Dakar s'estén al llarg de la península de Cap Verd. I, a grans trets, per situar-nos, està dividida en tres zones ben diferenciades. El centre, denominat Plateau, que acull els principals edificis governamentals, els bancs i les seus d'importants multinacionals. La Medina, on té lloc l'estil de vida més autòcton i original. I la Corniche –la Cornisa–, que comprèn tota la costa de la capital, on hi ha les platges i el port pesquer.

Com gairebé totes les grans capitals de l'Àfrica, pot provocar en la consciència del viatger sensacions que condueixin a la contradicció. “Dakar, o l'odies o te n'enamores ”, diu el taxista que em condueix de l'aeroport a l'hotel després de portar 15 minuts parats en un embús. Com és normal, presenta els problemes d'una gran ciutat mancada d'infraestructures suficients, però és molt coneguda entre els viatgers per com representa de bé un dels millors exemples de fusió cultural entre Europa i l'Àfrica, per com els dos conceptes de vida es donen la mà i donen lloc a una atmosfera molt agradable. Això és pel fet que, històricament, i fins i tot en l'actualitat, el port de la capital del Senegal ha estat l'entrada de mercaderies i viatgers a l'Àfrica occidental. Per aquí han passat al llarg de molts segles el gruix de les relacions culturals entre Europa i aquesta part del continent.

Vida, color i sorpreses

L'atractiu principal que brinda la ciutat al visitant són els seus mercats, curulls de vida, color i sorpreses. Entorn d'ells es genera una gran activitat que flueix fins a cada racó de Dakar. Prenent com a punt de partida la plaça Indépendance, el cor de Plateau, i seguint per l'avinguda Pompidou o Ponty, com la denominen els autòctons, s'arriba a l'avinguda Président Lamine-Guèye, on es desplega el mercat més gran de la ciutat, el de Sandaga. L'ambient que hi ha és un dels més autèntics: les botigues de souvenirs destinats als turistes brillen per la seva absència.

El gran interès que té Sandaga és poder veure com és la vida quotidiana en un mercat modern africà, on es venen tot tipus de mercaderies: des d'una samarreta de l'Athletic Club de Bilbao fins a teles estampades que es compren per metres, passant per tota mena d'articles de primera necessitat. Molts viatgers aprofiten per adquirir aquí roba elaborada per sastres locals a preus molt interessants. Per posar un petit exemple, unes sandàlies artesanals de pell d'un disseny actual ronden els 6 euros. Abans d'abandonar la zona, resulta interessant fer un volt sense presses per Ponty. És una artèria emblemàtica que alberga els restaurants i els bars més capdavanters de la ciutat, on es pot menjar un rostit argentí o prendre una cervesa en una taverna alemanya: hi ha molt bones opcions per recuperar forces durant un dia d'intensa calor a Dakar.

Prenent una altra vegada com a referència la plaça de l'Indépendance, després de caminar uns 5 minuts des de la seva cara est, pel carrer Le Dantec, s'arriba al mercat de Kermel, situat en un singular edifici d'origen colonial. El 1993 va patir un gran incendi. De fet, molts viatgers veterans afirmen amb nostàlgia que no ha tornat a recuperar l'esplendor d'antany. Però, tornant a l'actualitat, cal dir que està dividit en dues zones molt diferenciades: l'interior i l'exterior. A l'interior de l'edifici hi ha un mercat de queviures similar als nostres, on comprar productes frescos com verdures, carn o peix, que sol ser molt concorregut per multituds de gent a la recerca de primeres matèries per a la cuina. A l'exterior, al carrer, hi ha una immensa parada molt popular on menjar plats autòctons i nombroses parades més on s'ofereix artesania local, sobretot màscares tallades en fusta.

L'art del regateig

Arribats a aquest punt cal fer una petita anotació. Al Senegal el regateig és necessari per a gairebé tot, tant per a estrangers com per a la població local. Pel simple fet de ser turistes tot el que ens oferiran serà com a mínim al doble de preu del que un nacional paga. És del tot normal que ens ofereixin preus 4 o 5 vegades més cars respecte al seu valor raonable. Cal acostumar-se a regatejar-ho gairebé tot. Una altra opció és pagar el que ens demanen i gaudir del viatge. Encara que el més raonable, per equilibrar el nostre poder adquisitiu i les desmesurades pretensions dels venedors, és deixar-nos enganyar una mica i pagar la meitat del que ens demanen. Sempre pagarem molt més que un senegalès, però dins del seny.

Des de Kermel, pel carrer Dagorne, s'arriba al mercat del port de Soumbédioune, conegut amb el nom de Village artisanal, un invent recent destinat a turistes que ofereix tot tipus d'artesania i souvenirs en un ambient mancat d'autenticitat. Una solució pràctica per al turista modern, que sempre té presses.

Els preus són més cars que en qualsevol altre lloc, però, a canvi, en un mateix mercat podreu trobar tots els productes tradicionals, que a la ciutat estan dispersos en diversos mercats. El veritable punt d'interès del lloc és el mercat del peix que hi ha al costat del Village artisanal, a la platja contigua, on centenars d'immenses piragües pintades de colors espectaculars arriben cada tarda amb les seves captures per subhastar-les. Tot un espectacle visual. Per fer fotografies, cal fer-ho amb molt de respecte o, encara millor, preguntar primer. La pesca en aquest lloc està en mans de l'ètnia Lebu, que són poc amics de ser retratats. També es pot veure als voltants una drassana, on els pescadors reparen i pinten els cascos de les seves bellíssimes piragües.

Estació decadent

Molt a prop, a la plaça Tirailleurs, s'alça l'estació de tren, en estat decadent però amb una aparença elegant malgrat no rebre les atencions necessàries per conservar-se correctament. I al seu costat hi ha el petit però encantador mercat Malien –Malià–. Molt pintoresc i a l'aire lliure, pren el nom de la seva especialització en la venda de productes d'alimentació i d'artesania de Mali, que arribaven en l'exprés procedent de Bamako. En l'actualitat la connexió ferroviària està aturada per motius tècnics, i el mercat ha perdut l'alegria desbordant que adquiria les hores posteriors a l'arribada del tren, però continua mantenint la seva essència i s'abasteix per altres vies.

A la Medina, la part més africana de la ciutat, hi ha el mercat de Tilène. Es tracta d'un lloc especial i potser el mercat amb l'oferta d'alimentació més àmplia de Dakar: sorprenen la barreja de productes als establiments i els colors de les botigues de verdura. Després de visitar el mercat, un pla interessant és aventurar-se sense rumb en la Medina, el barri més popular i animat de la ciutat. No busqueu en aquest barri una cosa similar a una medina àrab, perquè no hi té res a veure. És un entramat de carrers mancats d'asfalt que adquireixen el seu moment més animat durant la tarda, quan els nens juguen a pilota al carrer, les ovelles lligades a un fanal beuen aigua de banyeres velles que fan d'abeuradors o grups d'amics conversen formant petits cercles. Hi ha un ambient molt familiar que no té res a veure amb el barri de Plateau. De fet, encara és possible trobar-hi cases d'estil tradicional, amb les habitacions organitzades entorn d'un gran pati central que sol tenir un arbre al centre.

L'illa dels esclaus

Malgrat ser un gran mercat, Dakar és molt més que això. Té una interessant catedral que data del 1929 i que va ser erigida per l'abat Daniel Brottier. I també una preciosa mesquita a l'avinguda Malick Sy, que pot ser visitada per persones no musulmanes. El temple pren com a referència les línies arquitectòniques del disseny de la gran mesquita de Casablanca.

Un altre emplaçament que és digne de visitar és l'illa de Gorée, que està declarada Patrimoni de la Humanitat. És necessari dedicar-hi un matí o una tarda sencers, perquè requereix un petit viatge en ferri d'uns 20 minuts. L'illa va ser un dels primers assentaments europeus en aquesta part de l'Àfrica i és coneguda com l'illa dels esclaus perquè durant més de tres segles va ser un port negrer. A l'illa no hi ha cotxes, i té una atractiva arquitectura colonial. Les dues construccions més emblemàtiques són el fort d'Estrées, que s'ha transformat en un senzill museu d'història, i la Maison des Esclaves –la Casa dels Escalaus–, que és, per a la majoria de turistes, el motiu de la visita a l'illa.

A aquesta casa arribaven persones capturades als seus poblats, que eren engreixades fins a adquirir el pes idoni per resistir el viatge fins a Amèrica. Llavors eren ficades en vaixells que participaven en un dels negocis més lucratius i vergonyosos que ha practicat la humanitat: el tràfic de persones. Dels ports europeus salpaven vaixells carregats amb béns manufacturats que anaven a la costes africanes, on s'intercanviaven per esclaus que eren capturats per organitzacions autòctones.

Després travessaven l'Atlàntic per vendre els esclaus per primeres matèries americanes, que eren transportades a Europa. Aquest triangle dibuixat per aquesta fatídica ruta comercial, en què cada parada significava un gran guany econòmic, va generar una riquesa sense precedents i va ser un dels principals motors de la Revolució Industrial. De la Maison des Esclaves s'estima que van partir unes 60.000 persones, que van viure en règim d'esclavitud i que mai més van tornar a la seva terra.

Posta de sol meravellosa

De tornada a Dakar, la millor manera d'acomiadar-nos de la capital del Senegal és fent un relaxat passeig per la Corniche oest al capvespre, per gaudir de l'animació de les seves platges, que s'omplen de gent fent tot tipus d'activitats esportives.

El passeig condueix fins a la imponent mesquita de la Divinitat, davant del mar, que presenta una de les estampes urbanes més espectaculars de tot el Senegal. Des d'aquí és molt recomanable agafar un taxi, que per uns 2000 CFA (uns 3 €) ens portarà fins al pròxim Monument del Renaixement Africà. Es tracta d'una faraònica escultura erigida sobre un turonet per Pierre Goudiaby a la qual acudeixen cada tarda centenars de persones per gaudir de la seva famosa posta de sol, que acostuma a dibuixar un meravellós cel de tons ocres sobre les teulades de Dakar. És, sens dubte, un gaudi visual meravellós.