"No diguis «elefant blanc», perquè llavors no t'ho podràs treure del cap", em diu una amiga en una conversa intranscendent. Tan bon punt entres a la TK Galeria d'Art, al passatge Domingo número 11 de Barcelona, una pota d'elefant et dóna la benvinguda. No m'acaba de quedar clar si em dóna la benvinguda o em vol donar una coça perquè surti i torni a entrar amb una altra actitud, una actitud oberta per comprendre tot el que m'espera. O potser la lectura és una altra: la coça de la pota d'elefant pretén despertar-me de l'estandardització en què vivim immersos.

No diguis "pota d'elefant" perquè llavors no t'ho podràs treure del cap. He anat a veure l'exposició de Setxu Xirau (www.xirauroig.com) que la galeria té programada fins al 8 de febrer i no m'he pogut treure del cap les obres que hi ha penjades a la paret o disposades enmig de la sala. Són obres multidisciplinàries, tant en les tècniques com en el concepte. Perquè cada una és un concepte. Expressen la mirada de l'artista, són la plasmació dels dubtes, contradiccions i reivindicacions de Xirau. Són obres que no te les pots treure del cap perquè fan pensar; fan esclatar preguntes. Per què ens deixem portar per les estratègies del màrqueting? Som esclaus de les marques? ¿Són els logos de les empreses punteres els actuals símbols religiosos? En Setxu, si llegeix aquestes línies, em replicarà que aquestes preguntes que em faig no concorden amb la seva filosofia, que no era això el que ell volia transmetre. Potser no, però el públic és sobirà, i un dels objectius de l'artista és sacsejar la ment de l'espectador. Sí, Setxu, no em puc treure del cap la pota d'elefant com tampoc la majoria de les obres transcendentals que aglutines en aquesta exposició.