se’n deriva, reprodueixen, sovint, imatges de robots, bustos o rostres femenins. Una feminitat associada a la bellesa normativa, la més publicitària i idealitzada. L’únic que han perdut, aquestes femelles futuristes, és el cabell. Però tenen uns llavis gruixuts, un nasset bonic, uns ulls penetrants amb forma d’ametlla i, sobretot, uns pits prominents i turgents. Són dones físicament perfectes, com el seu poder de càlcul. És sorprenent que s’hagin atribuït mamelles a robots que no han estat programats per donar el pit a la descendència. Observem en les múltiples imatges dones sensuals amb cervells reticulats, noies joves d’aspecte metàl·lic amb una silueta esvelta i atlètica o adolescents precioses amb dispositius tecnològics encastats al crani.

La relació de les notícies d'intel·ligència artificial amb les dones fa, sovint, una mica d’angúnia. I no només perquè s’hagi descobert que bona part dels algoritmes tenen biaixos sexistes, sinó per la propaganda que es fa d’aquesta tecnologia aplicada a qüestions que tenen a veure amb les dones. Un titular: “Aquesta dona està feta amb un ordinador. ¿És ella el futur del desig heterosexual?”, es pregunta la notícia. El text s’acompanya de les imatges de dues dones morenes, clarament artificials, de llavis carnosos i vermells, nas afilat, ulls grossos, pòmuls marcats i una pell perfecta, bronzejada i amb un tornassolat molt suggeridor. En cap cas s’aclareix per què ha de ser objecte de desig heterosexual i no pas homosexual. ¿No poden agradar a una dona aquestes robotetes que t’estan demanant amb la mirada que t’enamoris d’elles? Un altre titular encara més delirant: “Així es veurien els pilots de F1 si fossin dones”. I ens ofereixen un catàleg d’imatges generades amb IA dels actuals herois dels circuits en versió femenina. Tots els pilots, sense excepció, semblen models de Victoria’s Secret. Max Verstappen no només seria el primer a veure la bandera de quadres sinó que seria portada de l’edició de setembre del Vogue.

Però com en tot acte de masclisme, no hi ha terme mitjà. O sexe o misogínia. “Així seria la ciutat de Sòria si fos una dona, segons la intel·ligència artificial”, afirma un altre titular. Una informació inútil per reproduir la imatge d’una vella xaruga amb bastó. “Una terrorífica dona generada per intel·ligència artificial vigila en l’abisme de l’espai latent”. Les dues imatges són del rostre esfereïdor i malalt d’una dona que, pel que busca explicar el text, apareix misteriosament quan t’endinses en aquest món virtual. Ves que aquest futur tan intel·ligent que diuen que ens espera a la humanitat no acabi sent tan masclista, simple, ruc i retrògrad com el passat.