___ És un moment trepidant per ser periodista.

___ És una suma de moments emocionants. No veiem el moment d'abaixar la guàrdia, i tot davant de la màxima receptivitat de la nostra audiència.

___ ¿És de les vegades que noteu més aquesta pressió?

___ Políticament sí, però a l'estiu amb els incendis vam anar de corcoll, hi va haver un moment en què cremaven tots i pràcticament de manera simultània. No pots relaxar-te per reflexionar, per avaluar el que hem fet i hem deixat de fer. És un vertigen que amb el temps i la distància sí que et permet una petita reflexió, per entrenar mecanismes de reacció, bàsicament. No pots saber què passarà, però has de tenir entrenada la capacitat de donar una resposta àgil i afinada als interessos dels que ens miren.

___ TV3 és un instrument d'estat?

___ Sí, des que hi vaig entrar l'any 1988 em van transmetre aquesta sensació. Aleshores no s'utilitzava aquesta terminologia, però sabies que estaves en una televisió de primera divisió. No és una televisió regional, té vocació d'informar com la primera a escala mundial. Ens interessem per les coses que creiem que són importants sense mirar-nos el melic i, això sí, no abaixem la guàrdia respecte de l'entorn, del que preocupa la gent més pròxima. Això TV3 ha demostrat al llarg dels anys que ho sap fer.

___ ¿Veus garantit el futur de la televisió pública?

___ Si he de fer cas de declaracions de persones pròximes al partit que governa a Espanya, no, més aviat tot el contrari. Però si penso en el sentit comú o en el servei que oferim a la gent que a Catalunya té la necessitat d'estar informada del que passa, estic tranquil perquè l'opció que trien de manera majoritària i inqüestionable és aquesta casa.

___ Quin clima hi ha en aquests moments a TV3?

___ Hi un clima d'incertesa, de preocupació, d'angoixa fins i tot, pel tema econòmic i per la crisi que estem patint. No és teòric, és empíric, perquè aquí també s'han notat les retallades i la gent ho ha notat en els seus sous i ho ha notat el sector audiovisual en conjunt. Això requereix un procés d'adaptació. Un exemple: abans els TN es feien amb un desplegament tècnic important, ara és el just i imprescindible perquè surti bé, no hi ha marges, si algú de nosaltres la caga quedarà així.

___ El TN del prime time és la màxima responsabilitat. Com la portes?

___ La responsabilitat és alta, tant si fas el Comarques com si fas el TN al vespre, al migdia o els del cap de setmana, perquè tots són una referència. Per a mi és un privilegi formar part dels serveis informatius d'aquesta casa, et plau que et facin aquesta confiança i no vols decebre.

___ ¿Ser la imatge del TN t'obliga a ser molt prudent?

___ Sóc una persona posicionada políticament i pràcticament en tot el que m'envolta, de tot tinc opinió i tot m'interessa, el que passa és que he de ser responsable del lloc on sóc, del que represento i del que s'espera que faci. Per exemple: jo tinc un compte a Twitter, i la gent deu pensar que sóc un insípid, i tenen raó, però no puc arriscar en un moment determinat, perquè implica la imatge que represento.

___¿Després del teu pas per TVE entens millor Espanya?

___ Hi ha coses que no s'entenen ni treballant-hi ni visquent-hi tota la vida. Saps què vaig poder entendre? Que tenen una falta d'informació molt gran de nosaltres, això els porta a un cert desinterès o que es creguin gent que explica una versió que és irreal. A Madrid hi ha un munt de gent que és empàtica amb el que reivindiquem, el que passa és que no els arriba ni la meitat d'aquesta informació perquè se'n puguin fer una opinió, només els realment militants de la recerca de la veritat són els que ho aconsegueixen, i són una minoria.

___ ¿Vas ser destituït per un tema polític?

___ Per un tema de relleu polític. Va entrar el PP i va voler col·locar-hi els seus, com ha fet ara.

___ ¿Com et sona la música d'aquests canvis de TVE com a servei públic?

___ Qualsevol canvi que posi per davant la fidelitat ideològica a la professionalitat i al rigor per mi és un error. Què ho demostra, això? Els resultats. El Telediario era el segon en audiència i ara ja no és ni això.

___ ¿Encara estàs nerviós abans de cada directe?

___ Els nervis són inevitables encara que passi el temps, per sort. Et mantenen en tensió, et posen en guàrdia abans i eviten que cometis errors que qualsevol relaxació afavoriria. El que hem après amb els anys i amb el temps és que aquests nervis no et facin la guitza, no et traeixin. T'entrenes perquè no es notin i no t'afectin, però no pots evitar-los.

___ El TN és el que saps fer millor?

___ És el que he fet més, i per tant és el camp en què tinc més experiència, en què em sento més segur, en què tinc més recursos. No renuncio als altres gèneres, però aquest és més estressant, més arriscat, més trepidant, i per tant m'agrada més.

___ Enyores algun gènere?

___ Em sento nostàlgic dels reportatges d'àmbit social, que era el target que tocava sobretot a l' Entre línies . Hi ha un altre àmbit que he tocat poc però que per a mi també ha sigut molt gratificant, que és el del debat. Recordo Pep Munné, de l'Elefant Blau, i el senyor Núñez al plató del Domini públic , va ser apassionant. O una entrevista al Puyal, que era una de les poques que li han fet, que durant molt anys em deia en Baget Herms que la utilitzava a l'Autònoma.

___ ¿Et penedeixes d'haver fet un late night?

___ És una cosa que s'ha de provar. El director d'aleshores, l'Escribano, em va convèncer que no m'hi havia de negar i que no hi perdria res, que tampoc deixaria de ser gaire el que sóc. Era una cosa d'estiu, no era dins d'una programació de temporada ni amb els recursos habituals.

"Sóc conscient de les meves limitacions i no arrisco"

___ A què has dit que no?

___ A qualsevol cosa que impliqui cap mena d'actuació, que s'allunyi del que és la meva feina periodística. He dit que no a l'humor, a terrenys en què no em sento preparat. Sóc conscient de les meves limitacions i això per sort em porta a no arriscar excessivament.

___ Què recordes que t'ha impactat més anunciar al TN?

___ La mort del Lluís Diumaró. És una de les primeres notícies importants que vaig donar jo en un TN . Feia poc temps que era aquí i això em va colpir especialment.

___ ¿Et veus anunciant la independència de Catalunya?

___ Si passa, sí, no ho dubtis!

___ Veus possible que passi?

___ Avui més que ahir. Però hem de tocar de peus a terra i ser conscients que hem d'escoltar la veu de tothom i quan tothom vegi que és important pronunciar-se sobre un aspecte tan cabdal com aquest, tindrem el baròmetre exacte de les possibilitats que jo algun dia anunciï això com una realitat.

"No em veig envellint fent el 'TN', no és bo eternitzar-se en els llocs"

___ Als Estats Units hi ha presentadors de setanta anys. T'hi veus?

___ El temps i els cabells blancs no són garantia de res. El fet de ser més gran no necessàriament vol dir que tens més experiència, perquè no saps si l'altre ha ocupat més temps a adquirir aquesta experiència o no, per tant pot dir una bajanada tan o més gran que jo, que sóc més jove i que no he tingut la seva trajectòria. No m'imagino a una edat avançada seguint fent el mateix, probablement perquè hi haurà altres persones que ho podran fer molt millor que jo, i tampoc crec que sigui bo eternitzar-se en els llocs. Em veig actiu i treballant en el periodisme. Presentant, probablement no.

"De jove em preocupava l'etiqueta de guapo, ara em fa gràcia"

___ ¿Ser guapo ha condicionat la teva carrera

___ Hi ha influït, segur, en cas que ho sigui, perquè això és subjectiu. Jo no m'hi trobo. A vegades he hagut de reivindicar que darrere de la imatge que pugui projectar hi ha un periodista que té uns valors diferents dels de l'estètica. Em preocupava de més jove, aquesta etiqueta, ara fins i tot em fa gràcia.

___ Què els dius als joves que volen estudiar periodisme?

___ Sóc molt sincer. La realitat és molt dura i crua, és una feina que està en hores baixes en molts àmbits. Ells podran fer-se un futur si realment treballen molt, es preparen molt i a més tenen sort. Una vegada dit això, els dic: "Que bé que hagis triat aquesta feina! Que bé que vulguis endinsar-te en això, que bé que tu puguis ser dels que ho fan de conya". Aleshores parlem dels debats eterns, un dels quals ara està d'actualitat, amb les vinyetes de Mahoma: on són els límits de la llibertat d'expressió i del dret a l'honor i a la imatge.

___ ¿Amb la crisi dels mitjans veus amenaçat el periodisme?

___ És un fet. Hi ha molts mitjans que han patit les conseqüències dràstiques d'aquesta crisi, i no parlo només de llocs de treball, sinó de presència i de pluralitat en la nostra societat.

___ Et fa por envellir?

___ No, perquè no hi he donat mai valor, a això, no he estat mai pendent de la meva imatge, i com que no n'hi he donat no ho trobo a faltar. Hi ha gent que m'ho diu: "T'hauries de cuidar", o "Quina crema et poses?" No em poso cap crema! A més, m'ha costat molt aconseguir aquests cabells blancs! Fa por envellir per altres qüestions: per la salut, per la distància entre la meva edat i la del meu fill petit. Ell en té 3 i jo 51 i em fa pensar que potser em perdré algunes de les etapes importants de la seva vida.

___ Vols dir que t'hi vas posat tard?

___ Sí, molt tard, m'hi he posat. M'ho he rumiat bastant. Ara estic molt content d'haver pres la decisió de tenir-los.

___ Quina mena de pare ets?

___ Imperfecte. Sóc un pare massa tou quan no caldria ser tou i a vegades més dur quan em deixo portar més per les meves preocupacions que no pas per l'empatia del moment amb els fills, que els disfruto i hi estic menys del que voldria.

___ Sopen mirant el TN?

___ No, Bob Esponja sempre és molt millor per ells que no pas el seu pare.

___ ¿La teva fama condiciona la vida familiar?

___Com a màxim trobo la curiositat puntual de quan porto els nens a escola al matí i et fan algun comentari. Els nebots de Messi van a la mateixa escola i quan hi va ell sí que es munta un pollastre!

___ ¿Et preocupa el futur dels teus fills per la crisi que es trobaran?

___ He vist molt de prop els problemes que la crisi ha portat als meus nebots. El gran té 31 anys i ara per sort està treballant a Noruega. El segon ha trobat feina fa un mes aquí a Barcelona. Els dos són llicenciats en enginyeria naval, és una carrera d'especialització i de duresa tremendes i n'hi ha molt pocs, i fixa't, fins als 28 anys no han trobat feina. La meva neboda ha fet d'aparelladora i ara està acabant arquitectura perquè no té feina. Amb aquest panorama, que he viscut molt de prop, imagina't què és el que puc pensar amb els altres marrecs que estan tot just començant...

___ I com els prepares?

___ El que em preocupa és fer les coses bé per ajudar-los des d'ara, en la seva formació. Per exemple amb l'anglès, que a la meva vida va entrar tard: doncs intento que en la seva entri i no només a l'escola. La Lali, la meva dona, és inflexible a l'hora dels dibuixos, només els hi posa en anglès, i és queixen però ara ja saben que no és un problema.

___ ¿A part de treballar quines coses et fan feliç?

___ Menjo molt, i vaig al gimnàs per compensar. També corro dos cops a la setmana, m'ajuda a mantenir a ratlla el colesterol. He fet la Cursa dels Bombers, la de la Mercè...

___ És culpa de l'Arcadi Alibés?

___ L'Arcadi hi influeix, perquè aquí corre un munt de gent, però són gent que corren maratons de veritat i quan jo els dic que he anat a córrer set quilòmetres es tiren per terra rient, fan ràbia.

___ Saps cuinar?

___ No. Jo sóc el cuiner dels diumenges a la nit perquè toca truita.

___ ¿Et consideres o t'has considerat pijo?

___ No, vaig néixer al Poblenou, així que jo crec que de pijo se n'ha de néixer. Sóc molt conscient del context de la família on he crescut, i ja està. Em sento còmode i orgullós dels meus orígens en aquest sentit i no els he perdut mai de vista com a referència.

___ Però gastes marques de roba cara.

___ Sóc obsessiu amb les coses que em van bé. Jo sóc d'aquells que si em van bé uns pantalons o unes sabates sóc capaç de comprar-me'n tres d'iguals, cosa que la gent normalment no entén. No vaig a la moda, jo, i és una cosa que potser em tocaria, una persona que en part viu de la seva imatge. Sóc un tio de texans i de polo i ja està, i el polo i el texà que em va bé és el que repeteixo, i no em treguis d'aquí.

___ ¿Et costa desconnectar de la feina?

___ No vull desconnectar de la feina perquè faig una feina que m'agrada. Vull desconnectar de les exigències rutinàries que t'acaben atabalant -complir un horari, llevar-te a una hora concreta-, però no sóc una persona que deixi d'estar pendent de l'actualitat, que deixi d'escoltar la ràdio, que deixi de llegir els diaris.

El perfil de l'entrevistat

Ramon Pellicer (Barcelona, 1960) fa gairebé sis anys que presenta el 'TN vespre' a TV3. Però renova el seu contracte any a any. "Fa molts anys que visc al dia: jo era de la plantilla de la SER i la vaig deixar per anar a Catalunya Ràdio, quan vaig aconseguir la plaça la viag deixar per venir a TV3, quan em van fer de plantilla a TV3 la vaig deixar per anar a TVE. Sempre he anat trencant el lligam de seguretat".

Ara mateix no es veu treballant a fora de Catalunya, sobretot pel lligam dels seus tres fills. Són la Martina (8 anys), la Daniela (5 anys) i l'Adrià (3 anys), que té amb la periodista Lali Colomé.

Ha fet ràdio i tele, ha fet informatius ('TN' i 'Telediario'), debats ('Domini públic' a TV3, 'Testigo directo' a TVE), fins i tot un 'late night' ('Tres D') durant un estiu. També ha fet classes de ràdio i de televisió a la universitat.

Està molt satisfet i una mica enyorat de la seva etapa dirigint el programa de reportatges 'Entre línies' i té ganes de retrobar-se amb el gènere dels reportatges socials. Però durant l'entrevista, que fem al migdia (en lloc de dinar) i que interromp per retocar la primera escaleta del 'TN vespre', se li nota l'emoció de treballar en uns informatius en una etapa històrica per al país.