Shaoshan (Xina)Quan arribes al teu hotel de la ciutat xinesa de Shaoshan és molt probable que t’ofereixin una beguda de benvinguda. Aquí els hotels són moderns i còmodes. El meu s’ha estrenat fa pocs mesos i barreja disseny escandinau amb arquitectura feng shui, la tècnica xinesa d'origen taoista que busca l'equilibri. L’hotel, fet de fusta, net i lluminós, està molt bé de preu. Un hotel així a Barcelona costaria un ull de la cara. En canvi, en aquest, a l'arribar, a banda de la beguda et donen un segon regal: un pin amb la cara de Mao Zedong. "Se’l pot posar demà quan visiti la ciutat", diu en anglès la recepcionista.

Cada any milions de persones visiten la localitat de Shaoshan, al cor de la Xina, a la província de Hunan. El motiu? Aquí va néixer Mao el 26 de desembre del 1893. La ciutat ha passat de tenir uns 10.000 habitants a 125.000 en pocs anys, amb l’arribada de milers de persones per treballar en una oferta turística que no para de créixer, ja que Shaoshan és l’epicentre del conegut com a turisme roig, el que practiquen els viatgers que visiten els llocs clau en la història del comunisme xinès. Durant dècades molts xinesos visitaven aquesta ciutat amb viatges organitzats per la feina o l’exèrcit. La vila també era visitada per diplomàtics i marxistes de tots els continents. Però l'última dècada tot ha canviat d’una forma sorprenent, com sol passar a la Xina.

Cada dia, de 8 h a 17 h, milers de persones fan cua per entrar al recinte que rodeja la casa on el Gran Timoner va veure la llum. L’entrada és gratuïta i els accessos són plens de botigues amb tota mena de souvenirs: gorres, samarretes, clauers, peluixos... Pocs llocs simbolitzen millor la nova Xina que Shaoshan. La gent visita la vila d’un socialista que perseguia el capitalisme fent servir una xarxa d’hotels, transports i restaurants que s’assemblen més a Disney World que no pas al Gran Salt Endavant. La gent sol arribar en un tren ràpid provinent de Changsha, una ciutat de set milions d’habitants que també és molt visitada perquè hi ha museus als llocs on Mao va estudiar i va fer de professor. Però tothom prioritza Shaoshan. Quan baixes a l’estació, et rep un gran mural de Mao, però també ninots de plàstic gegants que simbolitzen membres de la guàrdia roja comunista, però amb una estètica manllevada dels dibuixos animats japonesos. Comunistes que semblen sorgits del Doctor Slump o Bola de drac. L’estètica del manga japonès triomfa a la Xina, tot i ser estats enemics.

Es fa difícil imaginar què pensarien els comunistes més fanàtics que van fer la revolució cultural als anys 70 si veiessin que ara venen samarretes de Mao amb la imatge que en va fer Andy Warhol. Cada cop més gent vol venir a un dels llocs destacats d’aquest red tourism, com oficialment el defineix el govern en els seus comunicats. Una aposta que neix el 2004, en part per oferir oportunitats de feina a les zones pobres, ja que els llocs icònics del comunisme xinès solen trobar-se en regions rurals. El Pla general per al desenvolupament del turisme vermell 2004-2010 va crear una llista de 100 llocs clau en el naixement, la consolidació i el triomf del comunisme xinès. Es van fer obres i campanyes de publicitat i es va animar la població a anar a escenaris de batalles o llocs de congressos.

De Shaoshan a Tiananmen

Una segona data clau és l’any 2021, quan se celebrava el centenari del naixement del Partit Comunista Xinès. Llavors es van afegir encara més llocs a la llista, que va créixer fins més enllà dels 170. Els cinc més visitats són Yan'an, la ciutat de la província de Shaanxi on l'exèrcit comunista va acabar la Gran Marxa el 1935; la ciutat de Nanchang, amb motiu del seu aixecament el 1927 liderat pels comunistes Zhou Enlai i He Long; les muntanyes de Jinggang, on va viure Mao i on va iniciar experiències revolucionàries; la ciutat de Zunyi, on es va celebrar un congrés del partit el 1935; Shaoshan, i finalment la plaça de Tiananmen de Pequín, dissenyada per Mao el 1949, on va fer el discurs de proclamació de la República Popular de la Xina, on hi ha el seu famós retrat a la porta de la Ciutat Prohibida i on es troba el mausoleu amb el seu cos momificat. Per visitar la plaça i el mausoleu cal reservar entrades, gratuïtes, fent servir modernes aplicacions xineses com Wechat. Els forts controls per accedir a una plaça que va viure les principals manifestacions contra el règim el 1989 són feixucs. A Shaoshan no tant. Més enllà d’un primer control hi mana la pau, en aquesta vila.

Segons dades del govern, el turisme roig va moure 73 milions de persones el 2019, abans de la pandèmia. Ara les xifres s’han recuperat i ja passen de 100 milions. S'ha creat un negoci que, segons dades internes, ja suposa l’11% del turisme intern xinès. És a dir, un de cada deu xinesos que fa turisme va a llocs com la casa natal de Mao. Una casa modesta de planta baixa amb murs de pedra i fang. A dins no s'hi poden fer fotos, però molta gent no en fa cas, especialment a l'habitació on la seva mare va donar a llum. La casa té un estable darrere, l’habitació del germà que va morir en una batalla el 1943 i un pati interior. Quan tornes a sortir a fora, davant teu s’obre la vista d’un camp d’arròs i un petit llac que no hi era, el 1893. El van fer després. Els arrossars sí que hi eren. És un lloc preciós, molt ben cuidat, amb camins que porten a la tomba dels pares, a cinc minuts de la casa, dalt d'un turó. A la cua per entrar a la casa, un grup de joves espera pacientment. Un d’ells consulta al telèfon les accions d’empreses que ha comprat online. Un altre juga a un joc en línia. Quan entren es troben amb un grup de treballadors veterans que porten samarretes amb la cara de Mao i, plegada, la bandera del Partit Comunista Xinès, idèntica a la de l'URSS. La despleguen davant la casa i es fan una foto de grup. Els joves també els fan un foto amb el mòbil. Diferents generacions unides al mateix lloc, tots entregats al culte a Mao.

Una pregària davant l'estàtua

A uns cinc minuts caminant de la casa hi ha un parc presidit per una estàtua de bronze del gran líder de 10 metres d’alçada. És el punt de trobada per on desfilen grups d’estudiants, treballadors i famílies. La gent hi deixa flors, hi encén encens i, per a sorpresa, de molts occidentals, hi resa. Preguen davant l’estàtua de qui defensava una ideologia que deia que la religió era l’opi del poble. Molts donen tres voltes a l’estàtua i tots abaixen el cap. De fet, uns guàrdies s’asseguren que la gent segueixi els protocols. La major part dels presents aprofiten per demanar a Mao, com si fos una divinitat, que els porti sort en els negocis. Molts dels visitants són treballadors o funcionaris en visites organitzades pel Partit. Davant d’un monument on hi ha gravat a la pedra un discurs de Mao, alguns homes aixequen el puny. Si no fos per aquests detalls es podria oblidar que aquest és un lloc oficialment comunista. Es veuen pocs turistes occidentals.

Els habitants de Shaoshan afirmen que, gràcies a Mao, aquesta vila no ha patit terratrèmols o inundacions. Alguns visitants admeten que, per a ells, Mao seria com Jesús per als cristians. Sense ell, la Xina no seria així. La nova Xina s’ha anat allunyant molt del marxisme, però com que ell va dir frases com que calia seguir "la via xinesa cap al progrés", el govern de Xi Jinping ho aprofita per justificar les polítiques dels últims anys. Tot, per tal d’assegurar-se que la Xina no acaba com l'URSS, una de les grans dèries de Xi Jinping. És el "socialisme de característiques xineses" que s’explica als museus de Shaoshan, on es posa l’accent en com, gràcies a Mao, un imperi mil·lenari com la Xina que va ser humiliat pels occidentals ara torna a ser gran. No es veu cap contradicció en aixecar el puny davant una imatge de Mao i tot seguit comprar accions que cotitzen a la borsa. És la via xinesa.

Botigues de luxe i la fundació del Partit

Aquestes contradiccions es fan especialment evidents a Shanghai. Aquí pots visitar l’edifici on el 1921 es va fundar el Partit Comunista Xinès. Les habitacions d’aquests antics magatzems s’han mantingut tal com eren, però al seu voltant tot ha canviat: l’edifici està rodejat de botigues de luxe de marques occidentals i gratacels. És al barri de Huangpu, un barri de moda. Un grup de noies amb talons alts porten bosses de marques franceses quan passen per davant de l’entrada del museu on s’explica la història del Partit. Un museu on, al final, pots deixar els teus missatges i desitjos en unes tauletes de fusta, tal com s’ha fet històricament als temples religiosos. Dues treballadores llegeixen els missatges que deixa la gent. Si no els convenç el seu contingut, les retiren. Els missatges que es deixen solen demanar prosperitat, diners i feina. Aquí les banderes amb la falç i el martell conviuen amb un BMW i Dior.

El turisme roig no deixa de sumar adeptes. Molts joves volen entendre com s’ho van fer els seus avis en temps durs o senten atracció per la guerra dels anys 40 contra els japonesos, primer, i la guerra civil, després, com si fos un film. Bona part dels llocs d’aquest turisme roig segueixen la ruta de la Gran Marxa, el viatge a través de l'interior de la Xina que van seguir les tropes de Mao entre els anys 1934 i 1935, fugint de l'exèrcit de la República de la Xina. Tot és ple de cartells amb frases com "La fundació del Partit Comunista de la Xina és el resultat inevitable del desenvolupament de la història moderna de la Xina", per crear un relat amb sentit que uneixi passat i present. Tal com afirma Xi Jinping, cal anar a aquests llocs per "renovar la confiança històrica en el socialisme". Però un socialisme a la xinesa, amb cada cop més visitants joves. Segons les dades del govern, el grup d’edat que més visita aquests llocs és el d'entre 13 i 27 anys, la generació Z. Són joves que, vestits a la moda, volen comprar souvenirs de Mao i que quan visiten Shaoshan tasten el porc a la brasa amb salsa local, el plat preferit del gran líder, i després es disfressen de guàrdies revolucionaris per fer-se selfies.