A Filmin s’hi pot veure el documental The Capote tapes, venut una mica enganyosament com una aproximació misteriosa a la novel·la pòstuma mai publicada de Truman Capote. Aquesta qüestió, tan suggerent i prometedora, ocupa tan sols els últims minuts del documental, és poc més que una anècdota final sense especial rellevància. Una mica decebedor, en aquest sentit. El que és en realitat és una capbussada biogràfica ortodoxa en la figura de Capote. Se’ns explica la seva vida, els seus amors, la seva pulsió creativa, la seva personalitat desbordant, el seu ego, el magnetisme que despertava en els seus amics i acòlits, la cort d’amigues –fascinant el concepte “cignes”– que sempre orbitaven al seu voltant. Si bé no resulta especialment sorprenent ni nou tot allò que explica, sí que t’hi enganxes perquè està ben filat, narrat amb solvència. Coneixem detalls de la seva homosexualitat, les seves parelles, sense morbo, amb elegància. Les connexions amb Matar un rossinyol, novel·la de la seva íntima amiga Harper Lee. També les imprescindibles referències a Esmorzar a Tiffany’s i A sang freda, esclar, tops inexcusables de la seva trajectòria creativa i vital.
El camp semàntic de Capote resulta sempre engrescador. Hi ha un text sensacional que es diu Fantasmas al sol –inclòs al seu llibre Los perros ladran– que no em canso mai de llegir i de treballar amb els alumnes de periodisme cultural de la UAB. Capote hi recrea el rodatge de l’adaptació cinematogràfica d’A sang freda. Relata el seu retorn a la casa de la família Clutter, anys després de ser-hi per primera vegada, quan hi va anar per investigar com a periodista l’assassinat que havia sacsejat el país. Explica que l’actor que interpreta un dels assassins està a punt de mirar per la finestra a través de les mateixes persianes venecianes que el personatge real va separar per mirar per la mateixa finestra la nit de l’assassinat: “La realitat, a través d’un objecte, s’infiltra dins l’art, art i realitat s’enllacen fins al punt que no hi ha zona de demarcació identificable”. No se m’acudeix millor manera de descriure un miracle pagà.
