Per a l'Arnau Fabregat ajudar els altres és una vocació. Com ho ha de ser per a tots els que, com ell, opten per un ofici que obliga a posar la pròpia vida en risc per salvar la dels altres. Segurament va ser aquesta mateixa vocació el que va portar aquest bomber voluntari a voler fer alguna cosa, el que fos, quan li van dir que el sarcoma d'Ewing que patia la seva germana petita no tenia cura. "La impotència que sents quan veus que no hi pots fer res em va fer decidir a emprendre la iniciativa", explica el jove de 25 anys que ha aconseguit impulsar la Beca Bombers amb Causa per a la recerca de malalties infantils. No va poder salvar la seva germana, però en nom d'ella potser pot ajudar a salvar molts altres nens.

L'Arnau estava fent les proves per obtenir una plaça de bomber voluntari quan la Mar Fabregat, la seva germana, de vuit anys, va ser diagnosticada amb aquest tipus de tumor ossi. "No hi havia tractament a Catalunya" , explica l'Arnau, i l'única opció era viatjar als Estats Units per sotmetre's a un tractament que costa uns 300.000 euros. "Els diners els havia de posar la Generalitat o l'Estat, però la seva metàstasi ja estava massa avançada i entenc que amb la crisi i tot preferissin arriscar-se amb algú altre que tingués més possibilitats de salvar-se. No vull ser egoista", assegura el germà.

Potenciar la recerca catalana

Va ser la falta d'opcions a casa nostra el que va empènyer l'Arnau a buscar alguna manera de recaptar diners per dedicar-los a la recerca mèdica. "No haver d'anar a fora perquè ens curin la investigació i la recerca sanitària és molt important per a un país, i això es una cosa que ens agradaria potenciar", diu l'Arnau, amb un ens que inclou tot el cos de Bombers de la Generalitat, perquè la seva iniciativa ha passat a ser patrimoni de tota la institució.

L'opció del calendari és la que semblava més òbvia, sobretot per aprofitar l'experiència que ja tenien molts companys de professió. Però havia de ser un calendari diferent, que pogués -com diu l'Arnau- transmetre "esperança" als nens que pateixen una malaltia greu. Batejat com a Bombers amb Causa, el calendari va voler fugir des del principi de la imatge típica dels calendaris de bombers que molts companys de l'Arnau venen sovint com una via per recaptar fons per a competicions internacionals. Però fuig també de la cara negativa de les malalties infantils. "No volem fer llàstima, perquè no pel fet d'estar malalts han d'estar tristos. Volem transmetre esperança i alegria", apunta l'Arnau. En lloc de músculs, doncs, van fotografiar somriures dels nens.

Per dur a terme l'empresa, l'Arnau va buscar complicitats: "De vegades necessites l'empenta d'algú altre", es justifica. En el seu cas l'empenta va venir de l'Òscar Sánchez, un company del parc de bombers de Collbató que tenia alguna experiència en el tema i que el va ajudar a posar en marxa la idea. Van contactar fotògrafs aficionats i professionals que volguessin contribuir voluntàriament i l'Arnau es va dedicar a buscar patrocinadors entre els comerços d'Abrera, on viu, Sant Feliu de Llobregat i Pallejà. Així, amb poc més de 1.000 euros, es va posar en marxa la primera edició del calendari dels Bombers amb Causa, la del 2012.

"També ho feia per sortir al calendari amb la meva germana, però per desgràcia no hi vam ser a temps", recorda l'Arnau. Entre el maig i el juny del 2011 van posar en marxa tot el muntatge i al setembre començaven a fer les fotos, però la Mar va morir el mes abans, amb deu anys. "Vaig decidir tirar endavant el calendari per ajudar-me a mi mateix ajudant els altres. Així també et desfogues i et sents una mica millor", admet.

I s'hi va dedicar en cos i ànima. Entre la feina en un magatzem, els estudis de tècnic d'emergències sanitàries i les hores de guàrdia setmanal com a bomber voluntari, l'Arnau va haver de treure temps d'on va poder per organitzar tota la producció del calendari i després distribuir-lo pels parcs de bombers i vendre'l per fires del territori. Però no estava sol. Va aconseguir engrescar-hi molts dels companys del seu parc i d'altres parcs de bombers, tant voluntaris com funcionaris, que el van ajudar amb les fotos i la venda de calendaris. També va anar a buscar l'ajuda de l'Hospital Sant Joan de Déu, on havia estat ingressada la Mar i on han estat tractats també els nens que protagonitzen les fotografies del calendari.

La resposta de la gent del carrer tampoc no va fallar. "Hi havia gent que et deia que no el volia perquè no era un calendari de bombers en pilotes, però d'altres en canvi te'l compraven precisament per això", bromeja l'Arnau. Finalment, aquella primera edició del calendari per al 2012 va aconseguir recaptar 56.000 euros, amb els quals l'Obra Social de l'Hospital Sant Joan de Déu va poder atorgar, l'any passat, la primera Beca Bombers amb Causa.

Una implicació que no para de créixer

"Personalment m'he tret l'espina clavada i em sento molt gratificat. Seguiré fent-ho cada any mentre pugui, però el calendari no és meu, no vull ser la imatge del calendari", subratlla l'Arnau. De fet, en aquesta segona edició del 2013 ell ja no hi surt. Ho fan molts altres bombers i, un altre cop, nens que han patit o pateixen alguna malaltia. "Molta gent del cos hi ha participat, alguns més i d'altres menys, però el calendari ha aconseguit implicar molta gent", explica el David Colomé, que també és bomber voluntari al parc de Collbató i que en aquesta segona edició s'ha tirat de cap a l'experiència. Apareix a la foto del mes de desembre amb els dos nadons que es beneficiaran de la recerca que ja s'està fent amb els diners recaptats.

La creació de la beca, de fet, ha donat molta empenta al calendari de Bombers amb Causa, que es proposa tenir continuïtat indefinida en el temps. L'Obra Social de l'Hospital Sant Joan de Déu ha creat fins i tot una pàgina web del projecte "per fer-ho tot amb la màxima transparència i que tothom sàpiga a què es destinen" els 10 euros que costa cada calendari, explica Colomé.

Aquella petita iniciativa amb què l'Arnau Fabregat volia sentir que feia alguna cosa per a la seva germana petita s'ha convertit, de fet, en el calendari dels Bombers de la Generalitat, l'únic que incorpora el logotip de la institució. "Voldríem que es convertís en una mena de marató, que impliqui cada any més i més gent", diu l'Arnau. I com ell mateix ha demostrat, tot és proposar-s'ho.