Els que ja heu sucumbit a la Barbiemania i heu vist el fenomen cinematogràfic de l’estiu, la pel·lícula Barbie de Greta Gerwig, deveu haver comprovat que per a aquestes nines és traumàtic deixar de banda els stiletto. En una escena del film, la “Barbie rara” li ofereix a la “Barbie estereotípica” dues opcions vitals: unes sabates de taló o unes sandàlies Birkenstock. Un clar homenatge al film Matrix, on Morfeo fa escollir a Neo entres dues píndoles: la blava i la vermella. La primera li permet seguir autoenganyant-se sobre la realitat del món, diluït en una societat anestesiada i manipulada. Però, amb la vermella, patirà la soledat de qui coneix la veritat del món, tot emulant el mite de la caverna de Plató, i ja no podrà fer altra cosa que lluitar contra el que està establert. Neo escull la vermella. Però, què farà la Barbie? I, encara més important, què signifiquen cadascuna de les dues opcions?

Sense pensar-s’ho gaire, el primer impuls és abraçar els talons, que són un símbol clar de la feminitat convencional. Unes sabates que, des de sempre, han condemnat les dones al dolor, a la immobilitat i a ser valorades com a elements ornamentals. En canvi, les Birkenstock suposen acabar amb segles d’esclavatge i apostar per una opció que rares vegades ha caracteritzat la moda de les dones: la comoditat.

Els orígens de Birkenstock se situen a l’Alemanya de 1774, quan comença la nissaga de mestres sabaters. A finals del segle XIX, motivats per trobar la màxima comoditat en el calçat, inventen la forma anatòmica, que diferenciava el peu dret de l’esquerra, tenia un taló arrodonit i una sola mal·leable. Aquestes investigacions, centrades en estudis anatòmics, mecànica del moviment i materials, van portar la casa a inventar la primera plantilla anatòmica perquè les persones caminessin amb comoditat. Havien inventat el sistema Birkenstock.

La moda dels talons d’agulla dels 50 i els 60 va relegar aquestes sabates a un ús ortopèdic i per a personal sanitari, però moviments com el hippisme les van posar al centre de les tendències de moda. Aquesta subcultura va apostar per la tradició, l’artesania, la moda unisex, la sostenibilitat, la comoditat i una visió de la dona que trencava amb l’estereotip tradicional. I les Birkenstock oferien tot això. El grunge desenfadat dels 90, amb abanderats com Kate Moss i Marc Jacob, va apostar per aquesta sabata i va marcar l’inici d’innumerables col·laboracions amb la moda d’alta gamma. 

Finalment, la Barbie acaba optant pel model Arizona de color rosa de la casa, com a símbol d’una dona alliberada del llast de la societat patriarcal. Però, a banda de les connotacions feministes, aquesta història és la de l’estratègia de col·locació de producte més intel·ligent dels darrers temps. L’empresa, que, actualment, lluny de la seva vinculació hippie, ja forma part del conglomerat del sector del luxe LVMH, ha vist com el film ha duplicat les seves vendes i ha precipitat la seva sortida a borsa.