Tòquio, els jocs més paritaris
Divendres comença una nova cita olímpica marcada per la pandèmia i les restriccions, però també pel compromís de ser els Jocs més paritaris de la història. Des del 1896, quan es va prohibir la participació de les dones als Jocs Olímpics, l’esport femení ha anat guanyant cada cop més protagonisme.
1896
Als primers Jocs de l’època contemporània, a Atenes, hi participen 241 esportistes, tots homes, perquè les dones ho tenen prohibit.
1900
Jocs de París. Primera vegada que les dones hi poden prendre part.
1921
Alice Milliat funda la Federació Internacional de l’Esport Femení i a través de la creació d’uns jocs esportius per a dones pressiona el COI perquè accepti i fomenti la participació femenina en els Jocs.
1928
Primera participació femenina en proves d’atletisme, l’esport rei dels Jocs, tot i que només en cinc proves i després de superar les dures reticències del COI.
1948
Als Jocs de Londres la participació femenina voreja el 10% del total.
1956
Debut olímpic de la que és, encara avui, l’esportista amb més medalles olímpiques de la història, la gimnasta Larissa Latínina (nou medalles d’or, cinc de plata i quatre de bronze).
1964
El voleibol s’incorpora al programa olímpic. Primer esport d’equip que debuta en els Jocs amb representació masculina i femenina ja des del principi.
1976
La romanesa Nadia Comaneci assoleix la perfecció a Mont-real: obté el 10 dels jutges. En aquells Jocs va guanyar un total de sis medalles.
1981
La veneçolana Flor Isava-Fonseca i la finlandesa Pirjo Häggman es converteixen en les primeres dones a formar part del Comitè Olímpic Internacional.
1984
A Los Angeles s’introdueixen en el programa olímpic dues disciplines amb participació exclusivament femenina: la gimnàstica rítmica i la natació sincronitzada.
1988
La mediàtica Florence Griffith es converteix en una de les grans protagonistes dels Jocs de Seül després d’aconseguir tres ors i dos rècords del món en les proves de velocitat.
1991
El COI estableix que totes les noves disciplines que s’incorporin al programa olímpic hauran de tenir almenys una prova amb participació femenina.
1997
Anita DeFrantz es converteix en la primera dona que accedeix a la vicepresidència del COI.
2004
Als Jocs d’Atenes la participació femenina supera per primera vegada el 40%. Un total de 4.329 dones per 6.296 homes.
2016
El COI recomana oficialment a tots els organismes del moviment olímpic que almenys un 30% dels seus equips de direcció estiguin formats per dones.
Rio corona la gimnasta Simone Biles, una de les grans protagonistes dels Jocs. La nord-americana, que aconsegueix quatre medalles d’or, tornarà a ser el centre de les mirades a Tòquio.
L’interès per l’esport femení cada cop és més gran, també en l’àmbit olímpic. Tot i així, encara queda camí per recórrer. Les audiències de RTVE dels últims Jocs revelen que entre els 30 espais més vistos, 20 corresponien a competicions masculines i 10 a femenines, amb la selecció espanyola de bàsquet i la jugadora de bàdminton Carolina Marín com a protagonistes.
De Rio també destaca una dada simptomàtica. El 45% d’esportistes que hi van participar eren dones però, en canvi, pel que fa a entrenadors acreditats, les dones només representaven el 10% davant una majoria aclaparadora d’homes.
Font: IOC, Barlovento i Wikipèdia