Nova YorkAra fa un any, Shandy Brewer va pujar en un avió d'Alaska Airlines a Portland (Oregon) que anava cap a Ontario (Califòrnia), per anar a l'aniversari de la seva àvia. Anava asseguda a la fila 11, entre el seu pare i un desconegut. Poc després de l'enlairament, Brewer i els altres passatgers van sentir un soroll molt fort. Des d'on era ella no va poder veure que quinze fileres enrere una de les portes de l'avió havia explotat i exposava els passatgers a l'aire lliure a quasi 5.000 metres d'altura.

Les mascaretes d'oxigen van caure del sostre i els passatgers van començar a resar. Brewer va pensar que s'estavellarien. L'avió va acabar realitzant un aterratge d'emergència a Oregon mentre ella abraçava el seu pare amb un braç i el desconegut amb l'altre, desitjant poder gravar un vídeo per acomiadar-se de la seva mare.

Un any després, l'angoixa mental causada per aquells menys de 20 minuts de pànic a l'aire és una forma de lesió en si mateixa, explica Brewer, que té 30 anys. “La gent diu que ningú va morir en aquell vol, però hi podríem haver mort". Està anant a teràpia i practica exercicis de respiració, però continua tenint malsons recurrents en els quals es veu en un helicòpter sense portes ni protecció, aferrada al seient per evitar sortir-ne disparada. També li fan por els sorolls forts. El 4 de juliol, el so dels focs artificials li va produir un "pànic extrem" i va haver d'amagar-se a casa. "Sempre tinc un núvol a sobre que em recorda que puc morir en qualsevol moment", diu.

Quan la gent parla de la seva por de volar, sovint se'ls recorda que els avions són força segurs. Segons una anàlisi del 2022 sobre la seguretat de l'aviació comercial realitzada per les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina, “s'ha produït una reducció significativa i sostinguda dels accidents aeris als Estats Units en les dues últimes dècades". L'anàlisi va concloure que la seguretat dels vols havia "millorat més de 40 vegades". Però les estadístiques importen poc a una ment que no pot deixar de reproduir un fet pertorbador sobretot quan les emergències i els accidents continuen sent notícia. "Molta gent desenvolupa una ansietat significativa després d'aquests incidents", segons Rebecca B. Skolnick, psicòloga clínica i professora clínica adjunta a l'Escola de Medicina Icahn a Mount Sinai. “Es converteix en una cosa que modifica la manera com pensen sobre el món i sobre volar, en particular", alerta.

Brewer i més de trenta passatgers del vol d'Alaska Airlines han demandat l'aerolínia i també Boeing, el fabricant d'avions, perquè pateixen “estrès sever, ansietat, trauma, dolor físic, flashbacks i por de volar, a més de manifestacions físiques objectives com ara insomni, trastorn d'estrès posttraumàtic, danys auditius i més lesions”. Segons la demanda, un dels perjudicats va escriure un missatge de text a la seva mare creient, com Brewer, que l'avió s'estavellaria: "Portem mascaretes d'oxigen. T'estimo".

"Em vaig salvar, però la meva vida s'ha vist afectada"

L'últim any, el sector del transport aeri s'ha vist sotmès a escrutini per nombrosos problemes de seguretat en els vols, com ara avions que surten de la pista, fuites hidràuliques i neumàtics que es desprenen, tots ells amb passatgers a bord. El mes de maig passat, un passatger va morir i 83 més van resultar ferits quan un vol de Singapore Airlines va patir fortes turbulències que van obligar a fer un aterratge d'emergència. Al juliol, en un vol entre Madrid i Montevideo, una greu turbulència va deixar 40 passatgers a l'hospital.

(Les turbulències extremes que requereixen hospitalització són relativament estranyes: segons l'Administració Federal de l'Aviació dels Estats Units, el 2023 es van registrar 20 casos de lesions greus per turbulències. Però les investigacions sobre el canvi climàtic suggereixen que les turbulències empitjoraran a causa de l'augment dels nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera. Segons un estudi publicat el 2023 a la revista Geophysical Research Letters, les turbulències greus han augmentat un 55% entre 1979 i 2020.)

El mes de març passat, el motor d'un avió que volava de Houston a Florida es va incendiar sobre el golf de Mèxic. L'avió va aterrar sense problemes, però Dorian Cerda, de 28 anys, un passatger que estava assegut a prop de la finestreta -tan a prop com per sentir la calor del foc- explica que l'experiència li ha quedat gravada. En aquell moment de tensió, esperant una explosió que no va arribar mai, va gravar un vídeo per a la seva dona i els seus fills petits, dient-los que els estimava.

Ara Cerda afirma que "sempre pensa en l'incident" quan es planteja viatjar, sobretot perquè té una família jove per mantenir. Explica que s'ha convertit en una persona que pensa massa, preocupat perquè torni a passar. "He estat en cinc avions i un d'ells es va incendiar", diu. "Les meves probabilitats són del 20%. No arriscaria la meva vida amb una probabilitat del 20%. Em vaig salvar, però la meva vida s'ha vist afectada".

Martin Seif, psicòleg clínic i especialista en el tractament de l'ansietat per volar, explica que moltes persones amb por relacionada amb els avions pateixen ansietat anticipatòria, cosa que vol dir que tenen por que passi alguna cosa fins i tot si la lògica ens diu que no ha de passar res. "No hi ha diferències entre sentir-se ansiosos i sentir que estàs realment en perill", explica. "En la neurologia de l'ansietat hi ha l'amígdala que s'activa i després els pensaments que mantenen viva l'ansietat. Quan estàs en aquest estat alterat de consciència és molt probable que sorgeixin aquests pensaments".

Skolnick afegeix que evitar els viatges amb avió "manté la por perquè ensenya al cervell que volar és perillós". Per a alguns fins i tot fer les maletes o buscar bitllets online pot causar ansietat.

Hi ha investigacions sobre com una experiència traumàtica de vol pot afectar la salut mental d'una persona, específicament en supervivents d'accidents aeris. Un estudi del 2016 va detectar que el 47% dels participants que havien sobreviscut a un accident aeri estaven en risc de patir trastorn d'estrès posttraumàtic i el 35% estaven en risc de patir depressió nou mesos després. Un estudi del 2013 va revelar que el 78% dels participants mostraven símptomes emocionals o afectius com ara hipervigilància i dificultat per dormir després d'haver sobreviscut a un accident. Però el dany infligit als passatgers que van patir emergències en vol no ha estat tan investigat ni reconegut. Després d'incendiar-se el motor de l'avió de Cerda, la companyia aèria li va oferir un val de 15 euros per a un àpat. Ni l'Administració Federal d'Aviació (FAA) ni la Junta Nacional de Seguretat en el Transport tenen polítiques o recomanacions sobre la salut mental dels passatgers després d'una emergència.

"Experimentem el mateix que els passatgers"

Eileen Rodriguez fa 38 anys que és assistent de vol i és la presidenta de gestió de l'estrès posttraumàtic del Sindicat de Treballadors del Transport Local 556, que representa milers d'assistents de vol de la companyia Southwest Airlines. Si es produeix una emergència en un vol, Rodriguez es posa en contacte amb els assistents en qüestió d'hores per determinar com ajudar-los. "Vivim situacions terribles", diu. "Pot fer falta temps lliure i molt de suport per superar-ho". Al principi de la seva carrera, va treballar per a American Airlines. Un vol amb turbulències li va causar lesions al cap, l'esquena i una fractura al peu. Després de recuperar-se físicament va tornar a treballar amb una companyia regional. Menys d'un any després, quan treballava com a única assistent de vol d'un petit avió d'hèlices, es va veure implicada en un aterratge d'emergència. Es va agafar sis mesos de baixa per anar a teràpia i superar la por de volar que havia desenvolupat. Va acabar tornant a la feina, però no va ser una transició fàcil. "Tenia molt ansietat", confessa: "Qualsevol petita sacsejada o soroll o qualsevol cosa que no fos familiar m'espantava". Reconeix que el tipus de suport que avui en dia ofereixen els sindicats d'assistents de vol l'hauria ajudat molt en aquell moment. "Experimentem el mateix que els passatgers", recorda.

Heather Healy, directora del programa d'assistència als empleats de l'Associació d'Assistents de Vol, diu que el públic en general pot pensar, erròniament, que ells són immunes als traumes emocionals dels vols. Amb el temps, els successos repetits poden fer empitjorar l'impacte de les experiències, igual que li passaria a qualsevol altra persona. "En lloc de veure cada incident com un fet que reforça la teva cuirassa, es viu com un fet que l'esquerda", comenta. Healy diu que mentre als metges, els policies o altres treballadors d'emergències se'ls solen oferir feines alternatives per recuperar-se després d'incidents traumàtics, amb ells no hi ha el mateix protocol. "Es tracta de tornar a l'avió o no".

"Tant de bo pogués dir que he millorat, però no és així"

Per a algunes persones el trauma perdura durant anys, als avions i a fora. En un vol de Boston a Chicago l'any 2016, l'avió amb què anava Emma Lazaroff es va quedar a les fosques. El pilot va demanar de manera urgent als assistents de vol que ocupessin els seus llocs i l'avió va començar a tremolar sorollosament. Feia la sensació que queia en picat. "Va ser com si ens llancessin contra els nostres seients", diu. "Hi havia maletes per tota la cabina. Tothom pensava que moriríem". Després de cinc minuts de caos l'avió va tornar a pujar i del cel negre va començar a sortir el sol. El vol va arribar a destinació i va aterrar sense problemes.

Lazaroff, que ara té 32 anys, no sap què va causar l'incident -el pilot no ho va comunicar als passatgers i l'aerolínia tampoc l'hi va dir-, però li ha causat repercussions greus i duradores. Poc després del vol va comentar a patir atacs de pànic, records, malsons i nàusees que encara li duren. Aquest any finalment ha estat diagnosticada d'estrès posttraumàtic i la medicació l'ajuda a volar. "En general estic molt més irritable", diu. "Tinc una reacció d'espant molt exagerada, si a algú li cau una tassa a terra, per exemple, em poso a cridar".

Jacob Morton, de 35 anys, explica que un vol de San Luis a Los Angeles el 2016 li va quedar "gravat". Uns minuts després de l'enlairament va sentir com una explosió. Amb experiència en enginyeria aeroespacial i una feina prèvia en disseny d'aeronaus va endevinar correctament que l'avió havia topat contra un ocell i sabia que era un incidència benigna perquè els pilots estan entrenats per gestionar-ho. Però quan el motor es va aturar, va ensumar fum i el pilot va ordenar als assistents de vol que assumissin la posició de suport, tothom va entrar en pànic i ell també. "Des de llavors m'agafo al seient amb molta força en tots els enlairaments", explica. Està atent a la velocitat i a l'altitud, cosa que li aporta tranquil·litat gràcies als seus coneixements de mecànica de vol, però això és tot el que pot fer. "Simplement serro ben fort les dents i ho gestiono com puc", reconeix.

Marna Gatlin, de 61 anys, vola des que era petita (el seu avi va ser pilot i va sobreviure a un accident d'avió). Diu que va deixar de volar als 20 anys després de dos incidents: un episodi extrem de turbulències i un problema amb el sistema hidràulic d'un avió que va obligar el pilot a indicar als passatgers que adoptessin la posició de xoc. El vol va aterrar de manera "dura i ràpida", però segura.

Els atemptats terroristes de l'11 de setembre del 2001 van reforçar les seves pors. "Allò em va generar una nova barrera psicològica d'ansietat", explica: "Vaig deixar de volar". Com que no volia que el seu fill heretés el trauma, el 2008 Gatlin va assistir a sessions de teràpia per poder portar la família a San Francisco. Estava terroritzada, però ho va aconseguir. Gatlin ha provat molts tractaments al llarg dels anys, inclosa la hipnosi i un programa per a persones que tenen por de volar que no va poder finalitzar perquè requeria fer un vol curt. Fins i tot va consultar un vident que li va assegurar que havia patit un accident en una vida anterior. "Tant de bo pogués dir que he millorat molt, però no és així".

Ara vola de tant en tant, però no està tranquil·la, prene medicació abans d'anar a l'aeroport i fa exercicis de respiració a l'avió. Reserva els vols com més aviat millor perquè hi ha menys turbulències al matí i passa el primer dia a la destinació relaxant-se a l'hotel. "Estic emocionalment esgotada", assegura.