El pare Santi Thió recorda que va convocar els veïns a les sis del matí a la cruïlla del carrer Briquets amb Mina de la Ciutat, al barri de les Roquetes de Barcelona, però una hora abans un d’ells, el Joaquín Fernández, li va advertir que no s’hi presentaria ningú perquè tots s’havien fet enrere. El dia anterior el llavors alcalde del barri, Francesc Grau, els havia amenaçat amb represàlies si anaven a la cita. “¿Tu t’animes a continuar endavant?”, diu el capellà que va preguntar al Joaquín. L’home va assentir sense dubtar. Un enginyer voluntari, l'Oriol Ribas, i tres veïns més també s’hi van sumar: l'Arturo Rodríguez, el Ramón Bernaus i l'Enrique Anós. I al cap d’una hora 160 homes treballaven en fila índia, un darrere l’altre, obrint una gran rasa amb pics. Així va començar la construcció de les clavegueres a les Roquetes, que es va convertir en una fita del moviment veïnal. Era el 18 de juliol del 1964.

El pare Thió explica que van triar aquell dia perquè, com que es commemorava l’Alzamiento Nacional, era festiu. Per tant, els veïns no havien d’anar a treballar i es podien dedicar a les obres. De fet, les clavegueres les van fer durant els seus dies de descans setmanal, bàsicament els diumenges. Al lloc on va començar aquella odissea hi ha actualment a la calçada la tapa de dues clavegueres. Uns quants metres carrer amunt, Joaquín Fernández continua vivint amb la seva dona, Manuela Piqueras, a la mateixa casa on ja residien fa gairebé sis dècades. Ell té 90 anys. Ella, 81. Són dels poquíssims veïns que queden que van participar directament en la transformació del barri.

Les Roquetes és un barri de pendents impossibles, situat a la falda d’un turó del mateix nom, al nord de Barcelona. Ara alguns d’aquests desnivells s’han salvat amb escales mecàniques. Abans, els que tenien menys diners eren els que vivien en una zona tan abrupta: bàsicament els immigrants procedents de la resta d’Espanya que van venir a treballar a Catalunya. Van comprar allà parcel·les malgrat que no hi havia cap servei –ni electricitat, ni aigua corrent i encara menys clavegueres–, i hi van construir ells mateixos les seves pròpies cases.

“Vaig pensar que si havien edificat els seus habitatges, també podien fer les clavegueres”, explica el pare Thió, que va ser qui va mobilitzar els veïns després de visitar les Roquetes i va quedar astorat al veure que els nens jugaven amb les aigües residuals que corrien pels carrers. Va anar al barri per pura casualitat: tenia 26 anys, estudiava matemàtiques a la Universitat de Barcelona i un dels seus companys de classe vivia a les Roquetes. Així va començar tot.

“Part dels estudiants de la universitat vam ajudar a fer els plànols de les clavegueres”, explica el capellà per demostrar que realment va ser una obra que va néixer dels veïns i de voluntaris que s’hi van sumar de manera desinteressada. L’Ajuntament després va cedir i fins i tot va col·laborar-hi amb diners, però la majoria dels materials els van comprar els mateixos veïns, a més d’aportar la mà d’obra.

“Jo fins i tot m’encarregava d’anar casa per casa cobrant als veïns 100 pessetes si volien connectar l’habitatge a la claveguera”, recorda el Joaquín. La seva dona explica que ella feia entrepans per als voluntaris. Al barri tothom hi va posar el seu granet de sorra.

Basilio Jiménez i la seva dona, Juana Zafra, també hi van col·laborar. Són uns altres dels poquíssims veïns que queden vius d’aquella època. Viuen al carrer Rodrigo Caro, al mateix lloc on fa més de sis dècades van comprar una parcel·la. Ell té 92 anys, i ella, 85. Ara amb prou feines surten de casa. “Jo treballava a La Maquinista i molts companys em recriminaven que féssim les clavegueres. Em deien que això ho havia de fer l’Ajuntament, però si no ho feia i nosaltres havíem d’anar a la muntanya a fer les nostres necessitats, bé que havíem de buscar una solució”, recorda el Basilio.

La presidenta de l’Associació de Veïns de les Roquetes, Amparo Iturriaga, assegura que el barri manté aquest esperit veïnal i de lluita. “Abans faltava de tot i era més fàcil unir la gent, però estic segura que ara els veïns també es mobilitzarien. De fet, així és com hem aconseguit moltes coses al barri”, afirma.

L’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris conserva desenes de fotografies d’aquella època, en blanc i negre, en què es veu els veïns cavant rases i instal·lant les canonades de les clavegueres. Ni el traçat dels carrers ni l’alineació de les cases han canviat, però la seva fesomia s’ha transformat per complet.

A l’arxiu també hi ha fins i tot un rellotge que els veïns van regalar al pare Thió com a agraïment quan van acabar les obres. Es pot considerar un tresor. Les Roquetes celebra aquests dies la seva festa major. És una bona excusa per visitar el barri.