Tòquio, els jocs més paritaris

Divendres comença una nova cita olímpica marcada per la pandèmia i les restriccions, però també pel compromís de ser els Jocs més paritaris de la història. Des del 1896, quan es va prohibir la participació de les dones als Jocs Olímpics, l’esport femení ha anat guanyant cada cop més protagonisme.

Dani Colmena

Esther Utrilla Pérez

1 min

Final de relleus femení. Londres 1948 Arxiu Hulton

Dossier Tòquio: guia dels Jocs més estranys Desplega

Tòquio, els Jocs Olímpics més estranys de la història

Tot el que has de saber dels Jocs Olímpics de Tòquio

Tòquio, els jocs més paritaris

Els dos Jocs Olímpics de Tòquio

Test | Posa a prova els teus coneixements sobre els Jocs Olímpics!

CRONOLOGIA

1896

Als primers Jocs de l’època contemporània, a Atenes, hi participen 241 esportistes, tots homes, perquè les dones ho tenen prohibit.

1900

Jocs de París. Primera vegada que les dones hi poden prendre part.

1921

Alice Milliat funda la Federació Internacional de l’Esport Femení i a través de la creació d’uns jocs esportius per a dones pressiona el COI perquè accepti i fomenti la participació femenina en els Jocs.

1928

Primera participació femenina en proves d’atletisme, l’esport rei dels Jocs, tot i que només en cinc proves i després de superar les dures reticències del COI.

1948

Als Jocs de Londres la participació femenina voreja el 10% del total.

1956

Debut olímpic de la que és, encara avui, l’esportista amb més medalles olímpiques de la història, la gimnasta Larissa Latínina (nou medalles d’or, cinc de plata i quatre de bronze).

1964

El voleibol s’incorpora al programa olímpic. Primer esport d’equip que debuta en els Jocs amb representació masculina i femenina ja des del principi.

1976

La romanesa Nadia Comaneci assoleix la perfecció a Mont-real: obté el 10 dels jutges. En aquells Jocs va guanyar un total de sis medalles.

1981

La veneçolana Flor Isava-Fonseca i la finlandesa Pirjo Häggman es converteixen en les primeres dones a formar part del Comitè Olímpic Internacional.

1984

A Los Angeles s’introdueixen en el programa olímpic dues disciplines amb participació exclusivament femenina: la gimnàstica rítmica i la natació sincronitzada.

1988

La mediàtica Florence Griffith es converteix en una de les grans protagonistes dels Jocs de Seül després d’aconseguir tres ors i dos rècords del món en les proves de velocitat.

1991

El COI estableix que totes les noves disciplines que s’incorporin al programa olímpic hauran de tenir almenys una prova amb participació femenina.

1997

Anita DeFrantz es converteix en la primera dona que accedeix a la vicepresidència del COI.

2004

Als Jocs d’Atenes la participació femenina supera per primera vegada el 40%. Un total de 4.329 dones per 6.296 homes.

2016

El COI recomana oficialment a tots els organismes del moviment olímpic que almenys un 30% dels seus equips de direcció estiguin formats per dones.

Rio corona la gimnasta Simone Biles, una de les grans protagonistes dels Jocs. La nord-americana, que aconsegueix quatre medalles d’or, tornarà a ser el centre de les mirades a Tòquio.

L’interès per l’esport femení cada cop és més gran, també en l’àmbit olímpic. Tot i així, encara queda camí per recórrer. Les audiències de RTVE dels últims Jocs revelen que entre els 30 espais més vistos, 20 corresponien a competicions masculines i 10 a femenines, amb la selecció espanyola de bàsquet i la jugadora de bàdminton Carolina Marín com a protagonistes.

De Rio també destaca una dada simptomàtica. El 45% d’esportistes que hi van participar eren dones però, en canvi, pel que fa a entrenadors acreditats, les dones només representaven el 10% davant una majoria aclaparadora d’homes.