El nom de Bali evoca a tothom unes platges edèniques amb aigües tranquil·les, danses exòtiques i indígenes acollidors. Però per a Dolo Beltran no significa exactament això. "El mar de Bali és molt capullín ", diu la cantant de Pastora, amb un riure nerviós. Fa quatre anys d'aquelles vacances a Indonèsia, però encara recorda amb un ai al cor el trajecte en llanxa des de l'illa de Lombok. "Era una barca per a unes vint o trenta persones. El mar estava molt mogut, i hi havia unes onades enormes; allò es movia massa. De fet, van haver de parar el motor. La meva amiga em va dir: «Tranquil·la, el pitjor que pot passar-te és que caiguis al mar». ¡Però és que allà el mar està ple de taurons!"

"Quan vaig arribar a terra, vaig donar gràcies. Era tan feliç! Va ser un subidón. Vaig sentir que tornava a néixer; que la vida em donava una segona oportunitat", recorda. Aquesta sensació d'agraïment al destí és el que fa que la cantant i actriu recordi aquelles vacances com un dels seus millors estius. Va ser un mes al sud del gran arxipèlag asiàtic. "Ho recordo especialment pel moment que vivia. Era un viatge amb una amiga, i moure't així és molt diferent de quan vas en parella, que mai no deixes d'anar en el teu petit món". Aquell era "el primer viatge llarg amb una col·lega i l'emoció de llibertat, de fer el que vols, va ser inoblidable".

Gran part de l'atractiu d'aquella ruta va ser la improvisació. "Només teníem reservada la primera nit d'hotel; després vam anar per lliure, amb les motxilles i fent el nostre camí".

Indonèsia és un conjunt d'illes molt extens, d'una exuberància tropical, i amb identitats locals molt diferents. Hi ha grans illes com Sumatra, Java i Sulawesi, i petits arxipèlags.

Beltran i l'amiga van centrar-se a Lombok, que forma part de les illes Tenggara, i a Bali, totes dues al sud del país. Entre les seves costes circula l'impetuós estret de Lombok, que connecta el mar de Java amb l'oceà Índic. Les guies desaconsellen nedar-hi. Sembla que el neguit de Beltran a la llanxa estava més que justificat.

Després de fer excursionisme a Lombok entre boscos humits, camps de tabac i horitzons volcànics (a l'illa hi ha el segon volcà més gran d'Indonèsia, el Gunung Rinjani, de 3.726 metres), van travessar l'estret -en la famosa llanxa- a l'illa de Bali. Un cop allà, van arribar fins a la península de Bukit, un dels grans focus d'atracció dels turistes.

Al llarg de la cara occidental de l'istme que la uneix amb Bali, s'estén la badia de Jimbaran, que s'assembla bastant al que un té en ment quan sent el nom de Bali. Sorra blanca i aigües turquesa. Allà va descobrir Beltran un dels seus plats indonesis favorits: "El peix acabat de pescar a la platja de Jimbaran". Gairebé no cal moure's de la gandula. A primera línia hi ha una filera de restaurants econòmics a l'aire lliure (warungs) que cuinen marisc fresc.

El caràcter relaxat dels locals li va cridar l'atenció. "Allà la gent és molt agradable. També he estat a l'Índia, sobretot a Nova Delhi i el nord, la part més pobra, i la gent sempre t'està demanant coses, però a Indonèsia és diferent. Saben que la seva font principal d'ingressos són els turistes, i són molt hospitalaris. I a més mai no tens la sensació que hi ha classes socials, ningú no sembla superior ni inferior a la resta".

Les cultures orientals sempre han atret la cantant de Pastora. "Tailàndia, el Japó, el Vietnam... Tenen una cultura tan diferent de la nostra", reflexiona.

El seu viatge somiat és recórrer l'Orient. "Quan vas per Europa, a Londres o París, és com quan vas a Madrid o Barcelona: no tens la sensació de viatjar, o de tenir aventures. El Portal de l'Àngel me'l trobo a tot arreu. És sempre el mateix: el carrer de les botigues, les grans avingudes, els museus..."

Per això va animar-se a fer un viatge sense reserves d'hotel. Amb molta improvisació. "De fet en principi volíem anar a Tailàndia, però crec recordar que hi havia problemes a Bangkok... Crec que hi va haver un cop d'estat... I vam canviar per això". Del març al maig del 2010, la capital tailandesa va viure violentes protestes prodemocràtiques contra el govern.

Bali també és sinònim de turisme massiu, aglomeracions i grans complexos turístics, però Beltran no hi va trobar res d'això. "Acostumo a viatjar fora de temporada, al maig o al setembre, per exemple. Així que quan vaig ser a Bali no hi vaig viure aquesta massificació. Vaig trobar-ho bastant tranquil; amb molts d'australians, això sí: està ple d'australians!"

A la seva agenda, l'agost no computa com a mes per emprendre grans desplaçaments. "L'agost no m'agrada per viatjar lluny. Aquest estiu aniré a les Canàries, a Fuerteventura, per descansar".

Els dos estius favorits de Beltran són dos extrems: el de l'aventura de mapa i motxilla i el de gandula i descans total. "Els viatges com el d'Indonèsia són esgotadors, i quan tornes, de fet, estàs una setmana tornant. Aquí en canvi deixes les maletes, i només prens el sol, et banyes, llegeixes el diari..."

Això és el que va fer exactament en el seu altre estiu predilecte, l'agost passat, al sud d'Espanya. "Va ser a El Palmar, a Cadis; quinze dies de relax total, menjant pescaíto!"

Estirada a la gandula, posant Bon Iver al reproductor de música i gaudint de les llargues platges atlàntiques. Igual que tant de turisme modernet que hi arriba en busca d'aigües transparents i chill-outs. I, per picar, la seva tapa favorita: "ortiguillas rebozadas", una mena d'alga submarina que se serveix arrebossada amb oli d'oliva. Té molt gust de mar, de roca, i acompanya perfectament el pescaíto.

Dolo Beltran segueix compaginant la música amb el teatre i el cinema. Té el projecte de portar a la gran pantalla Res no tornarà a ser com abans, l'obra en la qual va treballar l'any passat al Teatre Villarroel.

Però aquests dies, qui treballa és Pastora. El grup acaba d'actuar al Costa Music Festival, que va tenir lloc els dies 2, 3 i 4 d'agost a Lloret de Mar, amb Bonnie Tyler i Julieta Venegas entre d'altres. I, a l'octubre, viatjaran a Formentera, anuncia amb emoció. És l'illa on va néixer Pastora. Els germans Riba, Caïm i Pauet -fills del cantautor Pau Riba, i besnéts de l'intel·lectual Carles Riba- van idear allà el grup, al qual va afegir-se Beltran. "Anirem a tocar a les festes: mola. Ja hi havia estat, però només a l'agost, ara serà molt diferent".

L'any vinent farà una dècada del single Lola, l'èxit que va catapultar a la fama la banda formada pels germans Riba, amb Beltran com a cantant i lletrista. El pop electrònic d'aquell tema festiu, estiuenc i barceloní va sentir-se arreu del país.

Tenen preparada alguna celebració? "No hi havia pensat, de moment no tenim res previst", contesta. Tot això ja arribarà; per a la Dolo Beltran, l'agost és per descansar.