UNA VINTENA DE CIENTÍFICS DE vuit països han alertat sobre un fet creixent que pot arribar a ser un greu problema ambiental: la salinització de les aigües. El grup de científics el lidera un investigador de la Universitat de Barcelona i de Vic, Miquel Cañedo Argüelles, i acaben de publicar un article científic a la revista Science. Demanen lleis internacionals contra la salinització dels rius, ja que no existeixen uns límits legals de sal per protegir la fauna i la flora de rius i llacs. Per exemple, les normatives de la Unió Europea regulen la concentració de sals de les aigües perquè siguin potables o aptes per regar, però no tenen en compte els perjudicis que certs nivells de salinitat poden causar sobre la biodiversitat.

Diverses activitats humanes, com l’agricultura o l’extracció de recursos com el carbó, minerals o gas, estan augmentat la salinitat de l’aigua, cosa que provoca efectes adversos per a la salut humana i el funcionament dels ecosistemes. A més, la salinització pot tenir costos econòmics importants, tant per la pèrdua de serveis ecosistèmics com per altres costos directes relacionats amb el tractament de l’aigua per al consum humà.

A Catalunya, per exemple, els efectes de la salinització ja s’aprecien a la comarca del Bages, on els residus de les mines de potassa de l’empresa Iberpotash s’amunteguen en muntanyes amb tones de sals que afecten els rius Llobregat i Cardener. De fet, la Comissió Europea investiga aquesta empresa per incompliment de la llei de protecció d’aigües.

BUIT LEGAL

L’estudi publicat a Science també destaca que, en la gran majoria dels casos, les accions preventives s’enfoquen únicament cap als usos humans de l’aigua i ignoren la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització permès seguint criteris ecològics.

Malgrat les bones intencions d’aquestes iniciatives, els autors del treball consideren que es tracta de mesures que estableixen una protecció insuficient. “En la majoria dels casos es parla de recomanacions sense vinculació legal”, explica Cañedo. “Estan fetes sobre la base de la quantitat total de sals (salinitat) sense tenir en compte la composició iònica de l’aigua”, afegeix l’investigador. Per contra, està demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i, per això, els científics que signen l’article reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi, etc...) a les aigües de rius i llacs. Davant la situació, a l’article de la revista Science, que també signen el director del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Sergio Ponsà, la investigadora ICREA del mateix centre, Sandra Brucet, i el director del grup de recerca FEM de la UB, Narcís Prat, reclama polítiques preventives de caràcter global que tinguin en compte el consens científic i els efectes socials, econòmics i ambientals per tal de protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir a les generacions futures l’accés a aquests ecosistemes i els serveis que ens ofereixen.

Els científics alerten que els efectes de la salinització s’agreujaran amb el canvi climàtic, ja que farà que augmenti l’evaporació de l’aigua, de manera que disminuirà la capacitat de rius i llacs per diluir les sals. A més, a causa de la pujada del nivell del mar, l’aigua salada envairà els espais costaners d’aigua dolça.

L’article proposa incentivar bones pràctiques, com fer plans de creació de cultius que permetin un ús racional de l’aigua, o crear un marc que reguli i limiti els permisos per als abocaments salins. Els autors han volgut remarcar que la salinització ja està posant en perill algunes zones del planeta. La població del delta del Ganges, a Bangla Desh, ja no té accés a aigua dolça. També és un gran problema la salinització del mar Aral.