Sens dubte, hi ha un interès manifest pel pa. Hauríem de saber la gènesi de la fal·lera panarra. ¿És el consumidor que ho demana o, potser, és el flequer que sedueix i educa el paladar amb les seves propostes sensates i agosarades? Crec que el mèrit se l’endú qui passa les nits en blanc, negat en farina, treballant incansablement perquè tinguem pans saborosos i molt variats des de bon matí. D’aquest treballar constant, callat i fosc, en sorgeixen idees brillants i noves, com aquestes dues iniciatives: Turris engega la campanya A mi m’agrada la crosta, que proposa un pa amb decibels, que de tan cruixent fa soroll en mossegar-lo. És un dels atributs que distingeixen el pa fet artesanalment, perquè cal coure’l en forn de sola, amb pedra refractària que cou lentament la massa fins que s’aconsegueix la crosta daurada. L’artífex, Xavier Barriga, ha escrit un manifest que trobareu a les seves set fleques en què explica que la crosta dóna gust i caràcter i protegeix la molla.

El Fornet, la fleca catalana amb més de 30 establiments a Barcelona, fa la seva guerra amb Jo sóc panàtic, per crear una comunitat, a través de les xarxes socials, amb els que saben valorar el pa fresc, artesà i de qualitat. Els panàtics han de penjar, a Facebook o Instagram, una proposta de foto, text o vídeo il·lustratiu dels motius pels quals són bojos del pa. Les més originals rebran un mes de pa gratuït.

Hi ha una creença religiosa que diu que el llevat fecunda la farina i en la cavitat del forn, amb l’escalfor, creix com si fos el ventre de la mare. Són creences tan antigues com l’art de fer pa que aquests flequers preserven, malgrat les fecundes idees que cada dia treuen del forn.