Observo la noruega Sissel Drag executar els exercicis que la seva instructora, Michel Durtnell, li va xiuxiuejant. A la sala hi ha un ambient tranquil i relaxat, només interromput per les coordinades respiracions de la Sissel, i les lleugeres instruccions que li dicta en anglès la Michele. Estem assistint a una de les sessions de Gyrotonic® que s'imparteixen a l'Estudi Durtnell de Barcelona (www.estudidurtnell.es). La Sissel practica aquest mètode des de fa més de 7 anys. El va descobrir a Noruega i quan es va traslladar a Barcelona ha seguit perfeccionant-lo, amb l'ajuda de la Michele. Concentrada, la Sissel segueix amb els seus moviments rotatoris, amb què treballa tot el cos, mentre la Michele m'explica què hi ha darrere d'aquest mètode.

Ella era ballarina i coreògrafa i va descobrir-lo a Londres. Era una assídua practicant de Pilates, i un dia es va creuar a la seva vida una màquina, la Pulley Tower, l'eix fonamental per a la pràctica del Gyrotonic. A Roma va fer la formació necessària per convertir-se en instructora i fa 10 anys va aterrar a Barcelona, on va obrir el seu estudi. "Em van fascinar els moviments circulars que et fa fer, el control de la respiració i la sensació d'extensió, d'estirament del cos, que tens quan el practiques. A més, et fa estar involucrat en el que fas", explica. I insisteix en aquest punt: "T'hi sents involucrat i això et fa gaudir de cada moviment. No és com a l'exèrcit, on els exercicis es fan de manera rutinària i inconscient -un, dos, un, dos-. Conscientment i activament has de fer exercici". I aquesta és la clau perquè la cosa funcioni. "Cada exercici que fas, com de fet passa o hauria de passar en qualsevol cosa que facis a la vida, sempre surt millor si et concentres", precisa Durtnell.

Fluïdesa de moviments

El Gyrotonic® el va inventar un ballarí hongarès, Juliu Horvath, en el seu intent de recuperar-se d'unes lesions que li impedien ballar. El mètode proposa un benestar integral que facilita els moviments del cos, estimula l'activitat cardiovascular, millora la circulació de la sang i condueix a un estat de relaxació. És un mètode que no només exercita tota la musculatura, com poden fer altres mètodes de treball, sinó que també fa treballar totes les articulacions del cos. És un sistema d'exercicis de moviments circulars, que es realitzen amb l'ajuda d'una màquina dissenyada per Horvath, i que incorpora principis bàsics d'altres disciplines com la dansa o el ioga.

La Michele explica que els seus primers clients van ser ballarins: "Però el boca-orella va fer que a poc a poc també vinguessin altres persones amb lesions, per exemple amb lesions provocades per l'ús excessiu de l'ordinador. També persones amb lesions lumbars o hèrnies discals i, més darrerament, altres clients que simplement busquen assolir més flexibilitat o un cos més tonificat". Ara té clients de perfils molt variats i de totes les edats, ja que el fet de ser un exercici que es practica assegut fa que sigui molt accessible per a totes les edats.

El mètode proposa la realització d'un programa d'exercicis que està dominat per moviments circulars, delicats i plens d'harmonia. Per entendre'l és necessari experimentar-lo personalment, ja que a primera vista sembla que no siguin molt més que una sèrie de postures que mantenen el cos flexible. Però la constància porta a la perfecció i a poder assolir un canvi subtil en la manera d'encarar la vida, que comença, simplement, per un canvi de postura. "La primera part del treball es concentra molt en la columna vertebral, perquè sigui un eix equilibrat i fort. Es fa un treball amb moviments d'espatlles que dibuixen onades, arcs i corbes.

Posteriorment es passa al treball amb les extremitats, començant per les cames i explorant totes les possibilitats de moviment, per passar després al treball de braços i uns exercicis específics per enfortir els abdominals". Cada sessió es fa adaptada a les característiques de la persona amb l'objectiu d'assolir un equilibri complet, dels peus al cap. A mesura que la persona va assolint més control del seu cos, es va intensificant el programa de treball. "I també hi juga un paper fonamental la respiració - assegura la Michele-, perquè és una manera de netejar el cos i eliminar toxines. Tots els exercicis impliquen una doble feina: esforç i estirament".

L'eina

Tota aquesta feina es fa a partir d'una màquina que a primera vista pot intimidar una mica. És la Pulley Tower, que va desenvolupar el mateix Horvath. Un artefacte de fusta que disposa de plats giratoris que es combinen amb un sistema de cordes, peses i politges. L'aparell permet fer moviment il·limitats basats en moviments circulars tridimensionals, expansius, i aquesta és la gran aportació del mètode. Algunes veus presenten el Gyrotonic com el mètode germà de Pilates, però Michele Durtnell, que els ha treballat els dos, en reconeix algunes diferències substancials. "En comú tenen que són mètodes de fer exercici saludable i conscient i que la respiració hi juga un paper important. Però hi ha aspectes que els diferencien. Com l'equip amb què es treballa. I Pilates treballa amb dues dimensions, i parla d'un exercici d'implosió, mentre que el Gyrotonic és tridimensional. Tenim un centre però d'aquí va tot a fora, amb moviments expansius". Però insisteix que no hi ha un mètode millor que l'altre.

Sobre com Juliu Horvath va crear l'aparell costa discernir entre realitat i llegenda, ja que s'assegura que la inspiració li va arribar durant una passejada per Nova York. Va trobar-se dues cadires giratòries en un contenidor d'escombraries i se les va emportar al seu estudi. Allà va començar a jugar-hi, analitzant cadascun dels moviments que li permetien fer, fins que va veure que ho podia aplicar a la sèrie d'exercicis que estava desenvolupant. En una tarda va inventar una trentena dels exercicis bàsics del Gyrotonic®.

No és 'fitness'

Com va passar en el seu moment amb un altre mètode, el Pilates, el Gyrotonic® va guanyant adeptes, molts simplement utilitzant-lo com a activitat per mantenir-se en forma. Per això els que l'ensenyen insisteixen a recordar que principalment és un sistema terapèutic especialitzat, evitant així que se'ls pengi l'etiqueta de fitness d'última generació. Recorden que la meta d'un entrenament amb aquest sistema és poder tenir un cos que actuï i reaccioni en el dia a dia de manera sana i orgànica. La recomanació de Michele Durtnell és fer-ne dues sessions setmanals per poder gaudir de tots els beneficis que aporta el mètode: "Més flexibilitat, tonificació, més moviment subtil de les articulacions i una clara millora postural. Tot plegat aporta una gran sensació de benestar. Després d'una sessió sentim més calma, es dorm millor i impera una sensació de més equilibri entre ment i cos". Com va dir el mateix Juliu Horvath, el seu mètode li permetia respondre a una màxima: "Vull música i poesia al meu cos i vull que hi arribin sense lluita".