La Núria Valls, la Sílvia Soto i l’Eva Olivares tenen en comú una mateixa afició: la cuina. I totes tres utilitzen una mateixa plataforma per compartir els seus coneixements amb tothom qui s’hi interessi: un blog a internet. Les hem reunit a l’Espai Boisà ( www. espaiboisa.com, a la vegada un restaurant i una escola de cuina reconeguda amb el distintiu km 0 per l’ús de productes ecològics i de proximitat) per veure com es mouen entre fogons reals i conèixer les seves motivacions blogueres.

Núria Valls. ‘El bloc de la mami’ Blocdelamami.blogspot.com.es

“Mare, com fas la crema de verdures?” “Mare, com prepares l’estofat?” La Núria Valls té 53 anys i dos fills (el Pau i la Laia) delerosos de preparar els plats de la mare com si els hagués fet la mare. La Núria desgranava amb paciència ingredients i pas a pas cadascuna de les receptes. Fins que un dia el Pau va proposar a la mare que les anés escrivint en un blog, perquè així les tindrien sempre a l’abast sense necessitat de trucar-li. “El nom el vaig triar jo, però la pàgina la va crear el Pau”.

Un cop creada, el fill la va deixar sola davant l’ordinador. “Em va dir que era molt fàcil”, recorda la Núria. La força per tirar endavant el blog l’hi va donar justament el seu desig d’ajudar els fills a cuinar i alimentar-se bé. De tot plegat ja fa tres anys, i en aquest temps el que havia nascut gairebé com un receptari familiar ha atret l’interès de persones molt diferents, que hi accedeixen des de qualsevol lloc amb la voluntat d’aprendre també dels coneixements culinaris de la mami. La Núria ha escrit gairebé 400 receptes al blog. I ha fet el doble de fotos per il·lustrar-les. “Dono molta importància al pas a pas, perquè és el que ajuda els lectors a no perdre’s mentre cuinen i alhora poden comprovar que ho estan fent bé”, diu.

“De tant en tant, la Laia i el Pau encara em truquen perquè els aclareixi algun dubte culinari, i els dic que ho consultin al blog, que ho tenen tot explicat allà”. “El més gratificant és quan rebo comentaris de lectors d’altres països que m’expliquen que han seguit la recepta i que els ha sortit molt bé”, diu la Núria.

Ara el pròxim projecte de la mami bloguera és escriure un llibre de 100 receptes, amb fotografies en color, que ha aconseguit finançar gràcies a una campanya de Verkami en què ha recollit 6.000 €. “Com en el blog, explicaré les receptes per a persones que no han cuinat mai, com en el seu dia els meus fills”. Així que aviat la mami Núria podrà dir als seus fills: “Ho teniu tot escrit al blog, i també al llibre”.

Mentre ho anat explicant, la Núria ha preparat un volcà de verdures mallorquí (el trobareu a http://blocdelamami.blogspot.com.es/2014/01/volca-de-verdures-mallorqui.html). “Em va costar molts assajos fins que vaig trobar la manera d’aconseguir la recepta tal com jo volia, que era que el rovell quedés líquid a dins”, explica mentre va tallant a làmines les verdures. Quan l’acaba, hi posa el punt final amb la clara de l’ou, que ha muntat i col·locat dalt de tot. Per acabar, un cop de forn i a taula.

Sílvia Soto ‘Nuni cuinetes’ Cuinetes.bloks.cat

Es diu Sílvia però tothom li diu Nuni: diu que de petita era molt rondineta, els quatre germans grans van començar a dir-li Rundi i l’apel·latiu va acabar derivant en Nuni. Va començar el seu blog el 2008: “M’agradava molt buscar receptes per internet, i quan en trobava em semblava que hi faltava informació”. Així que s’hi va llançar. Esclar, ella és bona cuinera, com les dues companyes blogueres que l’acompanyen a l’Espai Boisà.

El cas és que la Nuni va començar el seu blog com a afició en una època en què de blogs de cuina en català n’hi havia molt pocs, potser uns 30, i ara veu que de la seva afició potser en pot fer una professió. I això que ara n’hi ha més de 350!

Gràcies al blog, la Nuni fa xerrades i tallers de cuina en mercats de Catalunya, com el de Manlleu. O fa recomanacions de determinades marques i restaurants. “A més d’escriure receptes, comparteixo les meves opinions. Però mai malparlo de ningú, només recomano el que crec que pot agradar als lectors”.

I tot plegat amb unes fotos impecables. “És que he fet cursos de fotografia per aprendre’n i tinc una càmera Reflex; però la faig servir només a casa, perquè als restaurants em sento incòmoda amb una càmera tan grossa”, explica.

Mentre va preparant un cruixent d’ànec amb alls tendres i salsa agredolça (http://cuinetes.bloks.cat/2013/ 01/21/cruixent-danec-amb-alls-tendres-i-salsa-agredolça), la Nuni comparteix punts de vista amb la Núria i l’Eva. Totes estan d’acord que el millor dels blogs són els comentaris dels lectors. I és que quan cuines a internet, el millor és interactuar i comprovar que el que hi penges té sentit. I gust.

Eva Olivares ‘Eva cuinera’ Evacuinera.cat

El blog Eva cuinera acaba de fer dos anys. El va començar per als amics, que sempre li demanaven que els passés la recepta del que ella els preparava, i a poc a poc l’ha anat alimentant amb receptes de cuina fàcil per a cada dia. “Professionalment em dedico a una altra feina molt diferent, per això he fet un blog sense pretensions”, diu.

La senzillesa del blog de l’Eva és justament el que els lectors li agraeixen. També els aclariments sobre els aliments. Li arriben comentaris des de llocs molt diversos: “Són molt d’agrair i t’obren noves visions en el món de la cuina”. I ho il·lustra amb la resposta que va rebre a una entrada seva sobre els tipus de farina que es poden trobar al mercat i com reconèixer per l’etiquetatge el percentatge de gluten que inclouen. Un lector li va escriure explicant-li com es feia aquesta distinció en l’etiquetatge de les farines a Alemanya.

El que més li agrada cuinar a l’Eva són les postres, sobretot les coques, i des de fa un temps els omnipresents cupcakes, que els amics li demanen per a festes. “Jo sóc més de magdalenes que de cupcakes, però reconec que són molt vistosos i divertits”. I com que l’Eva és feliç i divertida, les seves postres també ho són. Si uns amics li demanen uns cupcakes, ella els imagina de mojito (http:www.evacuinera.cat/2014/02/un-encarrec-especial.html), amb canya inclosa.

I mentre ho ha anat explicant tot, els cupcakes de mojito ja comencen a estar llestos. Es planta davant del forn d’última tecnologia de l’Espai Boisà, on els ha preparat, per controlar-ne el temps de cocció. Passats uns minuts ja els té, a punt i preciosos.