Estirar-se a la platja de la Mar Bella i prendre el sol. Ocupar l’espai i, en el procés, reconèixer-se en la pròpia pell. Estimar-se i mostrar-ho al món.

Vaig conèixer la Roberta poc abans del seu trànsit de gènere. Amb trenta anys, aquesta italobarcelonina va decidir que ja era hora de viure tal com se sentia: com a dona. Així és com el gener del 2017 va emprendre un llarg viatge a la recerca de la seva feminitat i la pròpia identitat. Uns mesos més tard, la Roberta em va deixar retratar-la en alguns dels moments més quotidians del seu dia a dia: fent rentadores, estenent-les, vestint-se, comprant queviures, regant les plantes, prenent el sol a la platja. Gestos aparentment simples que tenen un valor reivindicatiu. Perquè viure tal com una se sent és, avui dia, tota una declaració política.

*Venus: deessa romana de la feminitat i la bellesa.