Feia temps que s’havien arreglat la casa dels avis, can Man, al centre medieval de Sant Esteve d’en Bas, a la Garrotxa. Dos germans, una planta per a cada un, un lloc familiar per passar-hi els caps de setmana i l’estiu. L’oportunitat de tenir un espai exterior que fins llavors els habitatge no tenien els va arribar amb la possibilitat d’adquirir la casa que hi estava enganxada pel darrere, can Central, una edificació que compta amb una planta més que la familiar. Així, una vegada comprada, entre can Man i can Central tenien dues cases cosides per dos forjats que, en tot cas, els obria la porta a ampliar els dos habitatges, un a sobre de l’altre. El cas és que s’adonaren que les dues cases havien estat antigament separades per un pati que es va anar edificant al llarg del temps. Era la sortida que els faltava.

Per a Eduard Callís i Guillem Moliner, responsables de l’estudi Unparelldarquitectes, amb seu a Olot, i autors del projecte de reforma per a la reunió de les dues cases, el principal objectiu era alliberar espai -l’espai de l’antic pati que havia sigut construït- per poder gaudir d’espai exterior. És més, volien dotar els habitatges d’uns espais que estan entre a dins i a fora, que s’obren i que es tanquen segons l’època de l’any, unes galeries que fa de bon estar-hi en època de fred i que són porxo en arribar el bon temps.

Tres nivells de terrasses

A més, en buidar aquest espai central, es va generar l’oportunitat de fer un pati d’accés a l’edifici i, a l’altre extrem, obrint-se a sud-oest, tres terrasses esgraonades, una per a cadascun dels habitatges i la de dalt per a un àtic nou que s’ha habilitat al nivell més alt de la casa recentment adquirida. Amb la idea de les terrasses, tant les exteriors esgraonades com les galeries que s’obren per convertir-se en porxo, no només s’ha donat un nou sentit als habitatges, sinó això que ha fet que aquesta zona sigui ara el cor de la vida d’aquest edifici que conserva el caràcter familiar dels seus orígens.

Gràcies a la creació d’una original façana de persianes de fusta i corda, les tres terrasses són avui un espai que conserva la intimitat respecte del carrer i alhora serveix de protecció i d’element que facilita poder dinar a l’exterior alguns dies assolellats de l’hivern. I en tot cas, aquests nous espais oberts al cor de les dues plantes han servit per millorar, i molt, la il·luminació natural a l’interior dels habitatges, així com proporcionar la ventilació creuada necessària.

Aquesta franja, a més, conserva a les parets l’empedrat de les façanes originals, unes pedres que ara, encalades en certes zones i en altres deixant-les vistes, aporten materialitat tant a les terrasses com als espais de galeria. Aquests espais donen entrada a l’edifici adquirit, en el qual Unparelldarquitectes ha dissenyat un moble d’obra que, en disposició longitudinal, per una banda serveix de llibreria, de lloc per allotjar serveis, de capçal per a un llit, etc., i per l’altra, allotja l’escala que condueix de l’habitatge inferior a l’àtic, des del qual es gaudeix de les vistes de les muntanyes de la comarca.