La setmana que acaba, amb Alejandra Palés

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He sortit cantant i ballant del teatre Tívoli després de veure Cantando bajo la lluvia, el muntatge que Àngel Llacer i Manu Guix han fet de la comèdia musical de Gene Kelly i Stanley Donen. Els musicals sempre tenen detractors, però hi ha poques coses que apugin més l’ànim que una bona melodia i gent talentosa ballant. 

He esmorzat a Slow Mov (Lluís Antúnez, 18), un local de cafè d’especialitat comandat pel François i la Carmen. Ara també tenen cafè descafeïnat, així que també hi poden anar els que tenen poca tolerància a la cafeïna. 

No he pogut parar de pensar en en el vestuari que llueix Claire Foy a A very British scandal, la minisèrie de la HBO que explica el matrimoni tòxic i el posterior divorci dels ducs d’Argyll, un procés que va ser seguit al mil·límetre per la premsa britànica dels anys 60. Tot el vestuari de la ficció és obra d’Ian Fulcher, que va treballar a It’s a sin, que ha reproduït el glamurós estil de la duquessa d’Argyll. 

He planificat l’inici de l’any amb l’agenda coreana que em van portar els Reis. Corea del Sud és una potència mundial del maquillatge, la ficció televisiva i la música pop, però també de la papereria. Si encara conserveu l’amor per les agendes, els dietaris, els retoladors i els quaderns de viatge, passeu per Entropia (Aribau, 172), un paradís de la papereria coreana i d’altres racons de món, com el Japó. 

M'he submergit en el nou videoclip d’Adele, Oh my God, tema R&B que va escriure per exorcitzar l’estranyesa que li produïa tornar a tenir cites després de divorciar-se de Simon Konecki. En el vídeo, dirigit per Sam Brown, també responsable del de Rolling in the deep, Adele es mostra poderosa vestida per la seva compatriota Vivienne Westwood.

La setmana que comença, amb Maria Labró Vila

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Donaré la benvinguda televisiva al 2022 amb el retorn d’Ozark. La quarta (i última) temporada d’aquesta ficció de Netflix arriba divendres que ve i s’emetrà en dues parts, cadascuna d’elles de set capítols. Guanyadora de tres premis Emmy, la sèrie s’acomiada d’una història que va començar amb una família aparentment normal, els Byrde, que es veuen involucrats en una trama de negocis foscos dels càrtels de droga més importants de Mèxic. Si no l’heu vista, no us podeu perdre Laura Linney en un dels millors papers de la seva carrera.

Abandonaré el mòbil i les pantalles amb una tarda dedicada als jocs de taula. Un dels meus últims descobriments és Codi secret. Creat per un dels autors més prolífics i creatius del món, Vlaada Chvatil, es tracta d’un joc amb una dinàmica molt senzilla que es juga en dos equips. Un dels seus grans encerts és que tot i que no sigui el teu torn, les neurones no se t’aturen ni un minut i no t’avorreixes d’esperar. El podeu trobar en català editat per Devir. 

M'atreviré a lluir les arracades d’@atrevetetete.bcn que em van regalar pel meu aniversari. De tots colors i formes, es poden encarregar a través d’Instagram i tenen un cost d’entre 9 i 16 euros. Joies que “enguapen”, com diuen les seves creadores, fetes a Barcelona. 

Fugiré de la ciutat i pujaré algun dels cims que recomana la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) a través de la web de 100 Cims, una iniciativa que té com a objectiu descobrir el territori a través de l’excursionisme assolint alguns dels cims més representatius i emblemàtics de casa nostra. Al catàleg hi ha excursions de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu, i assegura bones vistes i jornades per a tots els gustos i nivells.

M’apuntaré a l’agenda les diverses xerrades del nou cicle de Visions de la Ciència, Dones i ciència. Exclusions i lluites, que organitza Biblioteques de Barcelona en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Es duran a terme en diferents biblioteques de la ciutat entre el 24 de gener i el 14 de març de manera gratuïta i pretenen donar visibilitat als mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica.