E l confinament ens va obligar a tancar-nos a casa i, amb el teletreball, vam reduir desplaçaments, però la falta de moviment ja venia d’abans i la pandèmia no ha fet més que agreujar-ho. “Anem cap al sedentarisme, cada cop caminem menys i la vida que portem no ajuda a fer activitat física”, constata Anna Vilella, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, que alerta que la falta de moviment és un factor de risc per a malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i alguns tipus de càncer. “Malalties cròniques -diu-, que són el mal del nostre temps”. I no descarta que ara, en la postpandèmia, la inactivitat sigui “factor precipitant” d’altres malalties que han quedat aparcades durant la pandèmia i que ara començaran a sortir. Així com les conseqüències mentals, ja que l’exercici també és factor protector de malalties mentals.
Activa el bombardeig de la sang amb aquest exercici: set vegades set
Ens movem poc i això afecta la nostra salut. Des de la nostra cadira de casa podem teletreballar, socialitzar-nos, gaudir de l’oci o fer la compra. “Ens relacionem amb el món des de casa i això implica poc moviment”, alerta la fisioterapeuta Mireia Grossmann, que confia que amb la desescalada alguns hàbits canviïn. I ho fem asseguts en postures, a més, incorrectes. “No hi ha una cultura postural”, afegeix.
Els experts demanen integrar el moviment a la vida quotidiana. “El problema és que li hem dit esport i, llavors, l’esport es practica en espais concrets i vestits d’una manera concreta”, i això, continua Grossmann, és un entrebanc per integrar-lo en la vida diària. Del que es tracta és que el moviment sigui una cosa quotidiana. “Parlem de moviment, no d’exercici físic. El moviment no té edat; l’esport, potser sí”, afegeix. “Ens passem el dia asseguts i els més afortunats al vespre van al gimnàs, on es matxaquen. Passem de la inactivitat a incorporar el moviment de forma agressiva, i aquest és un dels problemes”, argumenta aquesta especialista. Hi coincideix Vilella. “No cal fer exercici físic, sinó simplement caminar: baixar una parada de bus abans o pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor. Es tracta d’anar intercalant activitats que et permetin incrementar l’activitat física”, explica.
És tan fàcil com caminar més. “Necessitem caminar perquè el cos està pensat per regenerar-se a través del moviment. El disseny específic de l’èsser humà és caminar, no córrer”, diu Grossmann. Això sí, caminar comença a ser “poderós” a nivell corporal quan ho fem prou ràpid com per no poder mantenir una conversa. “La gent no és conscient de com d’important és el moviment. La vida és moviment i el moviment és vida”, conclou.
El consell de la fisioterapeuta
“La clau del moviment és espaiar-lo al llarg del dia i integrar-lo en el dia a dia. El món és moviment però nosaltres en fem píndoles molt concentrades. És més difícil repartir-ho al llarg del dia però és més funcional. N’hi ha prou amb pujar escales o baixar una o dues parades abans de les que ens tocaria al metro o a l’autobús per acabar el desplaçament caminant. Si vius en un vuitè pis puges dos pisos i agafes l’ascensor. Si són dos pisos són dos pisos. Un moviment petit ja és un moviment. Sembla que hagi de ser tot o res, i el moviment sempre ha d’anar de petit a gran. I per petit que sigui s’ha de fer i no ha de ser un impediment, perquè el que ara pots fer si no ho fas ho perdràs.
Un exercici molt senzill però molt pràtic que podem fer i que ajuda a activar el bombeig de la sang és rebotar sobre els talons set cops sense que toquin a terra. I repetir-ho set vegades. Set vegades. És un exercici que és un gran activador de la sang, és molt fàcil i es pot fer en qualsevol situació i circumstància”.
